Bestiari.cat entrevista Lluís Musté, el creador del nou Lleó de Valls

La pàgina web de l'Agrupació del Bestiari de Catalunya, www.bestiari.cat, publicava fa unes setmanes aquesta entrevista de Lluís Bros a l'artista Lluís Musté, soci fundador de l'entitat cultural Unió d'Anelles de la Flama de Valls, i creador del recentment estrenat Lleó de Valls.

Parlem amb Lluís Musté, vallenc, soci fundador de la UAF, Unió d’Anelles de la Flama de Valls, entitat que agrupa entre d’altres els Dracs petit i gran, els Balls de Diables petit i gran, l’Ós, i l’Ós petit, i molts d’altres. I també a partir d’ara el Lleó de Valls. El Lluís ha estat i és portador de bestiari, a Valls, constructor de bestiari a Valls i a fora de Valls, va ser president de l’Agrupació de Bestiari i, naturalemt, ha estat i està vinculat a tantes altres coses.

Dissabte 6 de febrer, una del migdia a la plaça de l’Escorxador de Valls, sota un bon sol, i observant el muntatge dels diables del Forcall, començem l'entrevista.

Quant comences a entrar a en el camp de la cultura popular?

Vaig començar els 12 anys, entrant a formar part de les danses i, més concretament, de les sardanes l’any 1971. Es clar en aquell temps no hi havia res més, i en aquell mateix any i al llarg del mateix, ja es perfila la que serà l’UAF, que es constitueix un any més tard.

Amb sardanes?, així les danses seran un element important en totes les figures que s’han fet a Valls, i en el cas que parlem de bestiari?

Si, naturalment, sent el Ciscu Bofarull, també de l’UAF el principal precursor, i com no en cada element fet fins ara hi ha hagut un treball de recerca i documentació, perquè des del primer dia, l’element que fos, ja pogués sortir al carrer amb la seva dansa o ball propi.

I desprès d’aquell principi com continues?

Bé doncs continuant treballant, com no però fent el que m’agradava, actuant de tot i a tot arreu, coneixen a molta gent i al llarg dels anys, i conjuntament amb altres persones de l’entitat, posant les primeres pedres del que seran el dia de demà, els referents de la colla, així a les decennals del 1981, ja treballem per sortir al carrer amb el “Ball de la Primera”, un ball que ja feia més de trenta anys que no es ballava. Vam documentar-nos i buscant referències a la gent que hi havia ballat i un complex treball de recerca, no sense entrebancs, però aconseguint aquest important projecte. I el que són les coses, buscant sobre aquest ball, i sobre d’altres de futurs projectes, en surten d’altres referències sobre d’altres coses de elements de futurs projectes, i t’apropen a persones i a coneixements, que han facilitat la feina.

Com et vincules al bestiari, per ser el president de la nova Agrupació de Bestiari de Catalunya?

Em va trucar el Xavier Cordomí de Barcelona, vinculat directament al bestiari “barceloní” per iniciar i fer l’Agrupaició de Bestiari, entitat que agruparia al bestiari de foc i sense foc de tot el país. I tenint en compte el nostre treball amb bestiari i coneixedors de gairebé tot el bestiari de les nostres comarques. Vam assistir el Marcel·li Morera i jo de la nostra entitat a la reunió del Col·lectiu Santa Fe, precursora de l'Agrupació, i on s’inicia el que serà l’Agrupació i a més proposant-me de ser-ne el president, pensant suposo en sospesar les forces entre Barcelona i comarques, allò que sempre ha passat, que els uns han anat per un costat, i altres per l'altre, sense comptar amb els altres, i que potser crec que sempre i des del primer moment ha fet molt bé l’Agrupació de Bestiari, amb la realització de moltes trobades de bestiari, vinculant entre elles a colles de tot el país.

Quantes peces de bestiari has construit?

Amb més o menys implicació, a Valls, el Drac, la Mulassa, la Quaresma i el Calçot, (sense ser bestiari, però figures també), el Drac Petit, la Mulassa Petita, l'Ós i l'Ós petit i ara el Lleó. I a fora de Valls, lo Peix de Bellmunt del Priorat, l’Indiot de Nulles, la Fura de Vilafranca , i tot el bestiari dels cursos que cada any es feien a la Fescat a Llívia. Des del Drac de L’Agrupació a tot el bestiari vinculat a Llívia, i que es va fer a llarg dels anys.

I actuar a diables, fent de diablessa del Ball de Diables de Valls?

Doncs bé, jo també vaig participar a la creació de la colla de Diables, i el meu primer pensament era anar i ajudar i corregir a les actuacions, i amb el temps i actuacions, ens vam trobar que no teníem diablessa, i ves per on m’ho van proposar a mi.

Diablessa, portador de bestiari, …… tenies temps per tot, i a la colla gent per tot?

Doncs evidentment, i per exemple aquestes Deccenals fent el Lleó, no he estat vinculat a l’organització de les Deccenals, per primera vegada, com les ultimes dues, i de les quals en tinc un bon record però també molta feina, i un no parar. El que si et puc dir és que recordo caps de setmana plens d’actuacions, arribant a casa dissabte a la nit d’un correfoc, i diumenge al matí d’hora cap a un altre lloc. Increíble, però a la vegada molt bé, naturalment si fas una cosa que t’agrada. I en quant a la colla doncs molt content per que hi ha molta gent, però per fer de tot, i crec que el que marca és els assajos, sense assajos no seria possible, i com cada cap de setmana, divendres i dissabte ens hi trobem, sense res entre setmana, i funciona i ha funcionat així fins ara, per tant molt content.

