Història del programa 'Fes ta festa': més de 20 anys de cultura popular a la ràdio

El programa 'Fes ta festa' va iniciar la seva emissió a Ràdio 4 el mes de setembre de 1989. Jesús Ventura, que ja feia un parell d’anys que treballava en el programa 'La Veu de la Sardana', amb els ja desapareguts Lluís Pruneda i M. Matilde Almendros, juntament amb Jordi Mauri i Jordi Font, presentaren un projecte a l’aleshores cap de programes de l’emissora, l’Enric Frigola, i l’acceptà.

El projecte era força agosarat ja que d’entrada substituïa a un programa amb vàries dècades d’història: 'La Veu de la Sardana', anomenat en temps pretèrits “La voz de la sardana”. A més, la proposta era d’un programa no exclusivament de sardanes sinó de cultura popular en general, fet novedós en la radiodifusió del moment. També el mateix Enric Frigola va suggerir el nom, pensant amb la cançó “Fes ta festa” que cantava el grup 'Els Esquirols', amb en Joan Crossas al front.

Així, el primer programa comptava amb dos locutors (M. Matilde Almendros i Jordi Mauri), un director (Jordi Font), un guionista (Jesús Ventura), una productora (Xeixa Caamaño) i un tècnic, que en el primer any de directe fou quasi sempre l’Àngel Garcia. També des dels primers programes comptarem amb la col·laboració desinteressada d’en Carles Esteve, el nostre cronista casteller. Fórem la primera emissora que començà a parlar de castells cada setmana, abans del “boom” que vindria en els anys següents.

L’agost del 90 es va fer un programa en directe des de Zuric, amb motiu de la celebració en aquesta ciutat suïssa de l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics.

El setembre del 1991, l’equip queda sensiblement reduït. Ja sense en Font i en Mauri, i sense la productora, la Matilde i jo continuem. Aquell mes d’abril en Josep M. Francino s’incorporaria com a cap de programes i estaria en aquest càrrec fins el novembre del 1997. És en aquest període que s’aconsegueix que el “Fes ta festa” no s’aturi els mesos d’estiu, requisit contractual indispensable però força absurd ja que són els mesos amb més activitat de cultura popular arreu del país.

L’any 93 s’incorpora com a productor en David Puertas. Durant sis anys i escaig estarà fent aquesta tasca, a més de la de donar vida al professor “August Udell”, un personatge fictici que deia les coses sense embuts i amb totes les lletres. Algunes d’aquestes crítiques no foren massa ben encaixades per un món sardanista i de la cultura popular poc habituat a ser criticat, encara que fos amb un somriure a la boca.

L’any 1994 es jubila la Maria Matilde i quedem en David i jo sols. L’any 95 moriria la Matilde.

És en aquest període que s’inicien diverses seccions al programa: “Instruments de la mediterrània”, amb en Jordi Roura, o les ja molt més recents “Castellística” (amb an Carles Esteve) o “Històries de gegants”, una col·laboració amb l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya que ens deixà successivament les veus de l’Antoni Cecília, Manel Onate i Joan Miquel Merino.

L’any 1997 se’ns atorga el Premi al millor programa de Ràdio en català que concedeix Òmnium Cultural i que es lliura la Nit de Santa Llúcia. En la festa de lliurament del premi, en Pere Font Grassa em va preguntar que com es podia fer un programa d’humor i de cultura popular (segurament es referia a les incisives intervencions del Professor Udell). Mai he estat conscient de que feia un programa d’humor. Si que l’hem fet sempre amb bon humor i ens ho hem passat molt bé. Sembla que la cosa es transmet.

Amb anterioritat també ens havien concedit el Premi als Mitjans de Comunicació de la Federació d’Ateneus de Catalunya i el de l’Obra del Ballet Popular.

Així com els diumenges sempre hem sortit durant una hora (els deu primers anys de 9 a 10 del matí i en directe i els dos darrers i encara ara de 8 a 9), els dissabtes el 'Fes ta festa' adoptà al llarg dels anys diverses fórmules. Fins i tot, en temps de la Matilde i durant una temporada hi hagué una agenda del 'Fes ta festa', els divendres a quarts de vuit del vespre.

