Temps de calçots
Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus, que es fan grillar calçant-les a mida que creixen.
Sobre l'origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenció d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa típica, l' anomenada salvitxada, o bé amb romesco.
No fou fins mitjans del segle passat que el calçot va donar-se a conèixer fora de l'Alt Camp, especialment per la divulgació feta per la colla artística i humorística l'Olla. La festa del calçot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va cumplir 100 anys l'any 1996. Tres són els concursos que hi tenen lloc: el concurs de cultivadors de calçots, el concurs de salsa de la 'calçotada' i el concurs de menjadors de calçots.
Els calçots de Valls estan registrats com una Indicació Geogràfica Protegida de la Unió Europea.
Aquí podeu visionar el Reportatge 'La ceba d'or', produït per Roser Costa, i emès per Televisió de Catalunya el 24 de febrer de 2008.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7ot
Imatge: http://farm1.static.flickr.com/121/371629677_22c3b7a9d8.jpg
Comentaris
El calçot ajuda a controlar la diabetis i els nivells de lípids a la sang.
També té propietats antioxidants amb efectes beneficiosos contra les malalties cardiovasculars (prevé els infarts) i possiblement el càncer, molt especialment els tipus de ceba amb teixit de color, com la de Figueres.
El calçot actua com un antibiòtic natural reforçant el seu poder antimicrobià, amb el qual són fàcilment combatibles constipats, bronquitis i infeccions de tipus gàstric.
En l'apartat del colesterol en la sang, el calçot permet reduïr el dolent i augmentar el-ne el bo; alhora que és un bon diurètic i, per tant, molt recomanable per combatre afeccions vesiculars i renals.
És relaxant, ideal per a casos d'estrés i d'insomni, combat la disfunció estéril i preveu les de pròstata.
És un depuratiu que neteja la sang i els teixits i evita les acumulacions de materies infeccioses. Potencia el cervell a l'aconseguir que la sang hi arribi renovada. Permet reduïr els simptomes de debilitat i cansament, combatent les anèmies i retornant energia al cos. Promou l'expectoració i millora la potència dels bronquis i vies respiratòries.
Té la capacitat per regular la tensió arterial, pel seu efecte hipotensiu, especialment si es menja crua i en amanides.
Calma la tos i suavitza la ronquera i tot tipus d'inflamacións de gola.
En definitiva, una joia!
Mengeu calçots, són sans i són nostres!!!
Per cert a l'exposició permanent que fan en una porta de vidre, ja no hi son, els hi deu fer vergonya?