Estampa i anècdota dels Gegants Vells de Cervera (II): el procés de creació (2a part)

Text extret del llibre 'Els Gegants de Cervera. Estampa i anècdota d'una vella tradició', de Josep i Ramon Armengol, editat per Virgili & Pagès, Biblioteca de Cervera i la Segarra, 1988.

Passaren, doncs, a narrar les més remarcades vicissituds que possibilitaren l'aparició dels nous gegants i nans en el Corpus cerverí del 48, i que han estat extretes, textualment, d'un llibret cassolà del senyor Jordana que ell mateix anomena Curiositats sobre els nous gegants i nans (1948):

"El dia 3 de maig de 1948, en Joan Salat, espardenyer, i un altre dels membres de la 'Comissió Pro-Gegants i Nans' van a Barcelona i inicien les primeres gestions per a comprar dos gegants i varis nans. Fan una visita a la casa 'El Ingenio', carrer Raurich, número 6, assabentant-se de les diferents possibilitats de construcció existents i els preus".

"El 6 de maig es reuneix la Comissió i preveu un estudi de tota la informació portada per Joan Salat. S'acorda comprar un gegant i una geganta i sis nans a 'El Ingenio' de Barcelona. El preu és de 3.400 pessetes la parella de gegants i 900 pessetes el total dels sis nans. El mateix dia s'escriu a dita casa per tal que els enviï un cop enllestits, per ferrocarril, degudament embalatxats i contra reembols del seu import, ja que encara no es tenen recollits tots els diners necessaris per a pagar-los. Donat que el vestuari de gegants que s'ha observat a la mateixa casa resulta lleig i car (val 3.200 pessetes els vestits dels gegants i 100 pessetes cada un dels nans), s'acorda comprar roba i fer tots els vestits a Cervera".

"El dia 9 de maig, en Joan Salat, aprofitant un viatge a Barcelona per motius comercials, visita la casa "El Ingenio" i tria els sis nans: un pagès que treu la llengua; un negret molt eixerit; un vell molt simpàtic; una vella molt trempada; una criada o dida; i un municipal molt bigotut".

"El dia 11 de maig, amb el cotxe de 'La Igualadina', a les sis del matí, marxen a Barcelona na Carme Vilaró de Jordana i la seva filla Angelina per tal de fer la compra del vestuari dels gegants. És comprat als magatzems 'Jorba', on els despatxa el senyor Cases, persona coneguda de tractes anteriors referents a la compra de la roba de la Passió. Segons rebut, la roba importa 1.970,15 pessetes. Retornen el mateix dia al vespre i amb el tren de les 8.50 hores.

"Les robes són de damasc i de tapissar, essent de l'agrat absolut per part dels membres de la Comissió, els quals opinen que s'ha aconseguit comprar una roba molt superior si es compara amb la clàssica roba de gegants oferta per la casa comercial anteriorment esmentada i que s'ha aconseguit a més a un preu molt inferior al que es demanava a 'El Ingenio'".

"El dia 13 de maig arriben a Cervera els dos gegants i els sis nans, ja construïts, per via ferrocarril. Es troba a faltar el pagès. De moment i per tal de desembalatxar-los són portats a l'ebenisteria Pedrós, el propietari de la qual, en Josep Pedrós, es veu obligat a pagar als portadors el cost de l'operació feta a reembols".

"El dia 14 de maig són traslladats els dos gegants a cal Jordana per tal d'estudiar la confecció dels vestits. Dins un cistell que incloïa barrets de segadors enviat a cal Salat es troba el pagès, sense saber-se pas com hi ha pogut fer cap".

"El dia 19 de maig, a l'eixida de cal Jordana, casa Civit, carrer Major 80, és emprovat el vestit de la geganta. Hi són presents com a ajudants: en Miquel Puig i en Joan Salat, membres de la Comissió, en Ramon Cuñé i Vilaró i la família Jordana. Crida l'atenció a molts veïns que passen per la Barbacana i a d'altres que es passejaven per La Pèrgola i que s'ho miren d'enllà estant; tanmateix, també en motiu d'atenció per part dels treballadors del túnel i carretera nova. Són les set de la tarda. El primer que ha fet ballar la geganta, en privat, ha estat en Miquel Puig i el segon, en Ramon Cuñé".

