'HI POSEM SENTIT COMÚ?', per Xavier Puig Ortiz




HI POSEM SENTIT COMÚ?
per Xavier Puig Ortiz


Hi ha tiranies més subtils que les dictadures polítiques. Coneixem la dels poders econòmics i financers, que han imposat al món l'austeritat, la tirania religiosa d'un estat islàmic, l'empresarial, la dels mitjans de comunicació, coneguda com a 'platocràcia'... Però la que més dol és aquella que neix del mateix sistema democràtic, com ara la 'partitocràcia', l'arrogància de la majoria, la sacralització de la llei o l'esclavitud de la burocràcia. I com que no trobem millor sistema, l'únic antídot és que s'exerceixi la política entesa com aplicació del sentit comú.

Exemples: que una majoria del PP imposi un sistema educatiu en contra de la comunitat educativa; que una eterna majoria espanyola s'imposi a la sempiterna minoria catalana; que la llei impedeixi un referèndum...

Però no cal anar tan lluny: també a Cervera les exigències legals i burocràtiques cada cop van dificultant i encarint activitats que fins ara funcionaven. Les entitats, sospitoses de corrupció d'ençà del cas Palau, patim les conseqüències de la nova llei d'en Montoro, que ens tracta com empreses, amb requisits legals i burocràtics inviables sense una gestió professional. Fixar la lluita contra el frau en les entitats sense ànim de lucre té delicte... I en llocs com Cervera, on les entitats han estat el motor cultural, pot suposar una notable pèrdua. Com també pot ser-ho el tancament dels patronats culturals de la Paeria amb l'argument de la llei d'estabilitat pressupostària. Decisions preses en un despatx sense cap sensibilitat per l'activitat cultural i els que la impulsen.

És penós, per exemple, que el Festival de Pasqua haguem d'anar a Igualada a fer les pancartes publicitàries perquè la copisteria de Cervera que ens ho feia a satisfacció no pot facturar a la Paeria per la llei de transparència (en aquest cas també podríem parlar de l'esclavitud dels principis de la CUP; o incompleixen la transparència o desobeeixen una llei injusta?). El resultat és que paguen sempre els més dèbils (les entitats) i els justos (les que no generen dèficits) per combatre els incomplidors o corruptes, que tenen els mecanismes per escapar-se'n.

Algunes reflexions:
  1. Els pressupostos culturals i les condicions dels artistes ja són prou justetes com per afegir-hi despeses de gestió.
  2. Molts professionals coincidim que cap altre ajuntament ens demana tanta paperassa com la Paeria de Cervera. Algunes flexibilitats deu haver-hi en l'aplicació...
  3. Ningú que facturi a la Paeria optarà a ser-ne regidor. Em sembla una altra limitació afegida als molts inconvenients de participar en política.
  4. Finalment qui mana? Els tècnics o els polítics?
Qui assumeix el risc d'aplicar el sentit comú per sobre d'una llei? En democràcia no escollim tècnics legals sinó polítics legítims. Als polítics correspon fer polítiques i als tècnics trobar-hi solucions i no pegues.

També els músics hem de conèixer les lleis del contrapunt, però fer música vol dir sovint transcendir-les. Així ha avançat la història. Creativitat, intuïció i sentit comú són valors que no consten en els manuals, les lleis i els contractes...


Article extret de la revista 'Segarra', novembre 2015

Comentaris