El Museu de Puntes al Coixí de l'Arboç



A prop de la plaça de la Vila, a l'Arboç, al Baix Penedès, hi ha l'Escola de Puntaires. Fundada l'any 1941, aquesta escola va perpetuant l'ancestral tradició de les famoses i admirades puntes al coixí de l'Arboç, reconegudes arreu per la delicadesa de la seva execució.

Davant per davant, la Casa de Cultura acull el Museu de Puntes al Coixí, que aplega una completa col·lecció de peces fetes amb punta al coixí, artesania que a l'Arboç té una llarga tradició. És situat al centre mateix de la vila (c/ Major, 37). Actualment el Museu consta de més de 500 obres: jocs de llit, mocadors, ventalls, mantellines, aplicacions, albes, tapets..., d'una varietat i perfecció que mostren al visitant la destresa que caracteritza les puntaires de l'Arboç.



Les sales del Museu estan distribuïdes seguint aquest ordre:

  • Sala primera: Obres emmarcades. Vitrines amb puntes al coixí destinades a complements personals o domèstics. Conjunt de sis peces extretes d'un mateix patró: ombrel·la, mocador, ventall, sabates, guants i bossa de mà.
  • Sala segona: Obres antigues. Treballs anteriors al 1920, entre els quals destaca l'ensenya de l'Orfeó Arbocenc.
  • Sala tercera: Aplicacions sobre temes vilatans. Quadre de la Immaculada. Mocadors d'etapes recents. Obres de color ocre.
  • Sala quarta: Dedicada monogràficament a obres fetes en fil negre, especialment mantons i mantellines.
  • Sala cinquena: Albes i treballs amb motius religiosos. Vitrina amb ventalls. Mocadors, tapets i aplicacions.

Així mateix, en el vestíbul s'exposen peces tan interessants com un vestit de comunió fet íntegrament amb punta al coixí, quadres decoratius, fotografies antigues i dos coixins on s'hi pot observar una aplicació a mig fer, el patró, les agulles i els boixets corresponents.


Petita història del Museu.

El Museu fou inaugurat l'11 d'agost de 1994, i la seva creació ha estat possible gràcies a la contribució desinteressada i l'esforç continuat de molts arbocencs.

L'any 1970 començà, per iniciativa popular, la recopilació d'obres de puntes al coixí cedides per particulars. En la primera època (1970-1973) es va encarregar d'aquesta tasca el rector de la població, mossèn Josep Torres, i s'aconseguiren reunir més de 250 labors, totes a través de donacions.

A partir de 1978 el fons del Museu queda sota custòdia del matrimoni Condis-Ferrer, i s'inicia una segona època d'incorporacions, bé per donacions o per adquisicions directes del Patronat Pro Futur Museu de Puntes al Coixí. Aquest Patronat es constitueix legalment l'any 1989.


L'Arboç, terra de bon vi i de puntes de coixí.

Es desconeix la data exacta en què es van començar a confeccionar puntes al coixí a l'Arboç, però sí que podem estar segurs que aquesta activitat ja es realitzava en el segle XVIII. L'època de més esplendor va des de la segona meitat del segle XIX fins al primer terç del XX. En aquests anys l'artesania de les puntes donava feina a la gran majoria de les noies i dones arbocenques. La gran finor i delicadesa de les peces feia que les nostres randes tinguessin un gran renom entre les cases de comerç a Barcelona dedicades a la distribució d'aquesta artesania. Puntes sortides de les mans de treballadores de l'Arboç han arribat a totes les reines i governants dels últims cent cinquanta anys.

Avui dia el món de la punta al coixí viu una època de ressorgiment i de nova vitalitat arreu de Catalunya. A l'entresòl de la Casa de Cultura hi ha la Botiga de les Puntes del Coixí, on podreu trobar-hi des de peces acabades fins a tots els complements necessaris per a fer puntes.

Font: http://idd005i5.eresmas.net/histpunt.html i http://www.arbocenc.org/CulturaEntitats/MuseuDePuntes.aspx?MWS_IdElem=2000028&MWS_Tip=Obj

Comentaris

Anònim ha dit…
Bastoners, ball de diables, punta de coixí, el Sadurní, la Giralda... L'ARBOÇ!
Anònim ha dit…
...i els Minyons de l'Arboç, que aquest any compliran el 50è aniversari!
...i la coca d'enramada!
Anònim ha dit…
la vila de l'arboç,un model a seguir...
Anònim ha dit…
masclisme diabler a banda, és clar!
Anònim ha dit…
Jo no crec que sigui masclisme. Simplement segueixen fent-ho com ho han fet sempre.

Tot es segons com es vulgui veure; perquè no es fica com a exemple de masclisme el futbol? o les societats gastronòmiques d'Euskal Herrira?
Simplement, que no hi hagi una dona, no vol dir ser masclista.

Segons com ho miris!
Anònim ha dit…
Potser tens raó, però a mi personalment en costa d'entendre. Penso que els temps han canviat bastant per estar encara amb aquestes diferències.
Anònim ha dit…
no parlem tant, que el dijous gras s'esta convertint en una gran i preparada festa per homes mentre que les dones fan el correfoc...
Anònim ha dit…
Segueixo sense veure el masclisme!
Anònim ha dit…
Doncs jo el veig per tot arreu!
Queda clar que depèn dels ulls amb què es miri.
Anònim ha dit…
Quina manía amb el sopar de dijous gras!
Es un sopar com qualsevol altre, amb mes gent, mes sangría i mes ganes de passar-ho bé! Tant costa d'entendre? Aixó creieu que es masclista?