Cal fer una explicació de tot aquest ritual de vestir i emprovar els gegants el qual es féu en una eixida de l'esmentada casa, ampla de tres o quatre metres i que donava a la part de darrera envers les hortes. Això féu que des de dalt del balcó i amb l'alçada de l'escala, vora uns quatre metres, que és l'alçada aproximada dels gegants, s'observés la situació amb una certa feresa per la sensació de vertigen que inspirava tot el 'paisatge' global.

"La geganta té quatre metres d'alçada i amb la diadema que se li posarà serà més alta que el gegant".

Aquí cal comentar que en les repetides cercaviles on prenem part els geganters actuals, els nostres gegants són els únics, potser inclús ho són de tot el Principat, on s'observa en la geganta una alçària lleugerament superior a la del gegant. És, si més no, una curiositat digna de fer constar.

"El dia 21 de maig als magatzems 'San Pedro' de Lleida són comprats, per Carme Vilaró, els vestits dels nans, o sigui la roba per fer-los. Ha costat 293,50 pessetes tot el conjunt, quan a 'El Ingenio' ens demanaven 100 pessetes per cada una del túniques destinades als nans. També són comprades les joies destinades a la geganta a la casa 'Miarnau', una de les millors merceries de Lleida. Han costat 45 pessetes".

"El dia 23 de maig, diumenge, a les tres i escaig de la tarda, han estat portats els caps dels nans des de l'ebenisteria Pedrós a cal Jordana, per tal de fer-los-hi els vestits corresponents. Pel carrer i durant el trajecte d'una casa a l'altra, unes dues-centes passes, se'ls han posat al cap l'Emili Rabell, el Jesús Quintana, el Joan Colom, el Josep Xandri i el Francesc Galí. La quitxalla del barri i d'altres els han seguit i han armat la gran gatzara".

"El dia 24 de maig, a la mateixa eixida de cal Jordana és emprovat el vestit del gegant. Hi són presents com a ajudants en Jaume Bonjoch, en Joan Salat, en Ramon Cuñé i la família Jordana. És havent dinat i plovisqueja; per això i a fi que no es mulli, el gegant és tapat amb una vànua propietat de la mateixa casa".

"El dia 26 de maig a cal Jordana hi ha molta activitat ja que s'estan donant els darrers tocs al vestuari dels gegants. Tota la Comissió hi és present. A les dotze de la nit són baixats a la Parròquia els gegants i els nans. Plovisqueja. Els caps dels nans, els de la Comissió, se'ls posen al cap i davant de la barberia del Mec, propietat d'en Ramon Tarrés, es van parar per tal de saludar als darrers clients que es varen quedar bocabadats. A la Parròquia són vestits i la tasca es perllonga fins a quarts de quatre de la matinada, deixant-los a punt per la processó de l'endemà, dia de Corpus.

"La ploma que s'ha posat al gorro del gegant és d'una antiga golilla que la va portar en Joan Colom de la botiga de la seva propietat. Inicialment volia comprar-se a can Morelli de Barcelona una ploma, però el recader Domenjó no va atrevir-se a adquirir-la perquè la va trobar molt cara. Valia 50 pessetes".

Fins aquí l'explicació detallada dels principals fets que es varen anar produint d'ençà la idea inicial de fer uns gegants a la culminació de 'l'obra' que, com hem vist, va cloure's la mateixa vigília de la seva estrena; la festa del Corpus Christi de l'any 1948. Podem observar també que l'esmentada data va caure en el mes de maig (27 de maig) tot i que el refraner ens diu que: 'd'aprop o de lluny, Corpus pel juny'. En aquell any, la dita es va complir, doncs, més aviat 'de lluny', i és que ja sabem que la festa del Corpus s'esdevé d'acord amb la celebració 'més alta' o 'més baixa' de la Pasqua de Resurrecció. 

Si vols saber més dels gegants i dels capgrossos de Cervera clica aquí.

Imatge extreta de http://blogdesociologia.com/guia-de-escritura/