Etimologia del mot 'FOC'


"Comencem per definir el terme foc, i ens adonem, de seguida, que els diccionaris per explicar el mot de manera planera fan referència a les seves propietats. En alguns casos s'expressa ràpidament la seva dualitat i ambivalència i, en d'altres, s'hi refereix com a un dels quatre elements antics detallant-ne les analogies o diferències respecte a la resta dels elements. Sigui com sigui, veiem com es fa molt difícil parlar del foc al marge de la seva significació en temps passats, presents i futurs, i això és precisament el que volem fer mica en mica en aquest apartat.

Etimològicament, la paraula foc prové del llatí focus que en el llenguatge clàssic significava "fogar", però que en llatí vulgar passà a significar "l'element foc" en general. Els derivats més directes són llar, foguera, flama. [1] El terme foc és una paraula polisèmica, els diferents significats de la qual anem a veure tot seguit de forma breu.

Foc: Despresa de calor i llum, produïda per la combustió d'un cos i antigament considerat com un dels quatre elements de la naturalesa en la cosmogonia tradicional. L'element aparentment vivent que consumeix, calenta i il·lumina, però que també pot causar dolor i mort. Com va dir Heràclit, és l'agent de transformació, ja que totes les coses neixen del foc i al foc tornen. Per tant, és un element mediador entre les formes en desaparició i les formes en creació.

Alguns dels seus sinònims serien: brasa, espurna, guspira, fogata, foguera, incendi, llar, flama, flamarada, pavesa, cremada, pira, ignis. S'anomena foc tant a l'element calòric en si, apagar el foc, com a la porció de la mateixa matèria encesa en brasa o flama, encendre foc, fer foc, normalment amb carbó o llenya.

  1. Sinònim d'incendi: aquesta paraula repetida, Foc! Foc!, serveix per indicar que hi ha un incendi. Hi ha hagut un foc provocat. En aquest cas les campanes toquen foc com a instrument d'alarma i auxili.

  2. La inflamació de matèries explosives, l'efecte de disparar les armes dites de foc. Concepte provinent de l'artilleria militar, l'afirmació més rotunda de la seva estratagema seria: la intensitat i rapidesa del foc han d'anar progressivament en augment a mesura que les distàncies s'escurcin, arribant al màxim en el moment en què es procedeix a l'assalt. En aquest sentit hi ha expressions com entrar en foc, baptisme de foc, foc a discreció, prova de foc o estar entre dos focs.

  3. Sinònim de llar o fogó: el lloc de la casa on s'encén el foc domèstic per a cuinar: cuinat a foc lent, deixar daurar al foc, i on fins a la vida urbana era el punt per excel·lència per a la reunió de la família.

  4. Sinònim de casa en matèria jurídica: família o edifici habitat. Paraula que apareix dotzenes de vegades al 1359, en el cens de Pere III, "aquesta població té més de 100 focs", i que s'ha mantingut fins al català modern, on afocat seria sinònim de domiciliat. En aquest sentit el fogatge és l'impost sobre el nombre de focs i terme que ja apareix documentat en el 1314. A Guipúscoa, els focs tenien especial importància perquè representaven els vots de cada poble.

  5. Foguera o fumera que es fa de nit en les atalaies de la costa per advertir si hi ha enemics o no, i també després d'alguna tempesta perquè puguin dirigir-se a terra els vaixells que es troben desorientats o perduts en el rumb. En aquest sentit existeix el foc de Sant Telm o foc de Santa Helena, meteor igni, flameta que se sol veure en els extrems dels pals i vergues de les embarcacions, on hi ha objectes metàl·lics, en nits de tempesta. Aquesta llum no és altra que una de les variades formes de les descàrregues elèctriques. Antigament, fou considerat com un presagi d'esdeveniments. Era anomenat de Sant Telm quan apareixia dues vegades com a senyal de bon auguri. Si apareixia un sol cop, era de Santa Helena i presagi de mal èxit en l'empresa, de navegació desgraciada, tota classe de desventures.

  6. Sinònim de llum, resplendor, brillantor; encendre els focs de la màquina.

  7. En sentit figurat: erupció vermellosa o malaltia, dita ignis sacer produïda a la pell per infecció de la sang, amb senyals exteriors i difícil de guarir. Dit foc sagrat o foc de Sant Marçal. A Mallorca, dit foc de Santa Quitèria o foc de Sant Antoni donat que a la ciutat de Palma es va establir l'Hospital de Sant Antoni de Viana que s'especialitzà en l'ergotisme gangrenós. Malgrat que la malaltia prové d'un paràsit dels cereals, la veu popular ha atribuït aquesta malaltia al dimoni.

  8. En sentit figurat: sinònim d'ardent o calorós, ardor moral, passional, impetuosa. Violència o vehemència dels sentiments o passions de l'ànim com la ira, l'entusiasme o l'amor: Treure foc pels ulls o queixals, Tenir fogots o Foc impur. Dita popularment pròpia del jovent: "He reprimit les fogositats d'aquests joves". Quan parlem del contrari, el mot més genuí seria esbravar-se més que no pas desfogar-se.

  9. En sentit figurat: força, amb una gran intensitat, activitat molt viva; "Estem en el foc de la feina", "Aquí, el foc del mercat és a les dues".

  10. A l'Argentina i l'Equador, dit a l'espècie d'ampolleta o plaqueta blanca que surt a les parts interiors de la boca i el coll, especialment dels nens.

  11. Malaltia que determina la mort sobtada d'arbres i altres plantes motivada per les grans calors de l'estiu o per una gran sequera. A Cuba, anomenat així a l'arbre silvestre conegut a l'illa de Guantànamo amb la denominació indígena de bijàguara.

  12. Foc natural, denominació que es dóna a les emanacions del terra, consistents en gasos inflamables com l'hidrogen, cremant el terra en aplicar-hi un misto. A Itàlia i al Càucas, aquest fenomen és molt freqüent. A Catalunya, algunes aigües minerals, com les de Tona, s'inflamen igualment. En aquest sentit parlem del foc fatu o del llegendari foc follet, sinònim de foc vanitós o petulant, que no seria més que una flama erràtica de color blavós, que es veu arran de terra en els cementiris i altres llocs on hi ha matèries orgàniques, animals o vegetals, en descomposició, produïda per la inflamació del fòsfor d'hidrogen que es desprèn d'aquelles matèries prutefactes.

  13. En química, es dóna el nom de foc a la calor i llum produïts alhora. Quan apareix en els cossos sòlids i líquids s'anomena incandescència i en els gasos flama. Quan es produeix llum i no calor es denomina fosforescència.

  14. En veterinària, l'operació general que consisteix en destruir o modificar els teixits mitjançant l'acció de la calor."

[1. Podeu veure la llista correlativa de derivats i compostos, aproximadament una seixantena, a la p. 69 de COROMINES, Joan: Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. Curial Edicions Catalanes i Caixa de Pensions. Barcelona, 1984, 7a edició.]

Text extret del llibre de Jordina Blanch "Tocats de foc. Simbologies festives i víbries ancestrals.", editat l'any 2003 per Edicions El Mèdol.

Fotografia extreta de http://blog.ishback.com/wp-content/uploads/foc.jpg

Comentaris

Foc viu ha dit…
Encara no m'he llegit el text, el que si que he vist el la imatge i es ben bonica, ja m'agradaria tenir un foc així a casa