30 anys del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981-1982) · MEMÒRIA D'UN ANY

Enguany es compleixen 30 anys de l'inici del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (desembre 1981 - desembre 1982).

Per recordar-ho us oferim aquí el text 'Memòria d'un any', escrit per Pere Baltà i Llopart, aleshores cap del Servei de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1980-1985), i que introdueix el llibre 'Memòria del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular', editat l'any 1983 pel Departament de Cultura de la Generalitat.

Memòria d'un any.

El nostre poble ha maldat des de fa molts segles per mantenir la seva personalitat i, davant les més adverses dificultats, ha fet ressorgir la seva pròpia idiosincràsia. Després dels anys del més absolut silenci imposat per la situació sociopolítica de l'època, de mica en mica es van anar afermant les bases de la nostra manera d'ésser i, en aquest sentit, el Congrés de Cultura Catalana va representar una fita decisiva per a la seva consolidació. Aquest Congrés va demostrar a propis i estranys la força del nostre poble i la vitalitat que li ha permès de superar la llarga nit de total opressió cultural i política.

És evident que si hem estat capaços de mostrar la nostra personalitat quan encara les nostres institucions oficials no existien, ara que hem recuperat els nostres òrgans de govern, les inquietuds culturals del nostre poble havien de trobar-hi el degut suport. I així es va esdevenir, concretament, en el camp de la cultura tradicional i popular. Al cap d'un any, aproximadament, de la presa de possessió del Govern de la Generalitat restablerta, en crear-se el Servei de Promoció Cultural i partint de les conclusions del Congrés de Cultura Catalana, es va plantejar la conveniència d'organitzar un nou congrés a l'entorn de la cultura tradicional i popular, per tal que fos un element de dinamització i a fi de donar camí a les iniciatives disperses que sorgien en els diferents àmbits. Calia començar a treballar en la línia ja establerta pel Congrés, és a dir, en la recerca de qui ha treballat o treballa sobre cultura tradicional, tot localitzant col·leccions i reculls en mans de particulars o institucions. La Generalitat de Catalunya, a través del seu Departament de Cultura, va assumir la responsabilitat de vetllar pel manteniment i la conservació d'aquest important bagatge cultural, així com la de treballar en favor del seu conreu, dignificació i potenciació.

Amb aquesta finalitat es va convocar el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular, el qual tenia com a punts bàsics:

1. L'establiment d'unes bases concretes per a l'acció a emprendre en el camp de la cultura tradicional i popular.
   
2. La creació dels corresponents arxius documentals i històrics.
   
3. L'elaboració d'un inventari de dades sobre la realitat present de la cultura tradicional i popular.
   
4. L'estudi dels nous corrents.

El Congrés convocava totes les persones integrades en el moviment actiu de la nostra cultura tradicional i popular, com són els sardanistes, els compositors, els instrumentistes de cobla, els membres de bandes de música, els castellers, els dansaires, els directors d'esbarts, els cantaires solistes, els grups d'havaneres, de corals i orfeons, els animadors culturals, els grallers, els titellaires, els rondallaires... I el Congrés va romandre obert a tota una altra sèrie de manifestacions i fets que, evidentment, formen part de la nostra cultura, com poden ser les festes populars, els costums, la gastronomia, el vestit, l'artesania, etc. El desenvolupament del Congrés es va plantejar a base de comunicacions presentades pels estudiosos i interessats en els diferents àmbits establerts, que van ser: música, dansa (sardanes, esbarts, danses concretes), teatre, cançó, festes tradicionals, castellers, jocs, oficis menestrals, imatgeria, valoració sociològica, rondallística, entitats, indumentària, patrimoni, etnografia, falcons, perspectives de futur i gastronomia. El temari era certament ampli i la resposta a la convocatòria es va produir massivament de manera que ben aviat es va posar en evidència la impossibilitat d'estudiar a fons el contingut de les nombroses comunicacions que s'anaven presentant en els dos dies reservats en principi per a la celebració del Congrés, en el marc del Palau de Congressos de la Fira de Mostres de Barcelona. Per això, ja d'entrada, es va establir que el Congrés s'iniciaria a Barcelona el mes de desembre de 1981 i perllongaria les seves sessions de treball durant tot un any.

Els dies 12 i 13 de desembre de 1981 va tenir lloc la inauguració del Congrés, amb la presentació de gairebé 250 comunicacions. Durant aquelles sessions inicials es va treballar amb intensitat i ja es van obtenir unes primeres conclusions; s'establí que els diferents àmbits del Congrés s'anirien reunint durant l'any 1982 per tal d'aprofundir en els detalls cabdals de cada tema per poder obtenir unes resolucions efectives i plenament concordants amb els plantejaments fets pels congressistes. També en les sessions inaugurals del Congrés es van exposar diverses ponències sobre aspectes generals de la cultura tradicional i popular; ponències que foren encarregades a August Panyella, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Pablo i Lluís Virgili. per altra part es van celebrar taules rodones sobre el moviment sòciocultural de l'obra de Clavé, la situació actual dels oficis menestrals a Catalunya i la terrissa com a element de la cultura popular. Un altre aspecte remarcable de les jornades inicials del Congrés és el fet d'haver coincidit amb la inauguració del Congrés Català de la Cuina, cosa que va plantejar la conveniència de desenvolupar una acció conjunta en l'estudi dels temes posats a debat dins l'àmbit de Gastronomia i en aquelles qüestions que poguessin incidir en el Congrés de Cultura Tradicional i Popular.

Algunes de les propostes establertes ja en les conclusions provisionals del Congrés van ésser assumides per la Generalitat; per altra part, els àmbits que apareixien com a més polèmics van promoure reunions de treball successives a diferents indrets de Catalunya.

