La destrucció de la part superior del campanar de l'església de Sant Antoni, l'any 1873

Reproduïm sota aquestes ratlles el capítol que Josep M. Llobet i Portella dedica a aquest tema en el seu llibre "Cent episodis de la història de Cervera" (Lleida, 1992). Diu així:

"El campanar de l'església de Sant Antoni destacà per sobre el barri de Capcorral fins l'any 1873, en què va ser escapçat. Aquesta part derruïda, probablement era la que construí Pere Puig, mestre de cases, l'any 1563. Segons una capitulació establerta amb el comanador de Sant Antoni i altres persones, l'esmentat mestre havia de substituir un empostat des d'on tocaven les campanes per una volta de pedra i guix, construir un finestral per a col·locar-hi la campana major, tornar a fer de nou totes les baranes del voltant del campanar i, finalment, aixecar el cim, on hi emplaçaria altre vegada la figura de l'àngel que coronava la torre. L'obra seria feta amb bona pedra picada i amb lloses grosses i noves.

Dissortadament, la tercera guerra carlina acabà amb aquesta part superior del campanar de Sant Antoni. Una acta que transcriu l'acord pres el 13 de setembre de 1873 per la Junta de Fortificació cerverina, n'és testimoni.

Segons l'esmentat escrit, la Junta, després de considerar l'informe dels perits del municipi sobre el desplom del campanar, les circumstàncies en què es trobava la ciutat a causa de la guerra, les indicacions fetes pel comandant general de la província quan passà per Cervera i les raons exposades pel comandant militar de la plaça, i el desig d'eliminar tots els mitjans d'atac que l'enemic pogués usar, acordà rebaixar aquella part del campanar que fos necessària fins a evitar el domini sobre l'edifici de la Universitat, convertit, aleshores, en fort per a la tropa.

La raó fonamental de la mesura era, doncs, que el campanar de Sant Antoni constituïa un punt des del qual els carlins, en el cas que l'ocupessin, podrien atacar amb avantatge la Universitat, lloc previst com a últim baluard en cas extrem i només separat del campanar per un estret carrer.

Igualment, s'acordà demanar a l'alcalde que ordenés la prohibició de tocar les campanes del campanar de l'església de Santa Maria, llevat dels casos de sometent, arravatament o arribada de columnes.

També fou acordat que el portal de les Verges fos tancat diàriament a les 7 del vespre, deixant, però, el porticó obert fins a les 8. Un altre portal, el de Sant Cristòfol, es tancaria a 2/4 de 7 i el seu porticó a les 7.

Per part dels cerverins hi hagué una forta resistència a la destrucció de la part superior del campanar de Sant Antoni. Fins i tot es negaren a dirigir-la les dues persones encarregades de la fortificació de la ciutat. Amb tot, el desig del comandant militar, Juan Ballesteros, finalment, s'imposà i, en no trobar persones pràctiques en l'ofici que ho fessin d'una manera ordenada, manà que l'operació fos realitzada per la tropa de guarnició a la ciutat, la qual cosa ocasionà no solament la demolició de la part superior del campanar prevista sinó, també, l'enfonsament de porcions de teulada i d'algunes voltes de l'església veïna."

Bibliografia:

• LLOBET i PORTELLA, Josep M. (1984): "Algunes notícies de les guerres carlines a Cervera (1837-1875)", Miscel·lània Cerverina, II, pàgs. 117-162.

Text: LLOBET i PORTELLA, Josep M. (1992): "Cent episodis de la història de Cervera", Diputació de Lleida, col·lecció Viles i Ciutats, núm. 15, Lleida.

Imatge: torre del campanar de l'església de Sant Antoni, Sala Florensa, 10 de gener de 2010