Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2013

La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910)

Imatge
La Barcelona irreverent.  De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910) Museu Frederic Marès   Del 4 de desembre del 2012 al 26 de maig del 2013 Una reflexió sobre la festa popular a la Barcelona vuitcentista a partir de l'estudi de l'associacionisme cultural i especialment de dues de les grans entitats recreatives de l'època: La Societat del Born (1858-1873) i El Niu Guerrer (1874-1936). L'exposició és una mostra reduïda dels més de 1.500 documents inventariats i estudiats que donen fe del fenomen de la paròdia i la ironia col·lectives i de les dosis d'irreverència d'uns ciutadans crítics amb l'ordre establert. Durant el segle XIX, i especialment durant la segona meitat, un període de gran sacseig social i polític, la festa, i concretament el carnaval, va ser el refugi de les ironies i les sàtires contra l’ordre establert i, juntament amb la premsa humorística i alguns gèneres teatrals que assoliren una popularitat inqüestionable. L’objectiu c

Cervera presenta dissabte la seva candidatura a 'Ciutat Gegantera de Catalunya 2014'.

Imatge
Aquest dissabte, dia 2 de febrer, arriba l’Assemblea General Ordinària de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya , una cita ineludible per tots els caps de colla de les colles associades a l’ACGC. Aquest any, per haver estat Ciutat gegantera de l’any 2012, Masquefa en serà la seu. Com a punts més esperats, podem destacar els 25 anys d’en Treball i na Cultura, el Congrés Internacional de Gegants , els reconeixements a la colla d’Ulldecona per la Fira del Món Geganter 2011, a La Roca Fumada de Juneda per la Trobada Nacional de Capgrossos i a La Seu d’Urgell per la Ciutat Gegantera 2011, els informes de la Fira del Món Geganter 2012 i de la Ciutat Gegantera Masquefa 2012, les informacions de la Fira del Món Geganter per part de Sallent i de la Ciutat Gegantera 2013, per part de Calella. Per acabar, hi haurà la presentació de la candidatura de Cervera per celebrar la Ciutat Gegantera de l’any 2014, encapçalada pel cap de colla dels Geganters de C

Radiografia a l'antic cap de l'Àliga de Cervera.

Imatge
Aquest passat dimarts al vespre, i dins dels Actes de Bateig de l'Àliga de Cervera, va tenir lloc al Paranimf de la Universitat la xerrada que amb el títol "Radiografia a l'antic cap de l'Àliga de Cervera" servia de presentació de l'estudi realitzat en els darrers mesos pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) al cap d'Àliga que es conserva al Museu Comarcal de Cervera. L'acte, que comptà amb la participació de Carme Bergés, directora del Museu, i Ramon Pijuan, restaurador d'art, posà al descobert, entre d'altres qüestions, que originàriament aquesta peça havia estat daurada mitjançant colradura aplicada damunt d'una superfície metàl·lica brunyida d'argent. L'estudi realitzat al centre de Valldoreix incloïa, entre d'altres, els següents exàmens i anàlisis, als que es va fer un repàs detallat: Examen de radiografia RX, a càrrec de la radiòleg Esther Gual. Examen amb llum ultraviolada. a càrrec del f

Programa d'actes de la Festa Major del Santíssim Misteri de Cervera 2013.

Imatge
Informació extreta de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat

El 85è aniversari de Pere Casaldàliga i les Completes del Santíssim Misteri de Cervera, diumenge a 'Signes del Temps'.

Imatge
El pròxim 16 de febrer, el bisbe Pere Casaldàliga farà 85 anys . El desembre passat, va haver de deixar la seva casa de Sao Félix do Araguaia , al Brasil, per amenaces de mort. La vida de Casaldàliga ha estat marcada per la causa indígena , la defensa de la terra , la teologia de l' alliberament i l'Amèrica Llatina.  Diumenge 3 de febrer, a les 10.10 h., " Signes dels temps " entrevista Fina Farrés , presidenta de l'Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga . Altres temes: Testimoni de l'artista Josep Ricart Garriga , dibuixant, escultor i pintor que ha fet moltes obres de temàtica religiosa. Presentació de les Completes del Santíssim Misteri de Cervera. " Patrimoni " , recorregut pel patrimoni arquitectònic religiós de Catalunya. " Idees " , recull d'actes, activitats i novetats editorials. Informació extreta de  http://www.tv3.cat/actualitat/505720/Pere-Casaldaliga-fa-85-anys-a-Signes-dels-temps

Activitats COMPLETES de Cervera 2013.

