Els Diables, Llucifer i la Processó de Corpus de Cervera, als segles XIV i XV

La festivitat de Corpus Christi ha de ser considerada fruit de la pietat popular medieval. Aconseguí l’impuls definitiu a partir de l’establiment de la seva celebració per part del papa Joan XXII (any 1316).

La festa va arrelar ràpidament als Països Catalans, de manera que cap als anys 70 del segle XIV ja estava generalitzada a totes les parròquies.

A Cervera, una de les sis o set viles més importants d’aleshores, també es degué implantar al voltant d’aquestes dates. La seva manifestació més destacada va ser la processó.

La primera referència certa (documentada) que apareix entre els documents de l’Arxiu Comarcal, és de l’any 1395, quan el Consell municipal de la vila, reunit el divendres dia 3 de maig d’aquell any a l’obrador d’en Pere de Matabous, acorda, entre d’altres assumptes, atenent la proximitat de la festa, que “se face solemnament, segons que és acostumat”[1]. Això vol dir que ja es venia celebrant amb regularitat des de feia algun temps, de manera ben lluïda com veurem.

A l’efecte dels preparatius d’aquest any de 1395, els paers proposaren que “per fer solemnament professó e festa sien a emprades totes les confraries, preveres e altres singulars d’aquesta vila, qui deg(u)en esser bons en fer bella festa, axí solemna e pus bella, si pus bella se pot fer, com tots anys és acostumat de fer”.

En la següent reunió de Consell, la data de la qual no es pot precisar pel mal estat de conservació del llibre, -en qualsevol cas, uns dies més tard-, “fou proposat [...] que com tots anys hage contrast e grans [dinis] en la professó qui es fa lo dia del Corpus Christi, e açò per lo poch regiment que hi ha; per ço pregaren (els consellers) lo dit Consell que hi assignen persones qui meten en regla aquells que iran a la dita professó” [2].

És a dir, degut a aquests desordres (contrast e grans danys) que es produïen a Cervera, d’altra banda com també esdevenia a moltes d’altres viles segurament per causa de la massiva participació i de la manca d’ordre en el protocol, per causa del “poc regiment que hi ha”, els consellers demanen que el Consell reguli la participació (s’hi assignin persones que meten en regla els participants a la processó).

El Consell, davant d’aquesta petició acorda que “sie comanat (encomanat) lo dit fet (d’organització) als paers a qui aquells hi assignen aquells que’ls plaurà”. O sigui: els paers determinaran quines persones se’n cuidaran d’aquesta regulació.

Així doncs, vista la necessitat de reglamentar, apareix la primera reglamentació en forma d’Ordinacions de la festa de Corpus Christi, que porta data de l’any 1411.

Aquest és el primer document on apareixen els diables com a element constitutiu de la processó cerverina. Unes ordinacions posteriors, de la mateixa processó, són de l’any 1426, on també hi continuen apareixent els diables com tindrem ocasió de comentar.

Val a dir que la processó de Corpus, seguia arreu un ordre de protocol molt rigorós. En primer lloc s’hi disposaven els elements profans (entre els quals, els diables) on hi destacaven els entremesos (representacions de tema bíblic) que se servien d’elements mòbils o transportables per a la representació (roques, castells, cadafals, etc. ; en el cas de Cervera, el 1398 sabem que desfilaren una arca de Noé i uns castells de fusta); en alguns llocs aquestes representacions eren parlades. Aquests elements profans, en sentit estricte, eren estranys i anteriors a la festa de Corpus. Ens referim a gegants, animals mítics o monstruosos, dracs, àligues, etc.

En el cas concret de Cervera, l’any 1411, el dimarts dia 9 de juny, es reuneixen “en la sala de la paheria los honrats en Bernat de Vilagrassa, Miquel Meyà e Pere Palau, (els) pahers, en Pere Oromir i en Bernat Cabirol, (i els) preveres Jacme de Muntbrió (i) Arnau Arnaldes, et faheren les ordinacions següents:

Primerament vayen Lucifer e los diables, en aprés vayen los trompadors, en aprés vaye la senyera (de la vila), la qual porte en Barthomeu Selva, prevere, en un caval(l), bé appareyllat ab sa dacmaticha; en aprés vaye lo joch de les spases, lo qual fan en Francesch Quintana e n’Arnau d’Abeylla; en aprés vaye la Cathalina, la qual fa la confraria del Sant Espèrit; en aprés vayen los jochs de la confraria de Sent Johan [...]”, etc.

