Les aficions dels pares del Ramon i el Pau...

Eiii, Carranquers!!!

Us volíem fer arribar un relat i mostrar-vos unes fotos que vam realitzar el passat dia 10 de febrer al col·legi Jaume Balmes, a la classe de P3B. Aquell dia el Ramon Pinós Gassó era el protagonista de la setmana, i els pares havíem d’explicar els nostres oficis i aficions.



En aquella classe hi ha un grup que dia rera dia juguen a ser carranquers; tant es així que inclòs la senyoreta a principi de curs ens va arribar a preguntar que era això dels Carranquers i d’on venia aquesta afició. Així que vam pensar que seria interessant ensenyar i explicar el que eren els diables, i en especial els Carranquers.



Ens vam posar en contacte amb la Junta, que molt amablement ens van cedir la cuca Matraca, tres maces i un mural explicatiu de les bèsties de la colla. A tot això vam afegir els nostres vestits, i uns mocadors que l’àvia va fer pels nens. I vam començar...



Al principi va ser molt curiós ja que molt nens que el pares no procedeixen de cultura catalana no sabien de què anava el tema i van tenir reaccions molt sorprenents: des de no voler-se posar els mocadors al cap, als plors al veure la cuca muntada... Però a base de minuts que érem allà tots van acabar amb el mocadors, els que ploraven es van posar sota la cuca i tots van botar amb les maces i amb les nostres jaquetes -que els anaven de vestit-. La veritat és que va ser molt i molt divertit explicar als més petits una de les nostres aficions: una tradició que entre tots hem de conservar.



Be, fins aquí el relat. Sols agrair un altre cop a la junta les facilitats que ens han posat, i sobretot a la Núria per la paciència que ha tingut. Per últim només ens queda comentar que a vegades per motius diversos ens separem del dia a dia de la colla, però això no vol dir que en la mesura que podem en altres àmbits expliquem i presumin de ser diables, i sobretot de ser Carranquers.

Visca els Carranquers!

Ramon Pinós, Roser Gassó, i Ramon i Pau Pinós Gassó.


Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí, ah! i no deixeu de visitar el bloc de la classe, http://cangurs-gats.blogspot.com/

Comentaris

Cal Raccioné ha dit…
Veient aquestes imatges, és quan un se sent orgullós de ser Carranquer.
Núria ha dit…
podem estar tranquils que tenim bona cantera!!
Perdoneu pero algú ho havia de dir... ha dit…
Que la senyoreta pregunti que "que son els carranquers?" em fa preguntar: Que merda hem estat fent tots aquests anys la comisió de la festa de la colla a les escoles???
Perdoneu, pero algú ho havia de dir!!!
Anònim ha dit…
Escolta'm!, no ho sé, però potser la senyoreta no és ni de Cervera ni de prop!!!, perquè resulta que moltes vegades als funcionaris els destinen lluny! I per altra part, les garanties de la feina feta a les escoles són ben evidents amb el fet que siguin els propis infants els qui demanen fer de Carranquers, perquè senyal que saben de què es tracta!!! (i més tenint en compte que crec que aquests infants només tenen tres anyets!).
Núria ha dit…
Trobo que has fet un comentari molt desafortunat!! Si voltessis pels instituts i per les escoles veuries que els docents no són pas tots d'aquí a Cervera, alguns són de ben lluny!
Amb comentaris com aquests respectes ben poc la feina feta per la Comissió Festa a les EScoles, que per cert, durant aquests anys ha fet molt bona feina!
Has barrejat una mica les coses i s'hi ha afegit el caràcter aquest cerverí que tenen alguns de criticar abans de pensar. En fi, ara sóc jo la que diu: Algú t'ho havia de dir!
Anònim ha dit…
Preguntat tu, que carai has fet perquè els professors que treballen en aquest poble coneguin la cultura i la història de Cervera?

La comissió de la Festa a les escoles ha fet molt bona feina, els resultats estan en que molts dels vailets que passen per la casa quan les portes son obertes coneixen les besties i el nostre Ball de Diables, mica en mica ho aprendran tot.

Perdoneu però algú li havia de dir
una mica de sucre ha dit…
I fins i tot hi ha alguns petits i petites que quan veuen la porta oberta del corral entren a dir bona nit al Carranco!
pere botero ha dit…
potser l'exemple més clar és que a la colla infantil ja fa temps que hi ha llista d'espera
Joan Miret ha dit…
Una de les coses que et fan ficar els pèls de punta es veure que tots fem la colla; des dels primers que la varen formar a l´últim que ha entrat en aquest grup de cultura popular que cada dia es fa més gran. Sempre em sembla que tots serem diables, això es porta dins, encara que et demanis una excedència d´uns anys. Gràcies família Pinos-Gassó per difondre tant bé la cultura de foc i cerverina.
Ramon Pinós ha dit…
Eii!! Que hi hagi pau, sols comentar que la senyoreta es de fora i que ella sols va fer una pregunta mai cap critica, estigueu convençuts i tranquils que la tasca que s’ha fet a les escoles es súper bona, sinó com senten que els nens tant petits ens coneguin i sobretot s’identifiquin tant amb els Carranquers!!!.
Anònim ha dit…
Amb lo bonica que es la noticia i lo lletjos que son els comentaris. Els comentaris del bloc no estan a l'altura.

Perdoneu però algú ho havia de dir
cada cosa al seu lloc ha dit…
no cal exagerar, a un comentari li sobrava una paraula, la resta de comentaris han estat ben correctes, a més sempre va bé reflexionar una mica