26 i 27 d'abril: la festa de la Mare de Déu de Montserrat



Cada any es celebra al monestir de Montserrat una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, que consisteix en un seguit de celebracions litúrgiques i festives. Els actes compten amb la participació de milers de pelegrins vinguts d'arreu del país que aprofiten la jornada per fer excursions per la muntanya.

Festa al santuari

El santuari de Montserrat, situat en el massís que duu el mateix nom, fou fundat el segle XI per Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic. L'indret era molt conegut perquè el freqüentaven els que duien vida eremítica. El santuari esdevingué a partir dels segles XIV i XV un dels focus més importants de la religiositat i , amb l'arribada de la Renaixença, començà a ser percebut com el santuari nacional català per excel·lència.

El santuari té tres pilars que el caracteritzen: els monjos benedictins, l'Escolania i una talla de la Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment per la "Moreneta".

El culte a 'la Moreneta'

L'enorme influència religiosa i patriòtica que Montserrat ha exercit sobre els catalans al llarg dels temps s'evidencia per la devoció que tenen per la Mare de Déu bruna, pels nombrosos altars que hi ha dedicats a la Moreneta al llarg del territori i per la popularitat de Montserrat com a nom de dona i noia.

La Mare de Déu de Montserrat és patrona de totes les diòcesis catalana i és considerada com la patrona de Catalunya. Escaient-se la seva festa en l'època de màxima floració dels rosers i a la Diada de Sant Jordi, la Mare de Déu bruna també és coneguda com la "Rosa d'abril, morena de la Serra".

La solemnitat del 27 d'abril

La festa de la Moreneta comença el dia 26 d'abril a mitja tarda amb el res del 'Rosari' i les 'Primeres Vespres' de la Solemnitat de la Mare de Déu, cantades pels monjos, l'Escolania i tots els presents congregats. Després té lloc la Vetlla de Santa Maria, amb la participació (des de 1974) de força joves vinguts de tot arreu i per la qual el Pare Abat reb l'ofrena de l'"oli simbòlic" de les llànties.

De fet, des de les Festes de l’Entronització (1947), la Vetlla ha esdevingut tan solemne i concorreguda com la mateixa festivitat, sobretot per al jovent, que la tarda del 26 d’abril comparteix un ambient de germanor i amistat, amb actuacions musicals, lectures especials i càntics de salms que animen una jornada que culmina amb la celebració de l’Eucaristia de la Vetlla

L'endemà al matí Pregaria de 'Laudes' i missa concelebrada, amb el cant de 'la Salve' i 'el Virolai' per part de l'Escolania. A mitja tarda es celebren les 'Segones Vespres' de la Solemnitat de la Mare de Déu i els Motets polifònics, de la mateixa manera que el primer dia.

Durant tot el dia arriben gran quantitat de pelegrins al monestir, que aquell dia té una afluència excepcional de feligresos. D'alguns llocs (Cervera, Sant Pere de Ribes, etc.) hi acudeixen grups nombrosos a peu i des de fa força anys. Moltes dones porten ofrenes florals per la Mare de Déu. Els pelegrins mostren la seva devoció besant amb amor la talla romànica de la Moreneta que hi ha al cambril i dipositant en una sala annexe tot tipus d'ofrenes i objectes (fotografies, vestits de comunió, vestits de nadó, etc.) per tal que els ajudi a aconseguir el què li demanen.

Es ballen sardanes a l'exterior de la basílica i els monjos hissen una senyera a la façana de l'Abadia.

Durant tots aquests dies una corrua de gent també aprofita les hores de llum per descobrir, tot passejant, tots els racons de les dues façanes de la muntanya, gaudir de l'increïble majestuositat de les roques i les evolucions dels escaladors que les ascendeixen. També hi ha qui aprofita aquest dia per ensenyar als nanos els noms populars que, en funció de la seva forma, tenen les roques: els frares encantats, l'elefant, el cavall bernat, la prenyada, la cadireta, les agulles, la mòmia, el dit, el lloro, etc i explicar-los les innombrables llegendes associada a la muntanya màgica de Catalunya.

Text: Manel Carrera i Escudé, a http://www.festes.org/articles.php?id=59

Imatge: http://www.trekearth.com/gallery/Europe/Spain/photo418245.htm

Comentaris

Anònim ha dit…
Al Segarra Actualitat d'aquest mes hi ha una entrevista de la Núria Turull al Magí Miret, que ha participat en l'anada a Montserrat a peu per assistir a la vetlla des de l'any 1950. Ell s'encarrega de l'organització del grup que va des de Cervera.

El primer cop que s'hi anà des de Cervera fou al 1947, i enguany farà 62 anys que s'hi va de forma consecutiva. Tot un rècord!
Anònim ha dit…
Les bestioletes hi deuen anar, complint amb la tradició.