ARA ÉS L'HORA. Iniciativa per a la reforma horària

 

Volem incidir en la reforma dels horaris de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més racionals en el marc de l'impuls de les transformacions de la Catalunya que ve.

Treballem per consolidar el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar.

Aquesta iniciativa es basa en els valors de l'austeritat, el benestar, la calma, la coherència, el diàleg, la felicitat, la flexibilitat, la igualtat, la lentitud, la memòria, el pacte, el progrés, la responsabilitat, la serenitat.

El temps com a factor sistèmic

El temps de treball és l’eix sobre el qual s’organitza la vida social. Des dels anys vuitanta, la recerca sociològica ha posat de manifest que la vida en societat depèn en bona mesura dels horaris i calendaris laborals. La rigidesa del treball influeix clarament en la capacitat de decidir en la resolució positiva de les dificultats de conciliació de la vida laboral amb la vida personal i especialment amb la vida social.

En la forma en que està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. De forma esquemàtica el temps el podem abordar des de tres nivells: el nivell macro (de la societat), el nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la composen) i el nivell micro (de la persona).

Els nous usos del temps impliquen una transformació de l’organització social del temps per tal de satisfer les necessitats de la gestió temporal de la vida quotidiana, que les persones puguin gaudir d’un temps de qualitat, millorar el benestar social i assolir una major igualtat de gènere. Molt en particular, la bona gestió del temps té una incidència determinant en l'assoliment d'una més gran qualitat educativa i en la millora de les pràctiques culturals. Això requereix l’esforç de comunicació per part de l’administració i entitats de gran impacte a la societat (televisió, transport, etc.) i a la vegada d’un esforç de comprensió per part de la ciutadania que han d’interpretar els senyals adaptant-se als canvis de la societat.

Les persones necessiten potenciar la seva habilitat de gestió racional del temps per contribuir a una millor qualitat, explotant al màxim les capacitats de conciliació en terme més ampli, és a dir el que fa referència al temps de família, d’oci, d’esport, de lleure, de formació, de cura, de salut, de descans i de servei a la societat.

Els estudis realitzats en els darrers anys demostren que l’augment de flexibilitat pot contribuir a un increment de la satisfacció de les persones que hi treballen. Però semblen minoritàries i insuficients per al canvi necessari. La compactació de l'horari no pot ser moneda de canvi d'activitats que requereixen calma i serenitat. Per exemple, el temps de cura o el de deliberació no és accelerable.

El canvi de paradigma, tenint en compte el temps com a factor sistèmic, requereix per tant d’unes decisions en el nivell macro, que fan referència a l’organització general de calendaris i horaris de la vida quotidiana. Cal tenir en en compte que el canvi es projecta amb processos de política pública.

Aquest nou paradigma en els usos del temps és especialment crític en el context català ja que els horaris actuals són una anomalia generada pel model de "desarrollo" franquista.

L'herència espanyola és la clau

A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s'allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre. El resultat és que els catalans i espanyols el 2011 van treballar una mitjana de 277 hores més que els alemanys, segons dades de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) a partir d'estadístiques de l'OCDE, que situen la mitjana d'hores treballades a l'Estat espanyol durant el 2011 en 1.690 hores, davant les 1.413 hores d'Alemanya. També treballem més que la mitjana a Finlàndia, Suècia, Regne Unit o Àustria.

Tot i treballar més hores i d'allargar més la jornada, la productivitat no és més gran que en cap d'aquests països. Al contrari, tot fa pensar que la productivitat és inversament proporcional a la durada de la jornada. Per contra, la dificultat de conciliar vida personal, familiar i personal sí que resulta molt més acusada, ja que els horaris espanyols provoquen un gran desajustament entre l'horari escolar i el laboral, cosa que fa difícil la cura dels fills. I, en tot cas, els que no són pares, dificulta la realització de qualsevol activitat després de la sortida de la feina. El desfasament horari respecte d'Europa, que implica fer la pausa per dinar un parell d'hores més tard i retardar també l'hora de sortida de la feina, el sopar i fins i tot el prime time de les televisions (l'hora de màxima audiència al vespre) té seu origen en la postguerra espanyola. Fins als anys trenta, a l'Estat espanyol es menjava cap a migdia, com a la resta de països europeus (fins i tot als del Sud, on les condicions climàtiques i de llum són semblants). En els primers anys del franquisme, la pluriocupació masculina va passar a ser habitual per poder mantenir la família, mentre s'instaurava la norma que la dona es quedés a casa, associada a l'accés a la classe mitjana i les seves expectatives. Era molt comú, per tant , que el marit arribés a casa a dinar en acabar la feina de matí a les 13 i es reincorporava a les 15. La pluriocupació per als obrers industrials sense jornada partida, eren hores extra en el mateix establiment o en un altre taller, després de plegar a les 19. Els horaris han patit una transformació rellevant i són els que han quedat instaurats a partir de llavors, tot i que les condicions socials del país han canviat molt en les últimes dècades.

Existeixen diferents iniciatives en marxa encaminades a la racionalització d'horaris i el foment de les mesures de conciliació. Entre les mesures de conciliació cal destacar el foment del teletreball, que estalvia temps i diners en desplaçaments de casa a la feina i permet flexibilitzar la jornada, i l'impuls de les jornades intensives. En temps de crisi, però, aquestes propostes poden ser emprades com a estratègies de precarització. Per tant, cal ser prudents en el seu impuls.

Els diferents estudis realitzats asseguren que implantar la jornada continuada, com ja fan moltes empreses exclusivament a l'estiu, augmenta la motivació, redueix l'estrès, estimula l'optimització del temps i ensenya als empleats a planificar. I, en conseqüència i com argumentari més important per a les organitzacions, eleva la productivitat i rendibilitat, relacionades amb el cost i el temps respectivament. En qualsevol cas, l’aposta per un horari intensiu ha de ser impulsada amb altres mesures.

Una iniciativa en un context de canvi

Catalunya es troba en un context de ràpides transformacions socials, econòmiques i polítiques ocasionada per l’onada sobiranista. La creativitat i la innovació que ha portat el procés fa que aquesta iniciativa pugui ser molt més viable. La por al canvi i les resistències que pot originar una reforma horària es poden veure reduïdes si es canalitza en el marc de l’impuls de la Catalunya que ve.

En aquest sentit, l'objectiu de la Iniciativa per a la Reforma Horària és esdevenir una iniciativa catalana que exerceixi de lobby emmarcada en el context sobiranista i d'impuls d'aquesta nova fase de construcció nacional. Clarament cal desfer-se de la rèmora que representen els horaris actuals que tenen el seu origen en el "desarrollismo" franquista i associar la reforma a l’impuls del nou estat.

Per tant, la Catalunya que ve requereix de noves estructures que permetin principalment fer que la ciutadania millori la qualitat de vida, per això es fa del tot imprescindible tenir en compte el factor del temps. Seria convenient respondre prèviament amb informes i dictàmens redactats per experts a qüestions com quin serà el calendari de festius i el fus horari al qual s'hauria d'inscriure la Catalunya que ve.

En l’actual context de crisi, els ajustos que s’estan realitzant generalment no compten amb informes de racionalització del temps que permeti incrementar productivitat i la rendibilitat en funció del cost i el temps emprat respectivament. 

Per a més informació: http://www.reformahoraria.cat/