El document segueix amb l’ordre de la resta de confraries. Tot seguit s’esmenten els brandons i penons d’altres confraries. A continuació els diferents ordes de frares amb les seves imatges: les clarisses, les figures dels apòstols, els agustinians, els dominics i els framenors de Sant Francesc fent cors (aquells a la part dreta i aquests a l’esquerra). També fent cors, els preveres d’ençà e d’enllà. Després seguien, per aquest ordre, les relíquies: lo cap de Sancta Palonia i lo cap de Sancta Victòria, lo braç de Sant Lurenç e lo lignum Crucis. Les dues darreres amb els seus diaques i sotsdiaques fent cors.

Més endarrera els oficis: los brandons dels notaris i dels paraires, entremesclats. Després, els dels sastres i els dels blanquers, també entremesclats. Tot seguit, tres diaques i tres sotsdiaques, amb un angel enmig, tocant una esquella. A continuació, los sonadors d’instruments de corda, ben apareyllats. I, finalment, quatre brandons blancs de la confraria de Santa Maria, ço és: dos avant la custòdia e dos aprés la dita custòdia.

Resulta curiós comprovar, a banda d’altres detalls de major o menor interès, la relació dels setze ordonadors de la processó: setze persones suposadament encarregades de vetllar per l’ordre establert que acabem de descriure. A més, s’hi relaciones, amb nom i cognom, els cinc músics d’aquell any: sonadors d’instruments, a efectes –cal suposar- del pagament de llurs honoraris.

Per acabar, les ordinacions de 1411, estableixen l’ordre de batlles i paers, amb els seus noms, que s’intercanviaran en la tasca de portar el pal·li en arribar a l’església de Sant Antoni. És a dir, des de la plaça Major fins a Sant Antoni hi ha uns encarregats i en el recorregut de tornada uns altres.

La següent reglamentació de la que tenim notícia és la de les Ordinacions fetes el 1426 pels paers Guillem Azbert, Berenguer de Graells, Francesc Lauradó i Francesc Quintana. L’original es conserva també a l’Arxiu Comarcal de Cervera. Són ordinacions molt més riques i complexes que les anteriors de 1411; potser per això, el prohom cerverí Faust de Dalmases, decidí editar-ne, ja el 1906, un tiratge de 112 exemplars, en bonica i curiosa edició de bibliòfil: 2 exemplars en pergamí, 10 en paper japonès i 100 en paper de fil Guarro, fins i tot amb una caplletra inicial que no es correspon, lògicament, al manuscrit original. Dalmases coneixia, sens dubte, la reglamentació de 1411, tal com ho denota la transcripció que en fa que, de vegades, incorpora elements del redactat del document de 1411.

En el document de 1426, dels diables no s’hi diu gran cosa més. Segueixen apareixent obrint la comitiva, potser en representació del mal que havia de ser combatut. Cal no oblidar que aquesta fou, també a Cervera, una època on a les esglésies s’hi penjaven cocodrils amb la mateixa intenció, però això són figues d’un altre paner. Exactament, en la disposició de l’ordre de la processó de 1426 es comença així: "Primo, vagen lo joch de Lucifer e los diables fahent lur joc; aprés vagen los trompadors e la tamor; en aprés vage la senyera de la vila a caval(l), la qual porte lo capellà; aprés, lo ball de les espases,[...]," etc.

Com a conclusió: pensem que la figura de Llucifer i els diables fent els seus jocs, a Cervera hi degueren aparèixer, en una data impossible per ara de determinar amb exactitud, però que podem suposar entre el segon i el tercer quart del segle XIV, amb la generalització de la processó de Corpus arreu, tot i que sabem que la primera notícia certa és de l’any 1411. La documentació de l’arxiu cerverí pot seguir donant notícies indirectes, tot i que improbablement dels elements que representaven, a l’imaginari col·lectiu de l’època, el mal i el maligne, allò que tot bon cristià havia d’esforçar-se a combatre. És evident que el mal i la seva representació sempre ha estat una constant en la nostra cultura: el 1553, per a la mateixa processó de Corpus, els paers de Cervera destinen diners per a pagar cohets pel drac, i també pel salari del pintor Pere Alegret, que aquell any pinta la boca de l’infern d’un d’aquests tabernacles [3]. Dracs, cocodrils i diables compartien de ben segur un mateix paper en aquest imaginari col·lectiu popular.


Autor: F. Xavier Rivera Sentís

[1] AHC de Cervera, Fons municipal, Llibre de Consells, 1395, f. 34 r.
[2] AHC de Cervera, Fons municipal, Llibre de Consells, 1395, f. 36 v.
[3] AHC de Cervera, Notaments, f. 46. 203-206.

Imatge 1: Ordinacions del Corpus de 1411 - AHC de Cervera
Imatge 2 i 3: Ordinacions del Corpus de 1426 editades per Faust de Dalmases el 1906 - AHC de Cervera

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt bon article, Xavier!

