Contra els parcs eòlics
Heus aquí l'article publicat pel Josep M. Solà i Bonet el setembre de 2005 a la secció Panoràmica de la 'Revista d'Igualada' (núm. 20) -i que també podem trobar al llibre del mateix autor "Històries de Calaf" publicat per Edicions de l'Albí, l'any 2008-. Aquest text, anant un xic contracorrent, mostrava l’oposició de l’autor a l’enorme estesa de molins de vent que ja aleshores s'havia estès pels altiplans de l'Alta Segarra.
'Revista d'Igualada' és una publicació resultat de l'esforç d'una nova generació d'anoiencs que, situant-se fora de l'àmbit de la recerca i de la informació estricta, volen projectar des del cor de Catalunya una publicació referida al pensament i a la cultura, amb la voluntat de divulgar qüestions d'interès general o de contribuir al debat necessari al voltant de temes molt diversos.
Article extret de: http://www.revistaigualada.cat/fitxaarticle.asp?article=204
Comentaris
A Cervera si de nit mires a l'horitzó en direcció a la costa, amb tantes llumetes, sembla un camp d'aviació.
UN VELL PROPÒSIT.
____________________________________________
Sóc d'una generació que a finals dels setanta i començament dels vuitanta del segle passat, portaven la famosa enganxina "Nuclear, no gràcies" a la bicicleta, signàvem manifestos en contra de l'energia nuclear i, a nivell local, ens vam mobilitzar en contra del projecte que hi havia d'extracció d'urani en una zona compresa entre la Segarra i l'Anoia. Reivindicàvem les energies alternatives, ja no només perquè eren netes i inegostables, sinó també perquè a més a més la seva naturalesa les feia menys susceptibles de ser controlades pels grans monopolis energètics.
Des de fa ja uns anys sembla que finalment les nostres reivindicacions es van començar a fer realitat i els anomenats horts solars i els parcs eòlics han anat proliferant per tot el territori. Però paradoxalment, la satisfacció de veure aquella vella reivindicació feta realitat està esdevenint agredolça. En les noves generacions ha començat a aparèixer una opinió crítica: mirem cap on mirem, a la ratlla de l'horitzó s'hi retallen les inequívoques siluetes dels aerogeneradors o emig de la verda vegetació apareixen enormes claps de mirall. Aquests aparells redibuixen el paisatge.
Però no ens enganyem, ja se sabia que la generació d'energia a partir de panells solars o aerogeneradors comporta una gran despesa d'espai en infraestructures productives. Durant anys, alguns demagogs de l'ecologisme han venut la idea que amb unes quantes plaques solars al terrat obtindrem els 5 kW/h de potència energètica que utilitzen la majoria de llars actualment; és ben cert que tot suma, però necessitem una aportació externa. Ah!, i això per no parlar del consum d'altres sectors (indústria, serveis, agricultura, etc.).
Així doncs, si no mirem de rebaixar el consum energètic, és molt possible que el nombre de parcs eòlics i horts solars vagi en augment, i que aquell "vell i lloable propòsit" que vàrem defensar acabi esdevenint un despropòsit si el nombre d'artefactes instal·lats creix de manera desaforada i acaba envaint-ho tot. Així doncs, acabarem desvestint un sant per vestir-ne un altre. Canviarem energia neta per paisatge? Realment, estem en condicions de poder fer la tria anterior? No tinc resposta. En tot cas, com deia la cançó: "no era això companys, no era això".
Ferran Riba.
Article extret de la revista Segarra del mes d'octubre de 2009, pàg. 30.
Aprovació acord de col·laboració amb Aventalia Energies Renovables SL i la Paeria de Cervera per la instal·lació d’un parc eòlic.