Els nombres: el 2

L'eco, el reflex, l'ombra de l'u: la Natura, en oposició al Creador; la Terra dessota el Cel; el Mar envers la Terra; la Lluna contrastant amb el Sol; allò mortal en tensió vers la immortalitat. Ambivalència o disjunció: el sí i el no, el blanc i el negre. Cap de les coses santes o consagrades són dues: Déu és u o tri. La inversió, el dualisme entre el Bé i el Mal, la duplicitat, el principi de la divisió, el conflicte, la contraposició, l'antítesi (protagonista-antagonista).

L'esoterisme el considera un nombre nefast. Dos són els bessons -Gèmini-, la gelosia entre germans, l'enfrontament entre pare i fill, entre mare -madrastra- i filla, la tensió psicològica, moral, vital dins un mateix. El nucli elemental, suma de dues unitats, el primer nombre parell i divisible. El doble, la unió de dos éssers, la parella humana, l'equilibri en la tensió, la complementarietat, la mútua atracció, la sexuació, el sexe femení, el símbol de la Gran Mare.

Els romans dedicaven als morts el segon dia de cada mes, en especial el mes segon -2 de febrer, la Candelera- que el cristianisme va traslladar a la tardor -2 de novembre, dia dels Morts-. Aquesta dedicació ha arribat fins arran de nosaltres; considerant que el diumenge era el dia primer de la setmana, el dilluns era el segon, dia de la Lluna, influït pels morts, i dedicat a ells: "el dilluns, pels seus difunts, la vella no fila".

La simetria del cos humà presenta dos braços i dues cames, dues mans i dos peus, dos ulls, dues orelles, dos pits...

REFRANYER: "Tocar el dos", "Dos: un gat i un gos".

CANÇONER: "A Aragó n'hi ha una dama que és bonica com un sol... / la mare li pentinava els cabells de dos en dos... / Son germà se la mirava amb un ull tot amorós: / -No fóssim germans, Maria, ens casaríem tots dos... / de tants anells que li compra, li cauen del mocador. / Els criats li van darrere, collint-los de dos en dos".

JOCS: Jocs de parelles, de dos jugadors: enfrontament, competició. A "la plena", el vint-i-dos és anomenat "les oquetes", per la grafia de la xifra.

TOPONÍMIA: Dosrius, Dues Aigües, Dosquers (dues roques), Dosmunts.

Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.

Imatge extreta de http://www.zazzle.es/bola_de_billar_de_numero_dos_pegatina-217389306670421351