Els tolls del Torrent (I)

Extret del llibre 'Històries de Cervera, I', editat l'any 1989 per Virgili & Pagès, i escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull.

"Tolls...? Doncs, sí. Aquest és el mot popular donat als embassaments d'aigua que hi havia al llarg dels gairebé 8 quilòmetres de torrent que travessa el terme de Cervera. Aquests Tolls eren causa i efecte de les rubinades que abans sovintejaven prou -quasi cada any per la tardor n'hi havia alguna- i que, a més a més de netejar els clots ja existents, en generaven de nous.

Torrent o Riu...? En totes les revistes, diaris, setmanaris, llibres i altres publicacions apareix com el Riu, el riu Ondara o el riu Cervera. Però per a la gent que l'havíem de passar una pila de camins, al matí en anar a treballar a la vinya o a l'hort i a la tarda de tornada cap a casa, sempre fou el Torrent. Per als qui, al començament de l'estiu, anàvem a escurar la sèquia i ens estiràvem més amunt de la peixera, fent una mena de vall per a donar més pas a la poca aigua que en aquella època de l'any sempre baixava, per a nosaltres sempre fou el Torrent. Per als qui, de canalla i bo i sempre d'amagat, ens escapàvem de casa a les migdiades de l'estiu, sense captenir-nos del risc que moltes vegades comportava, per anar a nedar als tolls més a prop dels carrers Nou i Sant Francesc -el toll dels Bous i el toll del Galliner-, per a nosaltres, repeteixo, sempre va ésser el Torrent.

De passada i com a confirmació del risc que suposava anar a nedar a tolls de prou fondària, esmentaré dos fets luctuosos: Era el dia 28 de setembre de 1926, dimarts i segon dia de la festa major, aproximadament a dos quarts de 6 de la tarda, quan el noi de Cervera, Antoni Domenjó i Font, de 16 anys, moria ofegat en el toll Rodó, molt a prop del pont de Santa Magdalena. També el dia 18 de juliol de l'any 1938, si fa no fa a les 4 de la tarda, s'ofegà al toll dels Bous, prop del pas de Sant Ermengol, el xicot de 14 anys, Santiago Sanz Martínez."

Imatge: la Peixera, Sala Florensa, 7 de març de 2010