El Gaià. El riu i la cultura.
Llegenda i visions literàries conflueixen a la conca del riu Gaià. El programa "El medi ambient" de Televisió de Catalunya seguia el 2009 el camí que fa el Gaià i repassava alguns fragments literaris que hi fan referència.
Fonts de les Canelles (Santa Coloma de Queralt).
El riu Gaià neix en aquestes fonts. Construïdes l'any 1614 per ordre del comte Dalmau III de Queralt, virrei de Catalunya, que va morir apunyalat a la platja de Barcelona durant la revolta del Corpus de Sang, l'any 1640.
Sant Magí de Brufaganya.
Les deus prop del santuari de Sant Magí de Brufaganya són un altre punt llegendari de naixement d'aigües del Gaià.
Josep Santesmasses, Coordinadora Centres d'Estudis de Parla Catalana: "Aquestes fonts són les que, segons la tradició, va fer brollar Sant Magí quan era perseguit pels soldats romans, Sant Magí toca amb el bastó a terra i surten les fonts aquestes. La història continua amb la devoció a aquestes aigües que ha tingut sobre un ampli territori, molt gran. Que cada any encara vénen a buscar l'aigua amb carro per repartir-la entre els veïns."
Josep Moix, "Del meu poble, del temps vell": "...si el xivarri de la gent tot d'un cop es fes silenci hauríeu sentit la remor de tanta bullidura com un buc gegantí de mil tonades diferents. Allò diríem que semblava el campament d'un exèrcit en desordre..."
Els portants de l'aigua baixen entre els camps de cereal característics de l'Alt Gaià, però que només hi són de fa cent anys, des que arriben els adobs químics. Més avall, el riu gira en un meandre que envolta el penyal on s'erigeix el castell de Santa Perpètua de Gaià.
Josep Santesmasses: "...damunt la remor del Gaià, la meva torre és altiva, fàl·lica, ben cossada. El meu món és calma de silencis humans, és color de verd de bosc, de grocs de petits rostolls estiuencs i de blaus i ocres de roca. És silenci de records esmorteïts de temps massa llunyans. Es pessebre de petites figures: l'hortet, el riu (que no és de plata), la molsa, les cases de suro, la cova, el molí i el castell dels reis. Si sóc tan bella com diuen, per què m'obliden els homes?"
El Gaià s'engorja per un embut que el portarà al Camp de Tarragona. El vigilen les torres dels castells de la frontera medieval del comtat de Barcelona. Querol, Pinyana, Selmella...
Runes de molins fariners i paperers flanquegen el riu, prop del qual escassegen els conreus a causa dels forts pendents.
Josep Santesmasses: "L'obertura que del Pont d'Armentera en avall es va definint és el pas per la serena maduresa, lluny de les fragilitats infantils i de les desbocades i canviants inestabilitats de l'adolescència. Temps i espai de rendiments agraris, de paisatge de vinyes treballades com a jardins, com a estructures geomètriques. Sense oblidar una reverència al monestir de Santes Creus, tomba del fill i del besnét de Jaume I, finalment el Gaià mor aquí, a quilòmetres del mar, víctima del desenvolupament industrial. Avall queda la llera seca."
Un reportatge de Josep Maria Fernández i Alfons Casado
Vídeo extret de http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=6935
Comentaris