LO CARRANQUER

Veus-Veus , intentant recrear una dels més fantàstiques històries d'amor, on no hi ha lloc per la intolerància, i jugant amb colors molt vius, presenta el seu particular muntatge de 'La Bella i la Bèstia', al que han afegit cançons noves per poder així traslladar el públic de nou, i gaudir amb els actors i actrius d'aquesta companyia el plaer de representar el conte que va marcar una tota una època. Text: http://www.veusveus.net/ Cartell facilitat per La Xarxa - Cervera, laxarxa.cervera@gmail.com

A Arenys de Munt la tradició de fer puntes al coixí li ve de lluny. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys de Munt és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l´any 1698. É s durant el segle XVIII que a la Costa de Llevant i també a Arenys de Munt , es consolida l´expansió comercial de les puntes. El rander, comerciant de puntes, que en alguns casos també dibuixa les seves pròpies creacions i fa patrons, recorre totes les poblacions del llevant català per a comprar puntes a les hàbils puntaires. Com que la producció era molt abundant i variada va sorgir la necessitat de donar noms als punts i a les puntes. Aquests noms els donaven les pròpies puntaires, anomenant les formes que teixien segons les figures. Així trobem noms tant gràfics i curiosos com el gra d´ordi, la ploma, la serpeta, el campanar de Sant Iscle, el cargol, l´oliva, la petxina i molts d´altres, noms que avui dia encara s´utilitzen. A ixí doncs, amb la crisi de les darreries del segle XVIII, m...

Q uan el setembre de 1993 celebràvem l’obertura del C.A.T., al vell centre l’Artesà de Gràcia, el Tradicionàrius ja feia 6 anys que havia començat a caminar molt modestament al costat de la seva barra del bar, en sentit literal. L’èxit progressiu, que va sorprendre les millors expectatives dels organitzadors, havia situat el que primer era un cicle i després un festival en el calendari “obligatori” de totes les persones interessades en el folc català i/o, potser, a viure la música en directe i la festa d’una altra manera. D isposar del C.A.T. era una peça més en el procés de normalització de la música d’arrel tradicional que feia uns anys ens havíem proposat un col·lectiu de músics i uns quants amics entusiastes agrupats en l’associació TRAM i més enllà. El punt de partida –miréssim on miréssim– era sempre un gairebé. Gairebé no existien cicles o festivals, gairebé no hi havia cap ressò als mitjans de comunicació, gairebé no s’editava discos i altres materials, gairebé no es programava...

C amí de convertir-se en tradicional, per tercer any consecutiu se celebrarà a la capital de la Plana Alta la Trobada de Bestiari Festiu Domèstic , coincidint enguany amb la data de Sant Antoni del Porquet . H i participaran la Mulassa de Valls , el Ruc de la Granada i la Mulassa de Montblanc , exercint d'amfitriona la Víbria de Botafocs de Castelló . No hi faltaran com és costum el sorteig del porquet, l'encesa de fogueres, les danses tradicionals, la benedicció dels animalets i repartiment dels típics rotllos i, per descomptat, el sopar tradicional de Sant Antoni amb tot els participants. Text: http://bestiari.cat/ Imatge: Botafocs - Ball de Dimonis de Castelló de la Plana, a http://botafocs.awardspace.com/imagenes/Cartells/sant_antoni_2009.jpg

E l dia 17 de gener de 2009, tots els forjadors de Barcelona i alguns més d'altres indrets es reuniràn amb motiu d'una exposició i una demostració que es realitzaràn al barri del Raval . L'Associació de Forjadors de Catalunya (AFOC) s'està encarregant de l'organització, i tot plegat s'està realitzant gràcies al recolzament incondicional de l'Eix Comercial del Raval . É s molt important el fet d'aconseguir juntar a tots aquests mestres en una manifestació artística d´aquestes característiques i molt especialment tenint en compte que aquest serà el primer cop que això succeeixi. Alguns d´aquests artesans estàn malauradament molt més reconeguts a nivell europeu que al nostre pròpi país. Per tot això volem demostrar un gran respecte cap a la feina dels Mestres Forjadors i també fomentar el coneixament d´aquest ofici tant important i valuós per la nostre història i cultura. P articiparan en aquestes jornades, ganiveters vinguts d´Asturies i de Japó i ferrado...

E n la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, la casuística popular ha batejat tal lapse de temps amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la més freda de l'any. E l període de temps que hi ha entre el cicle de festes de Nadal i el de Carnestoltes es coneix popularment amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”. Es tracta d’un conjunt de celebracions festives importants a casa nostra que tenen lloc durant la segona quinzena de gener i que queden al marge de les grans temporades o cicles de celebracions del món mediterrani. Qui són els sants barbuts? L es principals diades que inclou "la Setmana dels Barbuts" són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Vicenç màr...