'L'ALIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (II).
Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia a l'inici dels actes de Bateig de la nova Àliga de Cervera-, i en diversos lliuraments -aquest és el segon-, l'escrit "L'Àliga de la festa", de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí, text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011.
L'àliga heràldica.
En heràldica els dos animals simbòlics més abundants són el lleó i l'àliga, però és ella la més abundant en els escuts de països d'arreu del món. Geogràficament, totes les regions heràldicament riques en àligues són pobres en lleons. Trobem diferents àligues heràldiques des d'un punt de vista simbòlic. Tenim l'anomenada àliga de Saladí,adoptada per països musulmans. Un altre tema és l'àliga a Amèrica del Nord i del Sud, l'àliga present a l'escut de diversos països és justament pel fet de la significació tutelar i de poder, si en alguns han optat pel còndor. També de forma aïllada hi ha altres països amb àligues al seu escut a Àsia, Àfrica i Oceania.
Europa és un cas a part, en el qual ens hem d'emmarcar. Les primeres àligues simbòliques amb una forta càrrega de poder són les romanes, emblema de les legions i, en una lectura més àmplia, símbol de l'imperi romà. Són les àligues imperials que mouen Napoleó a adoptar-la com a escut per a l'imperi francès. A Europa hi ha àligues a l'escut de 14 països. A Catalunya mai no hem comptat amb escut, més enllà de les quatre barres, però durant un temps l'àliga va formar part de l'escut del rei de la corona d'Aragó i comte de Barcelona, al ser també rei de Sicília. Sicília la tenia perquè havia format part del Sacre Imperi Romà Germànic i els Hohenstaufen la van aportar a l'escut, que combinat amb les quatre barres era el del reialme de Sicília. L'escut dels Reis Catòlics es va formar prenent com a base el de Ferran II, que contenia l'àliga siciliana. Aquesta àliga es torna bicèfala amb l'imperi de Carles I, que incorpora la imatge de la llavors àliga germànica la qual desapareix de l'escut amb Felip II fins a la dictadura franquista, en què es reinstaura l'àliga dels Reis Catòlics.
Els reis dels animals.
En la societat medieval d'occident, on els animals acomplien funcions pedagògiques, simbòliques i emblemàtiques, l'animal que és considerat el rei experimenta una evolució en tres estadis: de l'ós al lleó i del lleó a l'àliga. L'ós, per les seves característiques, és assimilat al passat local, als pagus de comunitats petites, de tal manera que l'ós és el rei dels animals. No és un ós simbòlic únic per a tot un país o un territori, sinó una condició que relaciona els homes amb els óssos, és emblema del cap de la tribu i, en conseqüència, de la tribu mateixa, potser més defensiu que agressiu. El lleó és el primer que, si bé s'associa a famílies poderoses o a personatges destacats, es converteix en un símbol de poder temible. El lleó s'associa a ciutats i a territoris sobrevivint com a símbol als personatges que l'encarnen. L'aparició de l'àliga és més tardana i ja lligada a la influència del poder religiós. És possible que aquesta evolució es degui principalment a la seva condició aèria i aparentment menys agressiva, però també al fet que aquesta au va ser assumida ben aviat per la religió cristiana.
Dels tres reis animals, l'àliga és la més inabastable i la menys domesticable, atrapar-la era una proesa molt reconeguda a l'Europa medieval, però també en altres latituds. L'ós, avui devaluat, era l'animal de la tribu; el lleó, l'animal enfrontat als seus adversaris, però per la multiplicitat dels seus simbolismes, l'àliga és l'animal de l'emperador, de l'església i del poble. Malgrat que l'àliga ha esdevingut amb escreix el rei dels animals, especialment per la càrrega simbòlica assumida, tant religiosa, com política, com social, dins l'imaginari i dins la sensibilitat de l'home occidental, existeixen tres reis dels animals: l'ós, el lleó i l'àliga.
Dels tres reis animals, l'àliga és la més inabastable i la menys domesticable, atrapar-la era una proesa molt reconeguda a l'Europa medieval, però també en altres latituds. L'ós, avui devaluat, era l'animal de la tribu; el lleó, l'animal enfrontat als seus adversaris, però per la multiplicitat dels seus simbolismes, l'àliga és l'animal de l'emperador, de l'església i del poble. Malgrat que l'àliga ha esdevingut amb escreix el rei dels animals, especialment per la càrrega simbòlica assumida, tant religiosa, com política, com social, dins l'imaginari i dins la sensibilitat de l'home occidental, existeixen tres reis dels animals: l'ós, el lleó i l'àliga.
Comentaris