Qui ha vist l'Home dels Nassos?
Qui ha vist l'Home dels Nassos?
Conte i il·lustracions d’Isaac Bosch i Annabel Sardans
Aquest conte el trobareu publicat per La Galera, S.A Editor
Vet aquí que ja torna a ser Nadal.
Un altre any els llums del carrer ho anuncien des de ja fa uns dies. Aquestes dates estan plenes de celebracions, i en Jan les passa amb els seus pares i la resta de la seva família.
Són dies per trobar-se amb els avis, els tiets i els cosins, i això a en Jan li agrada perquè així no està tant sol durant les vacances.
El Nadal el passa a casa de l’avi Valentí, el dia de sant Esteve a casa l’àvia Ramona i l’avi Joaquim, però avui, que és la nit de cap d’any, ho celebren a casa d’en Jan.
Tota la família hi va a sopar, a fer les campanades i a ballar fins tard de la nit per celebrar l’entrada d’un nou any.
- Genial! Avui podré anar a dormir tard! –pensa en Jan.
- Genial! Avui podré anar a dormir tard! –pensa en Jan.
Com que a casa els pares tenen tanta feina i van atribolats, perquè organitzar un sopar per tanta colla no és fàcil, el tiet d’en Jan l’ha anat a buscar per emportar-se’l a veure les parades i els carrers engalanats.
- Si ens afanyem encara serem a temps de veure l’Home dels Nassos –li diu el tiet.
- L’Home dels Nassos? –li pregunta en Jan.
- Si ens afanyem encara serem a temps de veure l’Home dels Nassos –li diu el tiet.
- L’Home dels Nassos? –li pregunta en Jan.
És la primera vegada que en Jan sent a parlar de l’Home dels Nassos i un munt d’imatges li vénen al cap: se l’imagina com un home del sac que pren el nas als nens entremaliats.
- Mira! T’he pres el nas! –li diu el senyor Oliver, l’amo de la botiga de bacallà-. Què Jan, vas a veure l’Home dels Nassos? Doncs digues-li que te’n doni un de nou perquè aquest me’l quedo jo!
- Mira! T’he pres el nas! –li diu el senyor Oliver, l’amo de la botiga de bacallà-. Què Jan, vas a veure l’Home dels Nassos? Doncs digues-li que te’n doni un de nou perquè aquest me’l quedo jo!
Després de comprovar que el nas continua al seu lloc, en Jan s’apuja la bufanda, no fos cas que passés l’Home dels Nassos de veritat i li prengués el nas de debò.
- Tiet... qui és l’Home dels Nassos? On és? Com va vestit?
- Encara no l’has vist? –respon el tiet, rient.
- No... Que és aquí? Tu ja l’has vist? Però, com és l’Home dels Nassos?
- L’Home dels Nassos és un home que té tants nassos com dies té l’any! –li respon el tiet.
- Tiet... qui és l’Home dels Nassos? On és? Com va vestit?
- Encara no l’has vist? –respon el tiet, rient.
- No... Que és aquí? Tu ja l’has vist? Però, com és l’Home dels Nassos?
- L’Home dels Nassos és un home que té tants nassos com dies té l’any! –li respon el tiet.
En Jan està fet un embolic: un home amb tants nassos com dies té l’any? A un home així. Se l’hauria de veure d’una hora lluny!
Però en canvi en Jan només veu gent anant amunt i avall, carregada de pressa i de paquets.
L’Home dels Nassos no existeix! –pensa en Jan.
Mentre en Jan i el seu tiet fan cua per donar la carta al patge reial, la mestra d’en Jan els veu i els va a saludar:
- Hola Jan, ja has vist l’Home dels Nassos? Avui n’és el dia!
- Encara no... –respon el Jan tot trist-. Què és per aquí?
- I tant! No fa ni un moment que l’he vist!
- Però com va vestit? –insisteix ell.
- Va Jan, no t’encantis, que ja et toca a tu! –li diu el tiet.
- Hola Jan, ja has vist l’Home dels Nassos? Avui n’és el dia!
- Encara no... –respon el Jan tot trist-. Què és per aquí?
- I tant! No fa ni un moment que l’he vist!
- Però com va vestit? –insisteix ell.
- Va Jan, no t’encantis, que ja et toca a tu! –li diu el tiet.
Quan en Jan dóna la carta al patge, aquest, en veure’l tan trist, li diu:
- Em sembla que si fas aquesta cara de pomes agres, aquest any els Reis només et portaran carbó...
- Però si m’he portat bé... Tot és per culpa de l’Home dels Nassos!
- Em sembla que si fas aquesta cara de pomes agres, aquest any els Reis només et portaran carbó...
- Però si m’he portat bé... Tot és per culpa de l’Home dels Nassos!
Comença a fer-se tard per buscar l’Home dels Nassos, però en Jan està decidit a trobar-lo sigui com sigui.
- Va Jan, tornem cap a casa que es fa tard –insisteix el tiet.
- No, no, jo no vull tornar a casa fins que no trobi l’Home dels Nassos! –li diu en Jan.
- Va Jan, tornem cap a casa que es fa tard –insisteix el tiet.
- No, no, jo no vull tornar a casa fins que no trobi l’Home dels Nassos! –li diu en Jan.
Mentre tornen cap a casa, en Jan no pot amagar la seva decepció... Tothom ha vist l’Home dels Nassos menys ell!
Quan obren la porta, el primer que li pregunta al pare és si ha vist l’Home dels Nassos. I en Jan, capcot, fa que no amb el cap.
La mare quan el veu tan trist, li diu:
- I doncs, Jan, com és que no has vist l’Home dels Nassos? Com et pensaves que era?
- No ho sé mare... M’he fet un fart de buscar-lo però no ha servit de res!
- Doncs mira que l’has tingut tot el dia davant del nas!
- I doncs, Jan, com és que no has vist l’Home dels Nassos? Com et pensaves que era?
- No ho sé mare... M’he fet un fart de buscar-lo però no ha servit de res!
- Doncs mira que l’has tingut tot el dia davant del nas!
En Jan es veu reflectit al mirall, i, finalment, ho comença a entendre tot:
- L’Home dels Nassos té tants nassos com dies li queden a l’any!
- L’Home dels Nassos té tants nassos com dies li queden a l’any!
Imatge extreta de http://app.laguiadereus.com/event/arribada-de-lhome-dels-nassos/
Comentaris