L’UAF, es un referent?

Home, crec que en moltes coses si, crec que al llarg dels anys i jo entre ells, les persones que han participat i hem ensenyat els futurs a fer i seguir fent i actuant en el que he pogut fer de petits, i això ha facilitat tenir molts elements i com, gent per portar-los. I de més grans ajudar a fer entre altres coses, com ara jo allò el que realment m’agrada i molt que és construir, i reforçar i enriquir amb nous elements a Valls. I altres a ensenyar a ballar etc…

Així ensenyar a delegar també ho heu sabut fer?

Sí, crec que sí, al mateix ritme que vam anar engegant activitats, ja sigui amb diables, i qualsevol cosa, i amb temps naturalment, i amb diferència a altres llocs on hi ha la mateixa gent, sense deixar a la nova que en deixi estirar, i crec que això es un problema.

I com va sortir l’idea de fer un lleó, el Lleó de Valls?

Bé, l’idea en principi venia per una proposta de la regidora, fa dos anys. I es clar va ser un projecte a fer-lo realitat per les Deccenals d’enguany. A més seria la primera ciutat a tenir els tres elements del "Poder” dins del protocol de bestiari, com son l’ós , l’Àliga i el Lleó. I es clar, s’havia de buscar un referent perquè fos estimat pels vallencs. I així vam comprovar que a l’església de Sant de Joan, que es del 1580, que sembla ser que es l’esglesia del poble, això no ho domino, va se contruida per aportacions del poble, i en una cantonada, hi han dos lleons que custodien l’escut de Valls, sent a més l’escut més antic. Bé per un costat teníem això i per l’altra volíem fent el Lleó diferent per donar-li un plus construint-lo amb metall, i així va sortir l’idea de fer.lo amb el cos de llautó i el pèl d’aram, el faldó de pell i ulls d’esmalt. I estructura de fusta, quasi dient que seria un Lleó amb tres cents anys d’historia per la seva construcció, per tant amb unes connotacions diferents.

I la construcció?

I es clar a l’hora de fer-lo vaig haver de començar de cero, jo sempre he treballat amb cartró al damunt i la fibra a sota. En quant a bestiari de metall hi ha àligues de llautó a Tarragona, petita i gran, i amb llauna i pàtina d'or a Girona. I per tant a l’hora de construir i començar, vaig contactar amb el Ramon Boix de Girona, que hi treballa fent, per exemple els cascos d’armats etc, i a més amb referències, ja que el seu pare va fer l’Àliga de Girona, i per tant em va ajudar molt, però sense saber com fer-la, ja que jo havia de treballar amb motllos i per sota, no com es treballa normalment pel damunt, però les seves idees em van ajudar. I ves aquí que a la fundació Vila de Valls, que fant treballs artístics i altres, i través d’ells, em van assessorar amb un guix, pels motllos i que fos molt resistent, i bé així vaig començar. Penseu que cada una de les peces de llautó, i té més de 500 peces, i vaig tenir una autentica feinada, ja que totes són diferents. Escalfar, donar forma, picar i picar amb diferents martells, etc i després montar-ho, abans neteja la peça amb molta feina cada una, i a continuació soldar amb estany cada peça , però pensant que s’ha de soldar de pla, per tant girant el Lleó cada cop, una autentica feinada. Treballant des de l’agost passat a hores perdudes cada dia i els caps de setmana molt, fins i tot ara per Nadal més hores que el rellotge. Naturalment a hores d'ara si l'hagués de fer seria molt més fàcil, però evidenment cal dir que m'ho he passat bé, i sobretot molt content el dia que el vaig acabar, amb un dia de marge.

Per tant un altre colla la del Lleó?

Doncs si, però com deia abans jo hauré estat al davant de la creació, i sent com si fos el cap de colla, però tinguen clar que només seria per ara per les Deccenals. Òbviament hi ha hagut problemes per trobar a la gent, ja que al damunt de les Deccenals tothom tenia molta feina, però ho vam saber fer, i ara la meva feina serà trobar un cap de colla que tiri endavant, però sense dubte amb la gent que tenim a l’entitat això serà molt més fàcil que altres llocs, i precisament aquest fet és vital per que tens a molta gent i sense duplicitat de càrrecs.

Per tant, n'estàs orgullós?

No, orgullós no, no ho he estat mai. Content si, molt content, havent après molt, pensa que quant no meln sortia havia de pensar com arreglar-ho. I content al trobar com fer-ho, molt content.

I ara?

El primer acabar d'arreglar la Quaresma, que ha de sortir per carnaval, i desprès uns gegants per l’entitat.

Acabo l’entrevista parlant amb el Lluís, amb el somriure que el caracteritza: moltes grácies Lluís!

Si vols veure imatges de l'estrena del Lleó de Valls a les Festes Decennals 2011 clica aquí.

Text extret de la pàgina web de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, http://bestiari.cat/

Imatge extreta de http://www.facebook.com/photo.php?fbid=158561014176423&set=o.139811846066937