Les puntes de coixí a Arenys de Munt

A Arenys de Munt la tradició de fer puntes al coixí li ve de lluny. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys de Munt és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l´any 1698.

És durant el segle XVIII que a la Costa de Llevant i també a Arenys de Munt, es consolida l´expansió comercial de les puntes. El rander, comerciant de puntes, que en alguns casos també dibuixa les seves pròpies creacions i fa patrons, recorre totes les poblacions del llevant català per a comprar puntes a les hàbils puntaires. Com que la producció era molt abundant i variada va sorgir la necessitat de donar noms als punts i a les puntes. Aquests noms els donaven les pròpies puntaires, anomenant les formes que teixien segons les figures. Així trobem noms tant gràfics i curiosos com el gra d´ordi, la ploma, la serpeta, el campanar de Sant Iscle, el cargol, l´oliva, la petxina i molts d´altres, noms que avui dia encara s´utilitzen.

Així doncs, amb la crisi de les darreries del segle XVIII, moltes famílies d'Arenys de Munt veuen en el treball de les puntes un mitjà per garantir la supervivència del nucli familiar. Les puntes d'Arenys, nom que denomina els dos Arenys, tenen un gran prestigi per ser puntes fines i s´escampen per arreu, fins i tot a Amèrica. Aquest comerç fou molt fructífer i reportava un gran benefici a les pobres economies familiars.

Durant el s. XIX els pobles del litoral català s´anaren industrialitzant i les puntes al coixí deixaren de ser un mitjà de vida per a les dones. A Arenys de Munt, durant aquest segle experimentà un cert creixement en el nombre de puntaires, explicable perquè a les poblacions veïnes les dones preferien anar a les fàbriques.

El 1862 Marià Castells d'Arenys de Mar va crear, juntament amb la seva dona Anna Maria Simón, un negoci de puntes. Els Castells foren uns grans artistes de les randes, ja que creaven els seus propis patrons amb dibuixos de gran qualitat. Moltes d´aquestes puntes foren executades per puntaires d'Arenys de Munt. Un exemple el tenim en el mocador de blonda, encarregat a la casa Castells, per al casament de la reina Victoria Eugènia de Battenberg, en el qual hi van treballar vuit setmanes dues puntaires d'Arenys de Munt. En el dibuix del mocador hi van intervenir Alexandre de Riquer i Marià Castells. També per a la casa Castells l´any 1929 es van fer jocs de puntes, albes, un roquet i tovalles d´altar, per a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, en col·laboració amb altres puntaires d'Arenys de Mar i Llavaneres.

A Arenys de Munt, l´any 1880 Josep Viñals, que també creà els seus propis dibuixos i picava patrons, tenia el seu comerç de puntes que es va mantenir fins el 1989 a la riera Francesc Macià. Altrament hi havia una altra casa dedicada a la venda de puntes, Martori Hermanas, en venien a tot arreu fins i tot a Amèrica. A més a més dels randers, les puntaires d'Arenys de Munt compraven els patrons i el fil pel seu compte i treballaven les puntes que després les venien.

L´1 de juliol de 1906, s´inaugurà a Arenys de Munt, una exposició amb l´assistència del President de la Diputació, que sota el nom de blondas y otros encajes, hi van participar vàries poblacions i s´organitzà un concurs. Aquesta exposició restà oberta fins el 19 d´agost i va tenir molta transcendència. En realitat quasi totes les peces exposades eren blondes, ja que, en aquesta zona i sota la denominació de ret fi català o punta d´Arenys, existia i encara perdura una varietat de blonda que es caracteritza pel fons de tul adornat amb punt d´esperit, feta amb fil de cotó blanc molt fi.

El 1940 apareixen nous randers que es dedicaran a aquest noble art i que van mantenir la producció de puntes.

La senyora Rosa Vives per no deixar perdre la tradició de les puntes, obrí una escola que el 1966 tenia una trentena d´alumnes. El 1975, Montserrat Navarra n´obre una altra.

Actualment a Arenys de Munt, la producció de puntes, tot i ser una activitat artesanal que ocupa hores d´oci està molt arrelada i així ho demostren les dues associacions de puntaires que existeixen i les dues trobades que es fan cada any, una per Sant Joan i l´altre per l´11 de setembre.

Font i imatge: http://www.arenysdemunt.org/pagina.php?id=9