Imatge
L'Associació de les Completes de Cervera recupera la representació de Joan Pont, explicant la història de les Completes. El proper diumenge 3 de febrer, a les 18h.a l'església de Sta Maria es reinterpretarà la visita representada a la Parròquia, on el mateix coautor de les Completes , Joan Pont, explica la història d l'obra musical i del Santíssim Misteri. Amb Jaume Carbonell en el paper principal, i guió de Teresa Salat i Xavier Puig, es repeteix l'activiatt que tan d'èxit va tenir fa dos anys. L'activitat compta amb la col.laboració del Centre Municipal de Cultura i Parròquia de Cervera. L'entrada és lliure.  Igualment, el proper divendres 8 de febrer a les 22h. a la Sala de Ball del Casal tindran lloc les CompletesJAZZ, una jam session sobre temes de les Completes, a càrrec de Guim Garcia (saxo), Xavi Algans (teclat), Pepo Domènech (baix) i Ricard Gra (bateria). L'activitat és organitzada en col.laboració amb la Paeria de Cervera. Preu: 5€ (soci

L’escenari de La Xarxa s'omple amb petits cantaires.

Imatge
Aquest passat diumenge, la Xarxa de Cervera , ha tingut uns convidats molt especials. Una seixantena de cantaires de la Coral Infantil Nova Cervera , han participat en l’espectacle que ha programat La Xarxa .  Un espectacle musical de la mà de la companyia infantil resident del Teatre Poliorama de Barcelona. Únics Produccions té actualment en gira quatre espectacles i es caracteritzen, tots ells, per la seva qualitat musical, de la mà de compositors catalans, i la seva posada en escena, amb quatre o sis actors. Així doncs produccions mitjanes damunt de l’escenari que transmeten a l’espectador molta força, energia i espectacle.  El Follet Valent a la Ciutat d’ Únics Produccions , és una adaptació teatral de la cantata “El Follet Valent” , la qual es treballa en moltes corals. La Coral Infantil de Cervera ja la coneixia, i no va dubtar ni un moment en avenir-se amb La Xarxa i la Companyia professional per a fer la col·laboració.  L’experiència ha estat fantàstica i amb ganes de

Representacions de La Passió de Cervera · temporada 2013.

Imatge
Cervera, ciutat de Passió. La Passió es representa en la nostra ciutat des de fa més de 500 anys, perquè, si bé canvien els costums, l'essència de les relacions humanes continua essent la mateixa tant en l'època medieval, com el s. XXI: la violencia, la corrupció del poder, el suicidi, la lapidació i també, la condemna a mort d'un reu innocent. A més, aquestes escenificacions ens permeten entendre en part alguns fets culturals i el significat de moltes obres d'art dels nostres museus i esglèsies. Emociona't amb la Passió de Cervera. La Passió de Cervera - Temporada 2013. Representacions en castellà: 3 de març 10 de març 17 de març Representacions en català: 29 de març (Divendres Sant) 7 d'abril 14 d'abril Informació extreta de  http://www.1minut.info/granteatrecervera/html2/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=35&Itemid=1

El prodigi del 6 de febrer de 1540: breu història del Santíssim Misteri de Cervera.

Imatge
Corria l'any 1527 quan l'exèrcit de l'emperador Carles, enfrontat amb el papa Climent VII , va saquejar la ciutat de Roma. Un soldat del Tarròs que hi lluità s'endugué un Lignum Crucis (tros de la Vera Creu) i el guardà fins a la seva tornada a Catalunya. En els darrers moments de vida fou assistit a Martorell per mossèn Jaume Albesa, cerverí al qual confià la relíquia, que quedà dipositada a la capella de Sant Nicolau de Santa Maria de Cervera. El rector del Tarròs, ciutat nadiua del soldat, reclamà el dret a la relíquia, de manera que s'acordà partir-la per tenir-ne un fragment a ambdues localitats. Així fou com el 6 de febrer de 1540 es reuniren les dues parts a l'altar de Sant Nicolau i en l'intent de la partició es vessà una gota de sang, mentre un fort tro convocava una multitud a la Parròquia per conèixer els fets, que s'anomenarien el 'Sant Misteri' . La notícia s'escampà i aviat s'atribuïren propietats miraculoses i curative

Assemblea anual.