Per tal de tractar la tasca de promoció i suport dels aplecs de la sardana, el dia 15 de maig va tenir lloc a Sant Celoni una Jornada d'Estudi de l'àmbit sardanista. L'endemà, a Sant Pere de Ribes, va tenir lloc una reunió semblant, amb l'objectiu d'estudiar la problemàtica dels grups que es dediquen al conreu del Ball de Bastons. També el mes de maig, la ciutat de Vic va viure amb intensitat una trobada d'estudiosos sobre les festes tradicionals mentre que al carrer es produïren una sèrie d'actes que constituïen l'aplicació pràctica de l'àmbit de festes tradicionals.

El mes de juny va celebrar-se per primera vegada una sessió acadèmica sobre el Ball de Diables, promoguda arran del Congrés. I el dia 3 de juliol, a Palafrugell, va tenir lloc un acte de l'àmbit de cançó en el qual es va posar a estudi l'havanera i la cançó marinera. Cal remarcar que tampoc no s'havia portat mai a terme una jornada d'estudi sobre Falcons, fet que amb motiu del Congrés es va produir a Vilafranca del Penedès, el dia 28 d'agost. Dins l'àmbit de dansa es va promoure la celebració d'uns altres dos actes ben remarcables: per una part, un Festival de Jota catalana a Ascó, els dies 11 i 12 de setembre, amb un extraordinari ressò; i, per l'altra, unes sessions de treball sobre la problemàtica dels esbarts, que van aplegar a Manresa unes 400 persones, els dies 13 i 14 de novembre. Finalment, cal ressenyar també la celebració d'una jornada d'estudi de la problemàtica de les bandes de música, el dia 20 de novembre, a Amposta; i la reunió de treball de l'àmbit de valoració sociològica, que va assolir un nivell ben remarcable durant les sessions celebrades a Lloret de Mar, els dies 4 i 5 de desembre.

Paral·lelament a aquestes activitats, el Congrés va promoure diferents manifestacions com a exponent de la realitat sociocultural dels seus diferents àmbits. Així, en les jornades inicials del Congrés, es va inaugurar una Mostra Cultural instal·lada al Palau de Congressos de Barcelona, amb una superfície d'un miler de metres quadrats, que constituïa una avançada del que -mesos després- havia d'ésser l'Expocultura, la qual va romandre oberta per espai de 10 dies. Per altra part, el Congrés va tenir una Festa, durant la nit de la diada inaugural, amb la participació d'un ampli ventall de grups dins el Palau Municipal d'Esports de Montjuïc. A Amposta va tenir lloc una gran trobada de Bandes de Música, amb l'actuació de 13 grups instrumentals. A Sant Pere de Ribes, més de 70 colles de bastoners van prendre part en la Trobada Nacional de Ball de Bastons. Igualment, el mes de juny va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú un aplec de Ball de Diables; i a Vic es va celebrar una gran concentració de gegants, trabucaires, etc. Menció a part mereix la Fira de Festes que va tenir lloc a Barcelona tot coincidint amb la cloenda de la cinquantena edició de la Fira de Mostres, amb l'actuació de més de 6.000 participants en una mostra excepcional de la vitalitat de la cultura tradicional de Catalunya.

La cloenda del Congrés va celebrar-se a Girona, a proposta de la Diputació provincial, els dies 10, 11 i 12 de desembre de 1982. La Casa de Cultura "Bisbe Lorenzana" va ser la seu de les darreres sessions de treball amb els debats de les propostes formulades dins els àmbits que no s'havien reunit al llarg de l'any i l'elaboració de les conclusions definitives del Congrés. Un miler de persones van prendre part activa en aquests actes, que va cloure el President de la Generalitat. Complementàriament i amb motiu de la clausura, es van celebrar a Girona diverses vetllades dedicades a la dansa, la cançó i la música; hi va haver activitats d'animació al carrer i diferents exposicions que presentaven una visió global de tot allò que ha estat el Congrés: una gran assemblea d'estudiosos i practicants de totes i cada una de les múltiples i diverses manifestacions que formen la cultura nostra de cada dia, aquella que practiquem quotidianament i que entronca amb les arrels del nostre poble i que constitueix la base de la nostra personalitat.

A l'hora de presentar el resultat final de la tasca portada a terme cal regraciar l'esperit de col·laboració de tots els qui s'han ofert a l'organització del Congrés, a tots nivells i amb generosa espontaneïtat. En aquest sentit, cal remarcar especialment l'eficaç assistència tècnica que, de bon principi, ha desenvolupat la Fundació "Serveis de Cultura Popular" fent possible que la mecànica del Congrés tingués la deguda dinàmica.

Finalment i des de la perspectiva del temps, hom pot copsar la projecció del Congrés en la realització concreta de diverses manifestacions: una gran Trobada de Cors de Clavé, amb un interessant recital de cançons nadalenques; la Trobada internacional de Gegants, celebrada a Matadepera; l'organització de diverses exposicions monogràfiques sobre cultura tradicional i popular, presentades en ocasió d'Expocultura i que després han estat portades a diferents comarques i, també, la formació de diverses coordinadores que canalitzen l'esforç comú de grups de cultura tradicional que realitzen activitats idèntiques. Igualment i com a conseqüència del Congrés, cal anotar la immediata creació de l'Institut de Cultura Tradicional i Popular que, a proposta del Congrés, ha de dur a terme el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de coordinar les tasques d'investigació, promoure la recerca i recollir els treballs ja elaborats i facilitar-ne la divulgació.

Pere Baltà
Cap del Servei de Promoció Cultural

Informació i documentació facilitada pel Salvador Puig i Castellà.