El calendari festiu dels romans


Cultes domèstics exclusius dels patricis:

  • FERALIA: Festes dedicades a les ànimes dels difunts familiars en un intent d’apaivagar les seves susceptibilitats i de fer-los contents. Mentre duraven aquestes festes restaven tancats als temples, i durant 9 dies se’ls feia ofrenes i cerimònies perquè descansessin de gust i no els vingués el perillós desig de tornar a visitar els vius.
  • LEMURIA: Aquestes festes duraven 6 dies i es dedicaven a conjurar i tranquil•litzar, mitjançant importants cerimònies fúnebres, els maleficis dels espectres.

Cultes públics, a càrrec dels sacerdots patricis:

  • LUPERCALIA: Festes dels luperques, sacerdots patricis especialistes en rituals de tipus màgic, per a la protecció dels ramats. Consistia en un ritual de fecundació i protecció dels animals en què la disfressa tenia un paper important.
  • CARMENTALIA: Festes celebrades a Roma en honor de la divinitat Carmenta, deesa dels rierols, una de les nimfes de les fonts, que posseïa el do de la profecia.

Cultes populars, generals per a tots els romans:

  • TERMINALIA: Culte de caràcter agrari en honor als déus de la natura. Festa en què revisaven i santificaven les terres del camp.
  • LIBERALIA: Festes de primavera en honor a Líber, déu de la vinya; posteriorment es feren en honor a Dionís.
  • FORCIDIA: Culte plebeu, de caràcter solar, on es sacrificava una vaca prenyada davant del Capitoli en honor als déus de la natura.
  • ROBIGALIA: Festa solar en què es sacrificava a les divinitats de la natura, i en especial al Sol, gossos vermellosos el color dels quals recordava a aquest.
  • LUCARIA: Festa dels arbres, amb uns rituals específics per protegir els bosquerols contra els dimonis dels arbres.
  • NEPTUNALIA: Festes en honor a Neptú, de caràcter agrari, durant les quals els romans construïen barraques a l'aire lliure i s'hi establien per uns dies.
  • VOLCANALIA: Típica festa d'acció de gràcies que es celebrava un cop acabades les collites en honor al déu Vulcà.
  • MEDITRINALIA: Festes semblants a les celebracions populars d'acabament de les veremes en les quals es tastaven els primers mostos.
  • SATURNALIA: Festa dels esclaus i de les classes econòmicament menys afavorides durant la qual els esclaus prenien les prerrogatives dels amos, els papers s’invertien i es generalitzava la permissivitat en un seguit d’aspectes inqüestionables durant l’any. Festes del solstici d’hivern.

Text extret del llibre de Jaume Colomer (1987) “Festa i escola. Recursos per a les festes populars”, de l’editorial Graó.

Imatge extreta de http://juanguillermotejeda.files.wordpress.com/2008/12/saturnalia_05.jpg

Comentaris

Pilatos ha dit…
també hi ha la Bacanal de Guissona!
El dimoni Cucarell ha dit…
Potser no ha canviat tant la cosa:
només ent un petit cop d'ull podríem dir que la "meditrinalia" serien les típiques festes majors d'estiu i la "saturnalia" és calcada al carnaval.
Calígula ha dit…
"La neptunalia" és clavada a la fira de sant isidre, d'origen agrari i plena de barraques, actualment anomenades stands,... Llavores però enlloc d'anar en trenet es desplaçaven en quàdrigues, com a Ben Hur...