Racons de Cervera: LA PLAÇA SANTA ANNA



Les primeres notícies que tenim d'aquesta plaça se situen l'any 1368, quan s'inicia l'obra de les noves muralles que cloien la vila i tenien el portal principal a l'indret de la plaça on ara acaba el carrer Major.

Era un portal majestuós, de pedra, amb arc adovellat i una torre quadrada a cada costat. La muralla s'estenia a banda i banda fins trobar altres dues torres prismàtiques que donaven a tot el conjunt un aspecte de gran fortalesa. Damunt de l'arcada del portal hi havia la imatge de la Mare de Déu que donaria nom a aquell indret, portal de Santa Maria.

L'any 1375 el picapedrer Domènec Ramon construí un pont que salvava la vall que separava la vila vella del raval que havia pres el nom de Capcorral. Aquest mateix any, per devoció de Guillem Martí, fou construïda damunt del portal una capella dedicada a Santa Anna, origen del nom donat posteriorment a aquesta plaça.

L'any 1446 aquesta capella fou enderrocada i projectada novament al mateix indret l'any 1455.

Durant aquesta primera meitat de segle hem de suposar que l'espai de la plaça quedà clos amb la finalització de la muralla que envoltava el raval de Capcorral. L'any 1467, durant la guerra contra el rei Joan II, davant la inseguretat en els camps, els veïns demanaran que la vall del portal sigui reblerta i aplanada, de manera que hi hagi espai per recollir garbes i poder-les-hi batre.

Així doncs, el portal esdevingué part interna del nucli urbà, i com a tal estava mancat de portes. Solament hi havia unes cadenes per passar-les en cas de necessitat. Per aquest motiu durant molt de temps serà anomenat portal de la Cadena.

La plaça Santa Anna devia tenir un àmbit bastant gran si jutgem per les activitats diverses que s'hi celebraven. L'any 1565 hi fou celebrat un torneig entre uns cavallers de la vila i altres que vingueren de Barcelona. L'any 1619, Joan Balaguer, argenter, hi fou penjat i esquarterat, acusat de voler aprofitar-se d'un robatori sacríleg comès pel seu fill (la imatge de la Vera Creu custodiada en l'església de Santa Maria). El cap fou posat a la gàbia de ferro que encara avui penja sota el ràfec de la Casa de la Ciutat, davant el portal de l'església de Santa Maria. I l'any 1701, amb la vinguda de Felip de Borbó, es guarní la plaça de manera molt ostentosa per celebrar-ho.

En l'interval que va des de 1717 ins el 1740, coincidint amb les obres de la Universitat i amb la instal·lació provisional de l'Hospital de Berenguer de Castelltort en una casa d'aquest indret, fou totalment terraplenat el barranc que hi havia des de la plaça de Santa Anna fins a l'alçada de l'actual passeig de Balmes. Per a aquest reompliment foren utilitzades les runes de les cases enderrocades per l'edificació de la Universitat. La muralla fou aixecada i serví per aguantar l'empenta de les terres acumulades. Aquesta obra completà la plaça, suprimí els marges de l'antic barranc i li donà l'actual aspecte urbà (rambla Lluís Sanpere).

Durant el segle XVIII la capella de Santa Anna fou definitivament treta de dalt del portal i construïda a l'angle del carrer que prengué aleshores el nom de carrer de Santa Anna. Mentrestant, l'espai que havia quedat balder damunt del portal fou ocupat per una capella dedicada a Santa Magdalena.

La influència i el dinamisme de la vida universitària també modificarà l'aspecte de la plaça. L'any 1746, Antoni Vega i Copons obtenia permís per unir la seva casa amb l'edifici que hi tenia l'Ajuntament (actual Casal de Cervera), amb l'obligació de deixar un pas inferior de suficient alçada per al trànsit de carros. Aquest pas prengué el nom de Portalet.

Al cantó oposat, entre el portal i una torre angular de la muralla, l'any 1753, fou engrandida la casa de Ramon Grau i Masdovelles amb uns pilars que formaven una porxada oberta a peu pla i permetien un eixamplament superior. Aquesta casa fou convertida en el Col·legi Universitari de la Concepció de Maria; títol evidenciat per una imatge de pedra, pintada de color bronze, posada a la cantonada. Actualment, modificada, és coneguda com "Casa Bescós".

L'activitat a la plaça creixia i en el segle XVIII s'hi celebrava una representació teatral. Al final del segle la plaça sol·licitava que hi fos posat el mercat, ja que gaudia de millor accés que la plaça Major, però el 1794 es manava que el mercat retornés al seu antic emplaçament.

L'any 1857 fou enderrocat el portal del carrer Major i l'any 1882 tapiades les arcades de l'antic col·legi universitari. Des de 1835 la plaça tingué una font al mig, estigué enllosada i amb el temps canvià de nom. L'Estudi Nou (actual Casal) passà a mans particulars i la capella de Santa Anna desaparegué per deixar lloc a una casa comercial. El resultat, amb tot, no és gaire llunyà de l'aspecte actual, i continua essent un nucli vital de la ciutat, amb el mercat de cada divendres, les ballades de sardanes, el "cinema a la fresca" a l'estiu i altres activitats.

Santa Anna square.

This is where the Santa Maria door once closed off the Mediaeval city. In 1375 a chapel devoted to Santa Anna was built; in the 18th century it was moved to the Carrer Santa Anna. In the Plaça you can still see the (now bricked up) ancient arcade of the old university college, Col·legi Universitari de la Concepció de Maria.

La plaça de Santa Anna.

A cet endroit le portail de Santa Maria fermait la ville médiévale. En 1.375 on y construit une chapelle en l'honneur de Santa Anna, transférée à un angle du carrer Santa Anna pendant le XVIIIème s. Sur la place on pouvait apprécier les anciennes arcades (aujourd'hui murées) et qui était le Collège Universitaire de la Conception de Marie.

Text amb anglès i francès extret del llibret 'Cervera. Ruta turística.', editat l'any 2002 per la Paeria de Cervera.

Text en català de Pere Verdés, extret del llibre "Guia històrica de Cervera. Dels orígens als nostres dies", dirigit per Teresa Salat i Blanca Cuñé, i editat l'any 1993 pel Centre Municipal de Cultura de Cervera.

Imatge de Komm98, a http://commondatastorage.googleapis.com/static.panoramio.com/photos/original/11049951.jpg

Comentaris