Imatge
Aquest dissabte es va celebrar l'assemblea anual de la colla. Aquí teniu unes imatges d'aquesta i del sopar final de jornada:

Dues noticies on apareix l'anomenada "Aligueta de Cervera" a la Vanguardia

3 d'agost de 1901 en motiu de la inauguració de l'enllumenat públic "Programa de las fiestas que con motivo de la inauguración del alumbrado público y particular por medio del gas acetileno celebró la ciudad de Cervera durante los dias 3 y 4 del actual.  Día 3, a las doce, un repique general de campanas será el anuncio de las fiestas, recorriendo las calles de la ciudad las bandas de música en unión de los gigantes, enanos y aligueta, disparándose morteretes en las plazas Mayor y Madoz . A las ocho de la noche, iluminaciones parciales y serenatas por las músicas «L' Onzena» y el «Porvenir Cervariense» y por la sociedad coral «El Progreso» en diferentes puntos de la localidad elevandose globos aereostáticos.  Dia 4, A las cinco de la mañana, disparo de morteretes . A las nueve, pasacalle general por las bandas de música de la población, acompañadas de los gigantes, enanos y aligueta , finalizando en la plaza de la Constitución en donde tendrá lugar ia elevación de cap

Radiografia a l'antic cap de l'Àliga de Cervera.

Imatge
Quins secrets ens amaga l'antic cap de l'Àliga de Cervera?  En què s'ha centrat el treball de restauració realitzat els darrers mesos al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya?  Podem datar la peça i saber el seu autor?  Realment va sobreviure a finals del segle XIX a l'incendi del magatzem municipal?  Àliga o Aligueta, en què quedem?  Dimarts 29 de gener de 2013, a 2 quarts de 8 del vespre (19.30 h),  al Paranimf de la Universitat,  XERRADA "RADIOGRAFIA A L'ANTIC CAP DE L'ÀLIGA DE CERVERA",  a càrrec de Carme Bergés, directora del Museu Comarcal de Cervera,  i el restaurador Ramon Pijuan.  Organitza: Museu Comarcal de Cervera -en col·laboració amb el CRBMC-, Agrupació Seny Major i Confraria de l'Àliga de Cervera. Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com Imatge de Ramon Prats.

Joves compromesos amb la cultura.

Imatge
La forma més directa i fàcil de sentir-se vinculat a una terra és participar de la seva cultura tradicional i popular. Aquesta és la premissa de la qual parteix Joves per la Cultura Catalana, una associació sense ànim de lucre que comença a donar els seus primers passos i que té com a objectiu fomentar, protegir i potenciar la cultura tradicional i popular catalana i el seu patrimoni des del jovent. “A Catalunya, per sort, hi ha molta gent que ha lluitat molt per conservar les nostres tradicions, hi ha hagut moltes persones que han estudiat i promogut aquestes tradicions, però ara és el nostre moment, és el moment d'aprendre d'ells, és el moment de mamar de la seva saviesa per seguir el cicle i ser el nou relleu. Perquè quan ja siguem més grans ens agradarà molt ensenyar les nostres tradicions a les noves generacions i, gràcies a nosaltres, com també gràcies a tots els que s'hi han involucrat alguna vegada a la història, podrem dir que la cultura catalana pe

Toni Nadal rep a títol pòstum el premi Pica d'Estats de Televisió per un reportatge aeri de l'Alta Segarra.

Imatge
El desaparegut meteoròleg de TV3 Toni Nadal ha estat premiat a títol pòstum amb el 24è premi Pica d'Estats de Televisió , que atorga la Diputació de Lleida. Nadal ha estat reconegut per un dels últims reportatges que va fer al programa "Espai Terra" , en què mostrava als espectadors des de l'aire el paisatge de la comarca natural de l'Alta Segarra . Nadal, nascut a Cervera, era un bon coneixedor i divulgador dels atractius de la zona , fet que ha destacat el jurat del Pica d'Estats . En aquesta edició dels premis també han estat guardonats altres mitjans de comunicació, com el diari "The New York Times" , per un article dedicat a l'esquí a la Val d'Aran, o el reportatge fotogràfic sobre el Pirineu Termal de Rafael López a "Descobrir Catalunya" . En ràdio ha guanyat el programa "Toquem el dos", produït pel grup d'emissores del Segrià Emun FM i emès per COMRàdio. El certamen ha registrat enguany la prese

L'Àliga de Cervera.

Imatge
No cal dir res. Les imatges parlen per si soles.

'L'ÀLIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (i V).

