Llibres: 'MEMÒRIA DEL 1r CONGRÉS DE L'ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ (2007-2008)'



Article de Joaquim Ferrer, historiador i ex conseller de Cultura de la Generalitat.

Una de les característiques més importants del poble català en els últims segles ha estat i és la capacitat per crear entitats en les que expressa les seves aspiracions en l'espai de la diversió, en la formació de les idees i capacitats i en la defensa del conjunt de la nació.

Paral·lelament al moviment de la Renaixença a mitjans del segle XIX es manifestà una clara voluntat associativa en forma d'ateneus, escoles, cooperatives, corals i entitats d'ajuda mútua. Malgrat que la repressió caigué sovint damunt d'aquestes associacions, sempre ressorgiren i es multiplicaren amb l'objectiu clar de servir al poble.

Ara, a principi del segle XXI s'ha celebrat el Primer Congrés de l'Associacionisme Cultural Català el 2008, que ha servit per a fer un gran balanç d'aquest teixit d'entitats davant els desafiaments actuals, analitzar la realitat i fer una projecció cap al futur.

Dediquem un comentari al que s'ha debatut en el Congrés, ara que se'n publica la memòria, un extens llibre en el que s'explica amb tot detall l'organització, la fixació dels objectius, la realització i l'impacte en el conjunt de l'associacionisme.



En la presentació de la memòria, Antoni Carné i Parramon escriu: “Aquest primer congrés ha servir per dotar-nos d'una eina de treball no sols interna, i en conseqüència generadora de sinergies transversals, sinó també d'una eina de relació amb les administracions, cosa que facilitarà que prenguin consciència plena de la necessitat de comptar amb la societat organitzada associativament a l'hora de plantejar-se les polítiques culturals i socials”.

El Comitè organitzador fou integrat per: Antoni Carné, Pere-Joan Pujol, Lluís Gómez, Josep Eafecas, Josep Viana, Amadeu Ribas, Ricard Cerdan, Pere Baltà, Joan-Ramon Gordo, Assumpta Torrent i Emma Estany.

Els treballs preparatius començaren a partir de l'experiència que havia significat el 1er Congrés de Cultura Popular i Tradicional, de la creació de les Federacions, dels Debats al Territori celebrats entre 2003 i 2005 i de la creació de l'Ens de Comunicació Associativa, “confederació de Federacions que ha liderat la realització d'aquest 1er Congrés de l'Associacionisme Cultural Català”.

Entre el setembre de 2007 i el juny de 2008 es fixaren els objectius que es concretaren en cinc “temes clau”:

  1. Les relacions intergeneracionals, es a dir, el relleu en les entitats i la col·laboració entre generacions.
  2. La migració: Som una nació que ha experimentat sovint grans moviments de població procedents d'àrees externes. Fou important al segle XX i ho es també i molt ara. Aquesta realitat posa a prova la nostra capacitat integradora i ens exigeix coherència i creativitat per afavorir aquest procés d'incorporació dels nouvinguts.
  3. Educació/formació tractà de la valuosa aportació que fa el teixit associatiu en la formació de les actituds i com es necessària una col·laboració “entre l'escola i les entitats associatives”.
  4. Comunicació sobre la varietat d'activitats que contínuament realitzen les associacions.
  5. Anàlisi de la situació de la llengua a la Catalunya del Nord i de les possibilitats de col·laboració en el seu redreçament.

Després de mesos d'estudi, debat i propostes sobre els objectius, els dies 2 i 4 d'octubre del 2008 s'inaugurà de forma solemne el congrés primer al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, acte presidit per l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, i al que assistí Artur Mas, aleshores diputat i cap de l'oposició al Parlament i posteriorment a l'Espai Francesca Bonnemaison presidits pel President Montilla, entre altres autoritats, completada amb una “Festa de l'Associacionisme Cultural Català” a la plaça de la catedral. El Congrés es proposava l'anàlisi i el debat però també expressar en el carrer la seva vitalitat.

El debat i redacció de les ponències fou conduït per experts: “Les relacions intergeneracionals” per Lluís Sàez, “Migració” per Salvador Cardús, “Educació/formació” per Pere Solà, “Comunicació” per Joan-Francesc Cànovas i “Entorn de la qüestió de la llengua a la Catalunya del Nord” a Gentil Puig.

El Congrés també acollí la presentació de nombroses comunicacions sobre aspectes de la vida associativa que també són recollits en la Memòria. Així mateix, es creà una “Plataforma d'Estudiosos de l'Associacionisme i la Cultura Popular”.

Finalment se celebrà la cloenda. Les conclusions es presentaren en diferents ponències: Carme Mateu, de la Federació d'Ateneus de Catalunya, s'encarregà de “Relacions intergeneracionals”, Rafael Hinojosa, de la Fundació Candel, parlà de “Migració”, Dolors Reig, de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco, presentà “Educació/formació”, Josep Maria de Ramon, de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya s'ocupà de “Comunicació”, i Lluïsa Celades, de la Fundació La Roda presentà la ponència “Entorn de la qüestió de la llengua catalana a la Catalunya del Nord”.

En la Memòria es publiquen íntegrament el text de totes les ponències, una lectura molt recomanable perquè s'hi recullen aportacions nombroses sorgides des de la realitat actual de l'associacionisme cultural català. Són dades vives, propostes necessàries, aspiracions que ens interessen a tots.

La Memòria recull també l'impacte que el Congrés tingué en els mitjans de comunicació. L'aprovació de “la imatge gràfica” que identifiqui “l'associacionisme cultural català”, a càrrec del pintor i cartellista Joan Pere Viladecans.

Finalment, tanca aquesta magnífica Memòria un extens treball de Pere Baltà que porta per títol El Primer Congrés de l'Associacionisme Cultural Català, cap a l'autogestió de la cultura popular”, en el que es fa una descripció del que fou l'esforç “per superar la repressió de la legislació franquista” i com “les associacions han estat espais de convivència i llibertat” en els que s'ha “plantejat les solucions per als problemes col·lectius”, que han estat “una eficaç escola de dirigents públics” i com fou necessari “investigar la realitat socio-cultural que arribà a la democràcia”, l'execució del “pla de Dinamització del Servei de Promoció Cultural (1980-1985)”, com es potencià la creació “d'estructures federatives de l'associacionisme cultural”, com es celebrà el 1983 “el tercer congrés d'ateneus”, la valuosa realitaEnllaçt dels “Debats al Territori per a repensar el paper de les associacions culturals”, la naixença el 2006 de “l'Ens de Comunicació Associativa”, la convocatòria del Primer Congrés de l'Associacionisme Cultural Català, la constatació de com “el Congrés i l'Ens fan de pont entre les administracions i el teixit associatiu” i com s'està posant “una pedra angular per al futur de l'associacionisme cultural”. Aquesta descripció i valoració de Pere Baltà és com una gran pel·lícula en la que veiem un segle i mig de la vida de l'associacionisme cultural català que amb aquest Primer Congrés s'orienta amb vitalitat cap el futur.

Memòria extreta de la pàgina web de l'Ens de Comunicació Associativa, http://www.ensdecomunicacio.cat/

Article i fotografia extrets de http://www.tornaveu.cat/edicio-46/calaixsastre/9026/el-primer-congres-de-lassociacionisme-cultural-catala

Comentaris