'El 9 Esportiu', llengua i visió de país



El gener de 2002 apareixia als quioscs un projecte de periodisme esportiu en català, no només de llengua, sinó de referents. El 9 Esportiu, l’únic diari esportiu en la nostra llengua, inicialment es distribuïa gratuïtament dins els diaris del grup de la Coordinadora de Mitjans, ja desapareguda, i a principis de 2003 va començar a vendre's per separat als quioscos catalans, alhora que mantenia una edició reduïda i gratuïta a l'interior d'alguns dels principals mitjans en català del país, com El Punt, el Segre, Regió 7, el 9 i el Diari d'Andorra. A principis de 2010, també va ser inclòs dins l'AVUI, fins que l’agost del 2011 va iniciar el camí en solitari amb una oferta renovada i més potent per competir amb la premsa esportiva en castellà i de referents espanyols.

Certament, hi ha una tradició de premsa esportiva molt potent al país, amb un diari centenari, Mundo Deportivo, i un que té tres dècades d’història, Sport. Es tracta de productes de qualitat, però no en la nostra llengua. I és aquí on ha fet forat El 9 Esportiu. Amb xifres encara modestes comparativament, uns 6.000 exemplars, la capçalera està consolidant un espai que se situa per sobre de les previsions i aplana el camí cap a l’objectiu de col·locar-se entre els 8.000 i els 10.000 exemplars en els propers sis anys.

Els professionals d’aquesta capçalera són conscients que “competirà amb la premsa esportiva en castellà, que guanya al quiosc per golejada, tant per capçaleres com per nombre d'exemplars, malgrat que la presència del català a la premsa generalista ha fet un salt molt important”. Però consideren que “comença la remuntada” de la premsa esportiva en català. Amb un mínim de 40 pàgines diàries en color, amb un disseny totalment renovat, al servei dels continguts i del projecte periodístic, el rotatiu, tant en la seva versió de paper com en la digital, vol fugir dels “referents aliens i del seguidisme dels lideratges esportius que s'emparen en icones i en símbols que ni ens pertanyen ni s'identifiquen amb Catalunya”.

El 9 Esportiu, doncs, es consolida com una plataforma per informar i opinar sobre l'àmbit esportiu a casa nostra i al món, des d'una òptica catalana. Això implica, a diferència de les altres dues capçaleres, defensar com a pròpies les seleccions catalanes i promoure el seu reconeixement internacional. És doncs, no només un projecte periodístic en català, sinó un projecte amb una visió de país que també trenca amb tota l’oferta al mercat de la premsa esportiva.

L’any 2003, El 9 Esportiu va ser guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana per ser el primer diari en català que ha contribuït a la consolidació i creixement de la presència de la llengua en l’esport. Amb la nova etapa que va iniciar a l’estiu, aquesta capçalera reforça encara més la seva aposta per normalitzar la llengua en el món de l’esport.

Imatge extreta de http://www.ara.cat/comunicacio/portades-comunicacio-recull_0_580742002.html

Article extret de http://www.tornaveu.cat/edicio-52/revista/9128/el-9-esportiu-llengua-i-visio-de-pais

Comentaris

Albert Miret ha dit…
Carles, M'has llegit el pensament. ja fa dies que li done voltes i mès voltes per escriure un article referit a este diari i tot el que representa.

Fins ara s'ha aconseguit que tota la premsa generalista catalana es puga llegir en la nostra llengua, ara ès l'hora de que tambè ho faça l'esportiva.

No obstant però, m'hagradaria obrir un poc de debat al voltant d'El 9 esportiu i El punt Avui:

Des d'ahir el grup Hermes Comunicacions ha canviat de mans, essent Joaquim Vidal ´l'accionista majoritari. D'entre les declaracions que fèu, destaque la que feia referència a voler reforçar l'edició digital i ès que trobe a faltar mès contignut audiovisual a la web i mès pressència a les xarcies socials per donar-se a conèixer com a marca.

estarè expectant en vore l'esdevenir d'este grup, sols espere que no acabe convertint-se en el diari de CiU atès que este home n'ès militant i les referències que m'arriben no sòn massa esperençadores. Tan mateix, cal agrair-li el coratge que ha tingut en voler adquirir unes capceleres históriques endeutades i superades per l'Ara amb escreix.

Aprofite tambè per desitjar que La manyana no haja de tancar per tot el que significa tant per la societat de les nostres comarques i per la gent que s'hi deixa la pell cada dia.
Albert Miret ha dit…
Acì us deixe l'enllaç on es donen algunes pistes de cap on vol anar:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/523244-un-dia-important.html