El present i el futur del CASAL DE CERVERA: un camí sense retorn?

Reproduïm pel seu interès i sota aquestes ratlles un fragment -la part final, en concret- de la carta de l'Isidor Rosich Comas sota el títol "Reflexions sobre un article del Sr. Pere Pomés" publicada a la revista 'Segarra Actualitat' d'aquest mes de juliol, on tracta vers el present i el futur del Casal de Cervera.

(...)

L'experiència del senyor Pomés forma part del ric anecdotari del Casal de Cervera, actualment en ple 'refredament econòmic' (per no dir crisi) i existencial. Les noves generacions no mostren el més mínim interès pel Casal. El Casal de Cervera és una institució, malgrat el rebuig actual dels cerverins que, tant el seu edifici com la seva situació i les seves instal·lacions, fan que sigui una associació apta per a tot tipus d'activitat i, al meu entendre, necessària a Cervera. Els socis s'han fet grans i no s'està produint el canvi generacional necessari per a la seva continuïtat.

Les noves generacions no s'adonen que la continuïtat del Casal depèn d'elles si analitzen que els actuals socis són merament testimonials, ja que el promig d'edat és molt elevat per ocupar càrrecs i promoure activitats. És necessària la incorporació de gent jove motivada i amb inquietuds per integrar-se a la junta i donar l'orientació i continuïtat que les seves preferències i els nous temps reclamen.

Seria una llàstima que una institució com el Casal desaparegués. Ja ara, seguint el camí iniciat, sembla no tenir retorn. Necessita una ràpida i urgent intervenció dels cerverins interessats en les coses de Cervera, i que vulguin mantenir les coses de Cervera, entre elles el Casal.

Cervera, en aquests moments, no està per perdre més institucions. Amb l'evolució que portem, des de ja fa massa temps, el pes específic de Cervera en relació amb el seu entorn l'haurem de jutjar seriosament amb el pas dels anys.

Font: revista 'Segarra Actualitat', núm. 140, juliol 2008, pàg. 13

Imatge: http://www.casaldecervera.com/