Contes de bruixes: 'La família feroç', d'Empar de Lanuza

Amb tinta, aquarel·la i llapis de colors, "Una mà de contes" il·lustra la història de "La família feroç", un relat protagonitzat per una nena amb molta imaginació i per la seva amiga de l'escola.

Un dia, la Joana es va quedar a dormir a casa de la seva amiga Marieta, una nena de la seva classe que sempre explicava històries rares.

Tant sí com no, la Marieta va voler fer creure a la Joana que la seva família no era com les altres i que estava formada per personatges que apareixen als contes. La Joana, naturalment, no s'ho va creure, però la Marieta, abans de quedar-se adormida, va insistir que l'endemà li demostraria que en aquella casa hi vivia la família feroç.

De bon matí, la Joana i la Marieta es van despertar, es van vestir sense fer soroll i es van amagar sota el llit. Quan ja feia gairebé deu minuts que estaven a les fosques, es van sentir uns passos que s'acostaven i, des de sota el llit, van veure dues potes molt peludes. La Marieta va dir que aquelles potes i aquella veu eren d'un ogre que les buscava.

Tot seguit, l'ogre se'n va anar remugant i van arribar dues cames blanques ficades en unes sabatilles amb sivella, acompanyades d'una escombra. La Marieta va dir que era la bruixa que les buscava sota el llit.

Aleshores, l'ogre i la bruixa es van posar a discutir a crits. Ja una mica cansada d'aquest joc, la Joana va voler sortir del seu amagatall, però la Marieta, molt seriosa, li va demanar silenci, perquè havia vist acostar-se un llop.

I era veritat. El llop no era gaire gros, però tenia uns ullals quilomètrics, una mirada ferotge i unes urpes afilades i tan negres que semblaven musclos. La veritat era que aquella fera monstruosa, tot i que semblava un gos, feia una mica de por.

Per sort, se'n va anar quan van aparèixer unes cames ben depilades embotides en unes sabates de taló, del color que en aquell moment estava més de moda. Tenia una veu estrident i no deixava de queixar-se. La Marieta va dir que era la madrastra de la Blancaneu.

La Joana ja no sabia què dir ni què pensar. Potser la Marieta tenia raó i aquella família no era normal.

Aleshores van sonar les campanades de les vuit i tots, l'ogre, el llop i la madrastra de la Blancaneu, es van esverar. Crits, nervis i corredisses amunt i avall. Fins que va aparèixer la bruixa amb cara de pocs amics, i les va fer fora de sota del llit a totes dues a cops d'escombra.

I mentre s'estiraven els vestits i es pentinaven, la mare de la Marieta va preparar un parell d'entrepans de mortadel·la. La Joana va veure aleshores la família feroç al complet. I la veritat és que la mare de la Marieta, encara que portés escombra, anés tota escabellada i tingués un granet a la punta del nas, no era cap bruixa. Ni era la madrastra de la Blancaneu, aquella germana tan presumida de la Joana, que es passava la vida mirant-se al mirall a veure si es trobava prou bufona. Ni el seu pare era un ogre, encara que tingués aquella veu que feia por, fos més pelut que un goril·la sense afaitar i s'enfadés com una mona si no trobava les sabates. I ni molt menys era el llop aquell gosset escanyolit, però punyeter, que no parava de bordar. Eren una família normal. Però la Joana li va haver de donar la raó a la Marieta, perquè a partir d'aquell dia, per ella, aquella família va ser "La família feroç".

Extret de http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42580&p_ex=una%20m%E0%20de%20contes%20&p_alg=bruixa&p_num=3