'Catalunya bombardejada' (i IV): Espais de memòria

La mostra 'Catalunya bombardejada', produïda pel Memorial Democràtic, conmemora el 75è aniversari dels bombardejos a Catalunya. L'exposició, que està itinerant per Catalunya i actualment es troba al Museu Comarcal de Cervera, és un homenatge a les més de 5.000 víctimes mortals a Catalunya durant els bombardeigs indiscriminats de les aviacions italiana i alemanya durant la Guerra Civil. Explica, amb imatges, textos i objectes originals, com afectaren els bombardeigs, quins danys comportaren, quina resposta provocaren entre la població civil i què es pretenia amb aquests atacs sistemàtics.

Espais de memòria 

La tasca de particulars, institucions i associacions, amb el suport del Govern de la Generalitat ha permès identificar bona part del patrimoni relacionat amb els bombardejos (refugis, camps d'aviació, etc.). Molts d'aquests elements s'han incorporat a la Xarxa d'Espais de Memòria que impulsa el Memorial Democràtic i que està formada per un conjunt patrimonial de vestigis, itineraris i centres d'interpretació, que fan visible en el territori les marques del llegat del nostre passat recent. 

L'empremta dels bombardejos i dels seus efectes devastadors, així com els valors de la resistència ciutadana, ha perdurat amb el pas del temps. Malgrat que molts refugis van ser tapats amb voluntat de passar pàgina a anys d'horror i de vergonya, la memòria dels protagonistes, però, ha mantingut viu el record dels indrets que van permetre aixoplugar-se de la devastació a milers de persones a tot Catalunya. 

Gràcies a la tasca de particulars, institucions i associacions, molts d'aquests refugis s'han recuperat i incorporat a la Xarxa d'Espais de Memòria que impulsa el Memorial Democràtic, conjuntament amb la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya, i que està formada per un conjunt patrimonial d'espais, llocs, vestigis, itineraris, rutes i centres d'interpretació que tracten del període republicà fins la transició democràtica (1931-1980). 

En concret s'han revalorat refugis com els de Palamós, Girona, Roses, Agramunt (a la imatge), Pujalt, Gavà, Calella, Granollers, la Garriga, Sant Adrià del Besòs, Tarragona, Flix, Benissanet, Cambrils, Reus, Valls i Vilanova i la Geltrú. A les Borges Blanques, tot i que no es pot visitar el refugi, s'ha senyalitzat un itinerari sobre els espais bombardejats. 

També formen part de la Xarxa aeròdroms recuperats i senyalitzats com els de Celrà, l’Aranyó, Alfés, Sabadell, Rosanes i la Sènia, als quals cal afegir-hi els quatre aeròdroms del Penedès, agrupats dins la Ruta del Vesper (Santa Margarida i els Monjos, Pacs, Santa Oliva i Sabanell). La bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat) o, sobretot, la bateria antiaèria del Turó de la Rovira (Barcelona) són exemples de la defensa activa i de la capacitat d’actuació davant dels atacs aeris feixistes. Així mateix, el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA) de Sant Margarida i els Monjos evidencia un salt qualitatiu en l’estudi d’aquesta temàtica. 

Tot aquest patrimoni valoritzat permet els ciutadans, especialment els escolars, universitaris, estudiosos i població sensibilitzada, conèixer una realitat soterrada, oculta durant molts anys dins les galeries d’aquestes construccions. Visitar-los ens permet reviure el drama dels bombardejos sobre la població civil, però, a la vegada, ens parlen de la capacitat de resistència i del treball col·lectiu d’una societat que no volia sucumbir al feixisme i que, amb iniciatives de supervivència, va voler posar al capdavant la dignitat de l’ésser humà. 

Extret de www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic‎ 

Imatge del refugi antiaeri d'Agramunt, extreta de http://caminsdesikarra.com/rutes-de-la-memoria-historica/olympus-digital-camera-138/