Com devia ser el Llucifer i els diables dels que hi ha constància?

Pel que es veu, les processons de Corpus van actuar d'aglutinadors de multitud de tradicions o d'origen de les mateixes. Algunes d'aquestes han anat evolucionant fins als nostres dies, com els diables. Hi ha constància d'alguna muixeranga a Cervera o rodalies, encara que fos molt posteriorment?

També veig que a la Segarra de principis del XV ja s'utilitzava el terme "professó", que encara ara utilitza la gent gran (i no tan gran).
Anònim ha dit…
Una altre argument,per què els diables de Cervera siguin del "selecte" grup de les colles centenaries.
Anònim ha dit…
Està molt i molt bé l'article,per cert,qui es en F.Xavier Rivera?
Xavi Aranda ha dit…
No caigueu en el parany de pensar que aquesta manifestació festiva del segle XV és l'actual del segle XXI...

Cal tenir en compte que la primera referència d'un ball de diables amb ball parlat és a Tarragona el 1612, en ple renaixement que és quan es trenquen els models medievals i per tant s'introdueix a l'entremès el diàleg. I l'època dorada dels balls de diables amb parlaments fou el segle XIX.

de totes formes moltes felicitats per l'article!

salut!

http://www.3mosqueters.org/xavi/blog
Anònim ha dit…
Bon bon article aquest Xavier. Aclareix una mica més tot aquest origen de la imatgeria popular.
Anònim ha dit…
Cada dia mes orgullos de ser Cerveri i quant veus aquestes noticies s'hem possa la pell de gallina o de "polla" jajaja moltes felicitats per l'article, amb aquets antecedents no mestranya que els diables de Cervera els ofericin un bell espectacle desde la plaça de Sant Pere de Berga moltes felicitats i endevant seguiu aixi continuant fent historia ¡¡¡ VISCA CARRANQUERS!!!
Anònim ha dit…
De quin Xavier parleu?
Anònim ha dit…
Es tracta del Xavier Rivera, que treballa al Centre de Recursos Pedagògics. Bon amic, estudiós de l'arxiu cerverí, i que ens ha obsequiat amb aquest excel·lent article. Un crac!
Anònim ha dit…
Documentació del 1411,sou una colla tradicional(model penedesenc,per entendren's),feu un ball parlat tradicional(res a veure amb el ball parlat de Lleida,per entendren's).
Estic totalment d'acord en el segon comentari!
Anònim ha dit…
I per què cal ser del selecte grup, si dins la federació ja ens tenen en força consideració?

Alguns d'aquests selectes, tenen aires de grandesa!!
Anònim ha dit…
Ostras Carles si és estudiós de l'arxiu, podria fer un llibre sobre els Diables de Cervera!!!
Anònim ha dit…
En el darrer número de la Revista Gegants surt una interessant referència a uns entremesos amb diables sense pirotècnia que no sé si podrien fer referència a aquesta forma d'actuar més antiga.

He penjat una referència i la imatge a http://pauplanapares.blogspot.com/2009/02/lou-pichon-i-lou-grand-juec-deis.html

Salut!
Anònim ha dit…
Ei Pau!

Aquest "joc dels diables", amb capgrossos, garrotades, però sense pirotècnia, em recorda molt a l'actitud que, sorprenentment, tenen encara avui els capgrossos d'algunes poblacions de Catalunya (sense anar més lluny, em sembla que a Guissona es dediquen a pegar a la canalla amb escombretes).

També crec que l'evolució dels diables ha hagut de ser molt gran dels segles XIV i XV als d'avui. Tinc entès que aquests primers tenien crèdit per fer bretolades de tot tipus (per exemple, robar amb total impunitat), i potser devia ser la part més divertida del Corpus.

I potser feriré sensibilitats, però per poc que agradi, crec que els Carranquers encara necessiten uns 85 anys per dir-se colla centenària. Que quedi en colla tradicional.
Anònim ha dit…
No,no i no dimoni cucarell!
Gairebé totes les colles centenaries,tenen referents antics(i gairebe cap tant antic com el nostre)però algunes es van "refundar"per dir-ho d'alguna manera pels anys vuitanta,també en deien recuperació del ball de diables.
Per això es legitim de dir que nosaltres el 94 vam recuperar els diables a Cervera(amb el permís de la matraca,malgrat que era un grup d'animació)per això diria que apart de colla tradicional,som centenaris.
Anònim ha dit…
NOSALTRES SOM DE LA SEGARRA!!!
NI MILENARIS NI CENTENARIS, si encara no sabem ni col.locar una carretilla a la maça.
Anònim ha dit…
Collons Calamunda!
Quina contundencia!
Els arguments son prou solids,no?