L’any 1998, el 'Fes ta festa' dels dissabtes, que en aquell moment tenia una fórmula d’agenda i s’emetia durant mitja hora, entra de rellogat al programa de la Pepa Fernàndez “Buscan's a la Quatre”, també els dissabtes al matí. El que havia de ser una secció breu (5’) amb els actes més importants del cap de setmana, es va anar convertint en una secció sobre refranys que va durar molts mesos i que va anar ampliant els seus minuts. Hi havia dies que estàvem més d’un quart d’hora. Fou una etapa molt divertida. El refranyer popular és especialment masclista i la Pepa i jo, establíem uns diàlegs força “bel·ligerants” però entranyables.

Després la fórmula de rellogat es repetí al programa 'Babilònia' que feien l’Elena Garcia i el Rafel Barceló. Aquí es tractava de fer un recull d’enregistraments curiosos relacionats amb la música tradicional. Des de la Lucrécia cantant un txa-txa en català i amb cobla, fins a un grup de grallers tocant el 'Yesterday' dels Beatles.

L’any 1999 plega en David Puertas i entra la Rosa de Diego. De la mà de la Rosa naixerà la secció “Cançons que tornen”, en la que hem fet reviure algunes cançons oblidades dels inicis de la cançó en català allà a mitjans del segle passat. També en aquest any s’estabilitza l’horari i passem a emetre dissabtes i diumenges de 8 a 9.

L’octubre del 2001 vam celebrar el programa número 1000. Va ser una celebració molt discreta i senzilla ja que l’emissora no va poder destinar cap pressupost a celebra-ho. Vam tenir però alguns regals molt bonics, com aquest “Romanço del Fes ta Festa” amb el que ens obsequià el bon amic Jaume Arnella.

La darrera aventura va ser “La pedra de follet”, un cul·lebró radiofònic en el que vam comptar amb la col·laboració d’en Jan Grau, l’Amadeu Carbó i en Pep Adell. Es tracta d’una història dramàtica en la que a base de veus i efectes especials hem repassat alguns dels personatges de l’inacabable fabulari català. El mateix Amadeu Carbó ho va definir com el primer cul·lebrot antropològic radiofònic de ficció.

La Rosa va marxar al setembre del 2002 i es va incorporar la Marta Solé que estigué al programa 3 temporades.

Amb la Marta vam començar a parlar de la presència a Internet de la cultura popular i tradicional i vam obrir una petita escletxa a la poesia. I també en aquestes temporades vam treure del bagul dels records enregistraments sonors curiosos on es barregen la música d’arrel popular amb els estils més variats.

I des del 2005 la segona veu del programa va ser ja oficialment l’Amadeu Carbó. Amb ell vam recuperar una secció intermitent del programa com “La festa que ve”, espai en forma d’entrevista o reportatge que ens parla, com indica el seu nom, d’una festa propera en el calendari, quasi sempre de la setmana següent a la de l’emissió. Ell també va iniciar els seus “Expedients C”, una espècie de calaix de sastre que tracta sobre els més diversos temes de la cultura popular: des de les construccions dels calendaris festius, tradicions ancestrals, joguines populars, i un llarg etcètera.

També en aquests anys s’incorporà a l’equip el Sr. Llorenç Aguilà i el seu espai de costumisme. Una mirada en perspectiva a com érem fa 80 ó 100 anys i una reflexió amb to jocós sobre l’evolució i el paper de la cultura popular en les nostres vides. Així podem parlar de neveres, de carters, de bosses de viatge, de les relacions entre pares i fills o de tramvies, per posar alguns exemples.

El dia 11 de febrer del 2007 vam fer un especial de 3 hores per celebrar l’edició 1500 del 'Fes ta festa'. El nostre programa dels diumenges de 9 a 10 del matí, envaí la parcel·la del nostre company Aser Ruiz i el seu programa 'La Carpa'. Fou un programa en directe des d’un estudi mòbil muntat davant del Palau de la Virreina de Barcelona, en plenes Festes de Santa Eulàlia. Una experiència meravellosa en la que ens acompanyaren la pràctica totalitat dels col·laboradors que havien passat pel programa en les diferents etapes.

I després del 1500, va venir el 1501, el 1502, i fins avui. Ara a Internet.

I endavant.

Text extret de la pàgina web del programa 'Fes ta festa', http://festafesta.net/