Els dies de la setmana: el dissabte

Saturni dies, dia de Saturn. L'Església, però, va mantenir el nom hebreu de sàbat: dissabte, sábado, samedi, sabato, samstag...; no obstant això, l'anglès encara conserva el nom de Saturday. Etimològicament, sàbat i septem tenen la mateixa arrel. En època romana, les darreries de l'any -dissabte de l'any- eren dedicades a Saturn, les Saturnalia, precedent dels nostres Carnestoltes. La llei sabàtica jueva assenyalava: "Recorda't de santificar el dissabte. Treballa durant sis dies i ocupa't de les teves feines, però el dia setè és dia de repòs, dedicat a Jahvè el teu Déu... Perquè Jahvè va fer en sis dies el cel, la terra, el mar i tot allò que s'hi mou, però reposà el dia setè. Per això Jahvè beneí el dissabte i el féu sagrat" (Ex. 20, 8-11). És la sanció religiosa d'una norma laboral que també té aspectes higiènics, econòmics i socials.

La litúrgia cristiana i la devoció popular dediquen el dissabte, vigília del Dia del Senyor, a la Mare de Déu. Era costum pietós resar la felicitació "sabatina"; també el "rosari de l'aurora" se celebrava en dissabte. Qui és enterrat en dissabte va de dret al Cel, és com una amnistia, les portes hi són obertes de bat a bat. Tal dia Jesús va ressuscitar Llàtzer, per això és bon dia per morir-se. És dia de bon averany per emprendre tasques importants. És dia de cobrar la setmanada, però la vigília d'una festa que cau en diumenge es considera "dissabte bord", ja que no es cobra sou. Fer festa de treballar els dissabtes a la tarda fou una conquesta laboral important: la "setmana anglesa".

Dissabte és dia de bruixes, en tal nit celebren els seus sàbats.

REFRANYER: "No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni barco sense bandera, ni tristor sense consol". La Mare de Déu rentava i passava bugada de la robeta del Nen Jesús cada dissabte: el sol sempre hi lluïa, perquè es pogués eixugar, i encara manté el costum de sortir. "Un mort en dissabte, un altre en capta", però "Qui mor en dissabte, la Mare de Déu l'espera"; "Cada dissabte Sant Felicià plega la feina i a parar la mà"; "Quan dissabte és arribat, plega, Pere, i paga, Bernat"; "Qui tot s'ho espera per dissabte, dejuna, manlleva i capta".

COSTUMARI: "Fer dissabte" (netejar la casa a fons, sigui en dissabte o no; potser aquest costum de feinejar en dissabte fos per escarnir els jueus en el seu dia de "repòs" i per copsar qui n'era). S'anomena "any sabàtic" (seria un de cada set, de cada setmana d'anys), l'any de dedicació d'un professor o professora a l'estudi i la recerca, exonerats de docència.

Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.

Il·lustració de Saturn extreta de l'edició fascímil del 'Lunari e repertori del temps' de Bernad de Granollachs, conservada a la Biblioteca de Catalunya, a http://tionia1.pangea.org/Paremiologia/Setmana/SetmanaFrameset-4.htm