Els focs artificials

"La dèria de jugar amb foc explosiu cada vegada més sofisticada i alhora cada vegada més prohibida pel perill d'incendi ens ve de lluny. La tradició pirotècnica del país es remunta als segles XII i XIII per la influència que ens deixaren els àrabs, molt aficionats a la pirotècnia. En les seves festes no hi podia faltar mai el fer "córrer la pólvora". Antany les fórmules i els experiments eren secrets gelosament guardats que es transmetien de pares a fills.

Hi ha una clara diferència en la utilització de la pólvora i el fum per part de la noblesa i per part del poble en el moment de la seva introducció. La noblesa i la reialesa no hi veu més que un espectacle de llum, fum i soroll, com ho testimonia la música de Händel que té el títol traduït de "Focs d'artifici reials", destinada a acompanyar l'espectacle reial anglès. Difonent-se des de la noblesa, els focs artificials amb objectius estètics han estat emprats finalment pels pobles en moltes festes col·lectives, talment com l'antic ús cerimonial ha convergit amb el nou de diversió visual.

A principi de segle encara es jugava amb branques enceses i amb cordes amb la punta incandescent que es feien voleiar amb un efecte similar a les carretilles actuals. Es cremaven els famosos mistos garibaldis i les pedres fogueres molt comunes, però finalment prohibits per contenir fòsfor blanc.

La pirotècnia d'avui és molt variada i per a totes les edats, encara que malauradament sovint no es controla per cap de les dues parts. La base està composta de nitrat de potasi, carbó i sofre, i la seva producció abasta des dels senzills elements de pirotècnia infantil, com bombetes, cebetes, bengales, piules, volcans, xiuladors i correcames propis de la revetlla, fins als grans artefactes que composen els castells de focs d'artifici: voladors de tro o lluminosos, rodes, traques, cascades, carcasses i palmeres.

Trobem una diferència essencial entre la pirotècnia d'un castell de focs dels que es fan per una festa major i la que es crema la nit de Sant Joan, que es basa en la participació de la gent al carrer. Mentre que els castells de focs d'artifici són concebuts com un espectacle que el públic només ha d'admirar, la pirotècnia de la nit de Sant Joan és una eina que confereix protagonisme a qualsevol persona que l'usa convertint-la en protagonista.

La utilització de la pirotècnia és la projecció sofisticada del costum de jugar amb foc, en una nit en què el foc és l'element de paral·lelisme amb el Sol. L'encís de jugar amb el foc, d'alterar per una nit aquell caliu simbòlic i permanent de la llar de foc, alliberant-lo de cop i convertint-lo en una eina lúdica, produeix fascinació i temor alhora.

El foc manté una funció concreta dins la festa. La tronada acostuma a ser un element sonor com el repic de campanes per destacar un acte concret, sigui el començament o el final. El castell de focs, amb el seu esclat de llums, formes, sons i colors és l'espectacle extraordinari que molt sovint acostuma a cloure la festa major, d'aquí la importància d'acabar amb tres coets finals per anunciar el final de la festa. Però com que en els darrers anys ha proliferat el costum d'allargar i ampliar per davant i per darrere les festes, els focs han continuat sovint centrant-se en el dia del patró o motiu de la festa, i, per tant, actualment no indiquen el final de la festa anual.

En l'actualitat, la major part d'aquest element ens arriba del mercat asiàtic, especialment de la Xina, que el fabriquen a un cost molt inferior del que costaria aquí. Per això, les cases han tendit a l'especialització de certs productes, models concrets de sortidors, carcasses, carretilles com és el cas de les de Barcelona, una de les capitals productores al costat del País Valencià.

En la producció de focs d'artifici cal tenir en compte la importància de les mesures de seguretat. El pirotècnic, pel risc que comporta la manipulació de matèries explosives i inflamables, sovint treballa aïllat, als afores de les poblacions, i els edificis han de ser de dimensions determinades, amb sistemes d'aspiració d'aigua, control de la temperatura mantenint sempre una distància de seguretat entre ells. L'altre aspecte és la contínua investigació que fan per crear espectacles diferents i no rutinaris, coneguda és la proliferació de concursos d'empreses d'espectacles pirotècnics com el de Blanes, el de Tarragona o el de San Sebastià, per citar-ne alguns exemples."

Text extret del llibre de Jordina Blanch "Tocats de foc. Simbologies festives i víbries ancestrals", editat l'any 2003 per Edicions El Mèdol.

Imatge del Xavi Martí, a http://calraccione.blogspot.com/2009/10/imatges-de-castells-de-focs-ii.html