22a edició del festival folk internacional 'Tradicionàrius 2009'

Quan el setembre de 1993 celebràvem l’obertura del C.A.T., al vell centre l’Artesà de Gràcia, el Tradicionàrius ja feia 6 anys que havia començat a caminar molt modestament al costat de la seva barra del bar, en sentit literal. L’èxit progressiu, que va sorprendre les millors expectatives dels organitzadors, havia situat el que primer era un cicle i després un festival en el calendari “obligatori” de totes les persones interessades en el folc català i/o, potser, a viure la música en directe i la festa d’una altra manera.

Disposar del C.A.T. era una peça més en el procés de normalització de la música d’arrel tradicional que feia uns anys ens havíem proposat un col·lectiu de músics i uns quants amics entusiastes agrupats en l’associació TRAM i més enllà. El punt de partida –miréssim on miréssim– era sempre un gairebé. Gairebé no existien cicles o festivals, gairebé no hi havia cap ressò als mitjans de comunicació, gairebé no s’editava discos i altres materials, gairebé no es programava folc als nous espais públics de difusió cultural...

Tradicionàrius va ser en aquell moment la plataforma que va atorgar visibilitat a tot (o la major part) del moviment creatiu i promotor que maldava per emergir a tot arreu del país, i és evident que aquesta pressió de tothom va contribuir a la seva ràpida consolidació. I ara de nou, vint-i-un anys després, us presentem la nova edició del festival, que en fa vint-i-dues. Pel camí, des de fa uns quants anys, li hem afegit l’adjectiu d’internacional, per remarcar, dins les nostres possibilitats, que procurem incorporar-hi les propostes musicals més noves del país (de tot el país), i algunes propostes d’altres cultures properes o llunyanes que ens semblen interessants.

Les propostes artístiques s’expliquen per elles mateixes i, si no coneixeu algun músic o grup, us garantim que no us decebran. El que sí volem remarcar són alguns aspectes del programa que formen part de les nostres preocupacions des de fa una pila d’anys: l’ús social contemporani de la música i la cultura tradicional, aquesta és la idea que ens proposa Jaume Arnella amb el Ball d’Homenatge de la nit inaugural; la segona edició del Folk als Mercats, l’apropament de la música tradicional a l’espai públic; la celebració dels 10 anys de la revista Caramella, ja que disposar d’instruments de recerca, reflexió, debat i difusió és una necessitat en qualsevol àmbit cultural, i mantenir els referents, amb el record del 25è aniversari de la mort d’en Xesco Boix, que, entre altres moltes coses, ha de ser considerat un dels pioners del folc català i de la recuperació del repertori tradicional.

En la presentació del Tradicionàrius de l’any passat, que va inaugurar in extremis la nova seu, posàvem l’accent en la millora substancial de les condicions de treball que ens permetia el nou equipament. Ara volem parlar dels continguts. Avui, que al país i al món de la música tradicional el gairebé s’ha invertit i, tot i que en molts casos és poc satisfactori o no ho és gens, gairebé tenim de tot: programacions, festivals, circuits, programes als mitjans, etc., creiem que cal donar un nou impuls al projecte, que hem de continuar construint i reforçant els nostres referents, que hem de ser capaços de trobar plataformes per a les noves idees i propostes, que hem d’ampliar el nostre públic, els nostres seguidors i els nostres practicants. El nou C.A.T. és una eina al servei d’aquesta idea i, com des del primer moment, a la disposició de tot el sector de la música d’arrel tradicional. Perquè continuem dient amb en Miquel Martí i Pol, mort ara fa 5 anys i a qui també volem recordar: “Via fora, que tot està per fer i tot és possible”.

Equip de direcció del C.A.T. - Tradicionàrius 2009, Gràcia, 9 de gener de 2009

Per a més informació de la programació
i dels concerts
del Tradicionàrius 2009:
http://www.tradicionarius.com/