Llibres: 'MANEL CASSERRAS. OBRA DE GEGANTS', d'Albert Muntada i Anselm Montraveta

Aquests dies, remenant per la biblioteca de l'escola de Sant Llorenç de Morunys, m'he trobat amb aquesta petita joia, 'Manel Casserras. Obra de gegants', escrit per l'Albert Muntada i l'Anselm Montraveta, i que fou editat com a contribució a l'homenatge que la ciutat de Solsona i les colles geganteres de Catalunya van dedicar a Manel Casserras el 31 d'agost de 1997, amb motiu del primer aniversari de la seva mort.



Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 - Solsona, 1996), considerat un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya, va néixer a Solsona (Solsonès) el 20 de gener de 1929. A l'edat de 19 anys aprengué l'ofici de sastre a la Sastreria Mosella de Barcelona, malgrat la seva vocació artística, que ja havia deixat evident anys abans pintant decorats pel Centre Catòlic de Solsona. En la seva estada a Barcelona, que durà dos anys, fins que marxà a fer el servei militar, no tan sols aprengué la professió de sastre sinó que també aprengué noves tècniques pictòriques. Al seu retorn a Solsona obrí la seva pròpia sastreria i l'any 1955 es casà amb Lola Solé al Claustre de la Catedral de Solsona.



Constructor de gegants

El seu primer contacte amb el món geganter es produí l'any 1956, quan rebé l'encàrrec de vestir l'Antoniu Ricu, el mosqueter que cavalca sobre la Mulassa de Solsona. També li fou encarregada la remodelació del cap del Bou de Solsona. El resultat fou força aplaudit pels solsonins, fins al punt que rebé un encàrrec per part de l'Ajuntament de crear una parella de gegantons per la ciutat.

La bona tasca efectuada amb el Bou i els gegantons per a l'Ajuntament li valgué perquè, l'any 1959, el Claustre li encomanés la construcció del seus gegants més emblemàtics: els Gegants Vells de Solsona. El Gegant Vell de Solsona, considerat una de les obres mestres de la imatgeria festiva catalana, és tot un símbol de la ciutat.

El 1960 va rebre l'encàrrec de reconstruir de cap i de nou els Gegants del Pi de Barcelona a partir de les restes trobades a les golfes de Santa Maria del Pi, fet que va representar la consolidació de Manel Casserres com a constructor de gegants. El 1961 també va restaurar els Gegants de Barcelona Ciutat.

L'any 1985 va construir els gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i na Cultura, a partir del disseny de Griselda Karsunke.

Manel Casserres i Boix morí el 9 de juliol de 1996, deixant com a gran llegat un gran nombre de gegants i bèsties en una obra que ha seguit el seu fill Manel Casserras i Solé.



Entre els molts gegants construïts per Manel Casserres i Boix cal destacar els d'Andorra la Vella, Bellvís, Canet de Mar, Clariana de Penedès, Navàs, Parets del Vallès, Prats de Lluçanès, Sallent, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Julià de Lòria, Sant Pol de Mar i Vacarisses.



Dades bibliogràfiques:

  • Any d'edició: 1997
  • Edita: Edicions Intercomarcals.
  • Lloc: Manresa.
  • Col·lecció: Regió 7 Llibres.
  • Número de pàgines: 95

Text: http://ca.wikipedia.org/wiki/Manel_Casserres_i_Boix

Comentaris

cervereta de vergós ha dit…
El nostre Carranco,es un exemple,de les bones mans del Caserres(en aquest cas del fill)!
pere botero ha dit…
N'havia sentit molt a parlar del pare Casserras però mai n'havia vist cap foto. Un geni!
joan ha dit…
Em sona que anys enrere els geganters de Cervera duien els gegants a arreglar a cal Casserras, algun cop que havien caigut de cap. Un any penso que va caure algun gegant al gimnàs de l'institut.
R. Armengol ha dit…
Com a mínim els gegants vells de Cervera han anat al taller casserres tres cops. El primer per una caiguada al guimnàs de la Universitat i l'altra per un atropellament d'un gegants a un cercavila de Lleida (en aquest cas, el regidor de LLeida Sr Magre va fer possible la seva reparació pagant part o tota la factura per part de la Paeria de LLeda). El tercer cop ha estat en la confecció dels nous vestits.
Anònim ha dit…
el folklòre solsoní nomès te un nom: espectacular
jaume primer ha dit…
molt bon article