Imatge
Finalitzem avui -dia de la presentació oficial de la nova Àliga de Cervera- el darrer lliurament de l'escrit "L'Àliga de la festa" , de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí , text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011, i que us hem oferit al llarg d'aquests darrers dies en diversos lliuraments. Àligues existents actualment a Catalunya. Agramunt (Urgell). Documentada el 1862 i recuperada el 1995. Badalona (Barcelonès). Documentada entre 1883 i 1896. Va ser recuperada només com a capgrós el 1982, encara es conserva però mai no ha sortit al carrer. L'actual àliga és de 1998. Barcelona (Barcelonès). Documentada del 1399 al 1807. Va ser recuperada el 1989, convertint-se el 1999 en l'Arpella, essent substituïda per l'àliga actual. Berga (Berguedà). L'actual àliga, amb restauracions i reformes, sembla que és de 1756. Existeix, però, una àliga representada en una biga del carrer Cardona amb la data 1689.

Restauració del contrapès de la campana Carranca.

Imatge
  La Paeria de Cervera, la Diputació de Lleida i el Bisbat de Solsona han arribat a un acord per sufragar a parts iguals el cost, 3.500 euros, de la rehabilitació del contrapès de fusta de la campana Carranca.  El Grup de Campaners de Cervera , amb la col·laboració de la Paeria, promou els treballs de manteniment de les campanes Tibau i Carranca. L’actuació a la campana Tibau, que es va efectuar al desembre, va consistir a renovar els contrapesos i els suports, i també a equilibrar-la ja que feia un lleu balanceig.   Posteriorment s’havia d’efectuar la mateixa rehabilitació a la campana Carranca, però es va veure que l’estat de conservació del contrapès o jou de fusta estava molt malmès i que necessitava una reparació més completa. La rehabilitació l’executarà la mateixa empresa especialitzada que va restaurar la campana Tibau, 2001 Tècnica i Artesania, de Massanassa (Horta Sud, País Valencià). Està previst que els treballs estiguin acabats abans d

'L'ÀLIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (IV).

Imatge
Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia a l'inici dels actes de Bateig de la nova l'Àliga de Cervera-, i en diversos lliuraments -aquest és el quart-, l'escrit "L'Àliga de la festa" , de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí , text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011. Morfologia de l'àliga. Actualment les àligues són carcasses dins les quals es posa el portador, n'hi ha de cartró-pedra, de fibra de vidre i de metàl·liques. Un cas a part és la de la Bisbal d'Empordà que, sobre uns bastiments de fusta, es cobreix el cos amb una mena d'escates de pell simulant les plomes, mentre que el cap és una talla de fusta. D'aquest estil d'àliga segurament seria també la de Cervera, de la qual conservem només el cap, a la base del qual hi ha un forat on es devia encaixar l'estructura, mentre que al voltant del coll encara es conserven restes de tela. De fet, a les ref erències medievals s

'L'ÀLIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (III).

Imatge
Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia a la presentació en societat de la nova Àliga de Cervera-, i en cinc lliuraments -aquest és el tercer-, l'escrit "L'Àliga de la festa" , de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí , text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011. Breu història de les aligues festives. Com ens passa amb la majoria de figures festives, les referències històriques es remunten a les primeres processons de Corpus. L'àliga apareix documentada el 1399, a Saragossa, a la coronació de Martí l'Humà, on es va desplaçar des de Barcelona amb la víbria. En aquesta ocasió, justament, no va exercir les seves funcions habituals, sinó que van escenificar totes dues una lluita, com una al·legoria de la lluita del bé contra el mal. El punt de partida de documentacions de l'àliga barcelonina és un protocol del seguici de la processó de Corpus, datat el 1424 i integrat dins del Llibre de les Solemnitats de

Dissabte, Assemblea Anual de la Colla Gran, i diumenge, de la Colla Infantil!

Imatge
Aquest cap de setmana tindrà lloc l'Assemblea Anual dels Diables de Cervera Carranquers . Recordeu els horaris: Dissabte, 26 de gener Lloc: Sala La Pèrgola Hora: 18h (1a convocatòria) i 18:30h (2a convocatòria) A continuació, com cada any, anirem a sopar plegats. Recordeu de confirmar al correu de la Colla (carranquers@gmail.com) si voldreu carn o peix, el més aviat possible.  Diumenge és el torn de la Colla Infantil amb el seu tradicional dinar de fi de temporada amb bingo inclòs! El seu menú: macarrons, tall arrebossat i pastisset. Digueu-nos abans de dijous si hi voleu anar.  Diumenge, 27 de gener Lloc: Patis Universitat Hora: a partir de les 12h Carranquer, Carranquera! Vine a l'Assemblea i participa-hi! La Colla la fem entre tots, i tots hi hem de dir la nostra! Aquest és el moment!  Imatge extreta de: http://www.publicacionsepc.cat/papers40/numero-10-juny-2011/

Apadrina una espelma i encén l'Estelada!

