"Les campanes marcaven la vida de la gent"

Aquí us reproduïm una petita entrevista extreta de l'edició digital de l'Avui a Joseph-Maria Rojo, ex-president de la Confraria de Campaners de Catalunya.

Ara el so de les campanes serà patrimoni. Un pas més en la seva història.

Una història i un ús, perquè durant molts segles van ser el mitjà de comunicació més important que tenia la societat. El so de les campanes marcava la vida i els dies de les persones des que naixien fins que morien. Amb les campanes s'anunciava des d’un bateig fins a una mort.

Són peces realment històriques.

Hi ha una cosa molt important i és que les campanes que es conserven de –per exemple– cinc, sis, set o vuit segles d’antiguitat són l’única veu viva del passat que sentim avui exactament igual que se sentia aleshores. Són arqueologia vivent.

Quines campanes històriques tenim?

Durant la Guerra Civil se'n van destruir moltes. Hi ha campanes gòtiques a la catedral de la Seu d’Urgell, un extraordinari conjunt a la de Tarragona i també a Cervera. Encara hi ha moltes esglésies amb campaner propi, i a Cervera, com a Badalona, fins fa pocs anys hi havia colles que les feien tocar.

Per qui toquen avui les campanes?

Avui dia és molt diferent l’àmbit urbà que el rural. Al món rural encara les campanes marquen en certa manera la vida del poble. És on encara hi ha gent que entén el so de les campanes: coneixen i reconeixen el seu toc. A les ciutats s’ha mantingut testimonialment l’ús litúrgic, per cridar a missa i prou, a part de marcar les hores.

Què va suposar la mecanització?

Amb la mecanització i l’electrificació indiscriminada de molts campanars a partir dels anys setanta molts campaners es van jubilar i es va produir una interrupció en el traspàs de l’art de tocar i dels coneixements. Avui en dia a les grans ciutats tenim un analfabetisme sobre què diuen les campanes.

Entrevista de Mireia Rourera, podeu llegir la notícia i els comentaris aquí.

Text i imatge extrets del diari Avui