Cervera, març de 1724: balls de diables, d'espases, de bastons i de gitanes en la proclamació del rei Lluís I

Us oferim sota aquestes ratlles el text 'Proclamació de Lluís I' de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el seu llibre 'Cent episodis de la història de Cervera' (Diputació de Lleida, 1992), on resumeix els esdevinements explicats en el document "Relación de los festivos aplausos con que la fidelissima ciudad de Cervera ha manifestado su interior gozo en la proclamación y levantamiento del real pendon por el rey nuestro señor D. Luis Primero, y en su real nombre, en 25 de marzo 1724", que es troba en l'Arxiu Comarcal de la Segarra, a Cervera.

"A mitjan mes de gener de 1724, Felip V, cansat, potser, de la feixuga tasca de regnar, abdicava a favor del seu fill Lluís I. Aquell mateix mes, el monarca escrivia a les autoritats cerverines comunicant la seva decisió i demanant que proclamessin el nou rei.

A l'espera de conèixer la data exacta de la celebració, la qual els havia de ser notificada per les autoritats superiors, els membres de l'Ajuntament cerverí nomenaren una comissió perquè comencés a preparar els actes previstos. Complint les ordres que s'havien rebut, s'encarregà, a Barcelona, la confecció d'un pendó de domàs carmesí, orlat amb fils de plata, que mostrés, a cada costat, les armes reials amb brodadura d'or i plata i la inscripció "Viva Luis primero". Igualment, es disposà l'elaboració de cotes pels reis d'armes i de guarniments pels cavalls.

Rebudes les instruccions per a la proclamació del nou monarca cap a la meitat del mes de març d'aquell any, els membres de l'Ajuntament cerverí fixaren el dia 25 del mateix mes de març com a data escaient per a la celebració prevista.

El dia assenyalat, la casa de la ciutat es trobava abundosament ornamentada. A la capella, s'hi havia construït un magnífic tron amb una imatge de plata de Nostra Senyora de la Concepció que tenia una alçada de cinc pams. Les parets de la sala dels balcons es trobaven cobertes amb roba de seda i, a sobre, s'hi havia penjat els retrats dels reis i les reines, des de Ferran el Catòlic fins a Carles II. La galeria mostrava diverses composicions poètiques al·lusives a la celebració. La sala principal era plena de tapissos amb escenes diverses, mentre que els seients s'havien cobert amb domassos de color carmesí amb franges d'or; sobre la porta, s'hi podia veure el retrat de Felip V i els de les dues esposes del monarca: Maria Lluïsa Gabriela de Savoia i Isabel de Farnese. En un lloc adient, es trobava el pendó reial.

L'exterior de l'edifici també revelava l'esforç decoratiu. Es mostrava tot cobert de tapissos i, entre els dos balcons -ja sabem que en aquell temps l'edifici de l'Ajuntament era més petit que avui dia-, es construí un arc triomfal, amb dos àngels que feien córrer unes cortines. A la part superior, hi havia una tarja amb la llegenda "Viva Luis primero" i, al mig, un dosser de domàs amb l'efígie del rei envoltada de dues palmes de llorer platejades i amb una diadema a sobre. A cada costat de la porta principal de l'Ajuntament, s'havia construït un cadafal, on tocaven trompeters, timbalers i ministrils. Els macers també hi eren presents.

A la plaça Major, a la de Santa Anna i a la de la Universitat, llocs estratègics de la ciutat, s'havia aixecat sengles empostissats per realitzar els actes de proclamació del nou monarca. Cada un d'ells tenia nou pams d'alçada i mostrava el retrat del rei sota un dosser.

Disposat d'aquella manera el marc ornamental, aquell dia 25 de març, a les tres de la tarda, es reuniren a l'Ajuntament tots els membres de la corporació municipal i es procedí a iniciar els actes previstos. Amb tots els presents dempeus i descoberts, el corregidor, sostenint amb la mà esquerra la vara que simbolitzava la seva autoritat, agafà amb la dreta el pendó reial -el que havien fet fer a Barcelona- i, tot requerint al secretari de l'Ajuntament que en prengués nota, l'oferí a Bonaventura de Montaner, regidor degà, per tal que, en nom del rei, realitzés els actes de proclamació. Aquest últim l'acceptà i, a continuació, la comitiva sortí de l'Ajuntament segons l'ordre següent:

En primer lloc, anaven quatre grups de dansaires, que realitzaren actuacions simbòliques: la lluita de l'arcàngel sant Miquel contra Llucifer, una batalla entre combatents armats d'espases i bastons i el ball de gitanes.

Venia, a continuació, una companyia d'infanteria, una tropa de cavalleria i els membres de l'Ajuntament cerverí, entre ells el portador del pendó reial. Aquests últims anaven acompanyats de ministrils, timbalers i trompeters. Seguien, darrere, els oficials subalterns, i una companyia de carrabiners tancaven la comitiva.

En arribar el seguici a la plaça Santa Anna, davant d'una gran quantitat de públic, es realitzà el primer acte de proclamació. El regidor degà, el corregidor i el regidor més antic pujaren a l'empostissat i, després que un rei d'armes hagués demanat silenci als espectadors, el regidor degà aixecà el pendó reial i digué tres vegades "Castilla y Cataluña por el rey nuestro señor don Luis I, que Dios guarde". El poble, naturalment, respongué "Amén".

El mateix acte es repetí a la plaça de la Universitat i a la plaça Major. Després, els membres del consistori municipal pujaren a l'Ajuntament, el regidor degà tornà el pendó reial al corregidor, aquest el col·locà sota el retrat del rei i la proclamació es donà per feta.

En arribar la nit, recorregué la ciutat, des del portal de les Verges fins a la plaça Major, un carro triomfal que representava un vaixell, on se suposava que anava el monarca, quatre nimfes i un grup d'àngels. L'acompanyaven soldats i homes disfressats d'óssos i d'indis. Quan la comitiva fou a la plaça Major, es recità, davant l'efígie del rei que hi havia a la façana de l'Ajuntament, una lloança al monarca; seguidament, quatre ballarins executaren una dansa. Acte que es repetí, poc després, davant la casa del canceller de la Universitat.

L'endemà -i, fins i tot, els dies següents-, encara es realitzaren diferents activitats relacionades amb la proclamació del rei Lluís I."

Bibliografia: VILA BARTOLÍ, Federico, 'Reseña histórica, científica y literaria de la Universidad de Cervera', Barcelona, Librería y tipografía Católica Pontificia, 1923.