Imatge
Aquí teniu el llistat d'establiments comercials de Cervera on podeu apadrinar les vostres espelmes de l'Estelada gegant de la plaça Major del proper dia 5 de febrer: Adrogueria Cal Cervi Anicamp Anna Maria Autoservei Cal Gomà Bar El Polígon Bernau Herbes Cafè Restaurant Marinada  Cafeteria El Campanar Calçats Martí Carnisseria Ca la Imma Carnisseria Cansaladeria Casamitjana Central Line Language School Copisteria papereria Dondara Copisteria Travesser Estètica Montse M. Trullols Fleca Croisanteria Brioix Llibreria Cucafera Pastisseria Agustí Pastisseria Colom Pastisseria Puig  Perruqueria Clenxa Perruqueria Montse Roig Pub La Bombolla Pub La Cova Pub Noctàmbul Solucions Informàtiques 1 Minut Seyart Vins i licors Carbonell Informació facilitada per Segarra per la Independència, http://anc-segarra.blogspot.com.es/

'L'ALIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (II).

Imatge
Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia a l'inici dels actes de Bateig de la nova Àliga de Cervera-, i en diversos lliuraments -aquest és el segon-, l'escrit "L'Àliga de la festa" , de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí , text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011. L'àliga heràldica. En heràldica els dos animals simbòlics més abundants són el lleó i l'àliga, però és ella la més abundant en els escuts de països d'arreu del món. Geogràficament, totes les regions heràldicament riques en àligues són pobres en lleons. Trobem diferents àligues heràldiques des d'un punt de vista simbòlic. Tenim l'anomenada àliga de Saladí,adoptada per països musulmans. Un altre tema és l'àliga a Amèrica del Nord i del Sud, l'àliga present a l'escut de diversos països és justament pel fet de la significació tutelar i de poder, si en alguns han optat pel còndor. També de forma aïllada hi ha altres paï

Penjada dels velluts de l'església de Santa Maria pels actes de la festa major del Santíssim Misteri 2013.

Imatge
Aquest proper dissabte 26 de gener, a partir de les 4 de la tarda, tindrà lloc a l'església de Santa Maria la tradicional penjada dels velluts que engalanen aquest espai durant la celebració dels actes de la festa major del Santíssim Misteri (5 i 6 de febrer). S'agraeix la col·laboració de tots aquells voluntaris i voluntàries que vulguin participar-hi en la seva col·locació. Imatge: Col·locació dels velluts, Festa Major del Santíssim Misteri 2011, autor foto: Ramon Prats.

'L'ALIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (I).

Imatge
Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia als actes de Bateig de la nova Àliga de Cervera-, i en diversos lliuraments, l'escrit "L'Àliga de la festa" , de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí , text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011. L'animal del bestiari, simbòlic per excel·lència. De totes les bèsties que corren, salten i ballen per les nostres festes, l'Àliga és l'animal més carregat de simbologia. Actualment hem vist néixer, principalment a remolc de la moda de les festes de foc, serpents, monstres prehistòrics, senglars, dracs d'aparença poc ortodoxa, tots ells més o menys legitimats a partir de llengendes locals, si cal inventades per a l'ocasió. També hi ha un altre bestiari que s'ha mantingut vigent des de l'edat mitjana, em refereixo a mulasses, dracs, àligues, lleons i víbries, aquests dos darrers, perfectament documentats però que van desaparèixer de les festes i s'ha

'AL TALL' per sempre.

Imatge
Després de 38 anys de presència als escenaris, l’històric grup valencià Al Tall va anunciar el passat octubre la decisió de concloure la seva carrera artística. Formats l’any 1975 per Vicent Torrent , Manuel Miralles i Miquel Gil, amb un plantejament renovador de la música tradicional, Al Tall conforma un repertori fonamentalment de nova creació amb textos actuals i música que fusiona elements de diferents tradicions mediterrànies, i ha editat 16 discos de llarga durada. Amb una trajectòria plena d’il·lusions, dificultats, alegries, esperances i realitats, el conjunt ha variat de formació, però actualment composen el grup Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno, Maribel Crespo. Ara, Al Tall ens diu adéu. Han entès que es donen les circumstàncies per tancar el seu cicle. Aquesta decisió tan transcendent –d’una incidència que supera l’àmbit musical, cultural i fins i tot social- s’havia de p