1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, ... Els nombres.

D'entre els símbols, els nombres són expressions no sols quantitatives, sinó idees-força. Tenen principis, virtuts i propietats, obeeixen a lleis màgiques. Tots procedeixen de l'u i, com més se n'allunyen, més s'enfonsen en la matèria, en la involució. Els deu primers nombres -en la tradició grega-, o els dotze primers -en l'oriental-, pertanyen a l'Esperit, són essències, arquetipus, símbols; els altres resulten de les combinacions d'aquests nombres primordials. Segons els pitagòrics grecs, l'harmonia de l'univers es fonamenta en els nombres. També hebreus, gnòstics i cabalistes desenvoluparen una filosofia dels nombres: la unitat, el binari, la trinitat o ternari, el quaternari, el septenari... els parells (negatius, passius, femenins) i els senars (positius, actius, masculins).

Hi ha una relació simbòlica i misteriosa, un nexe, entre el nombre i la cosa comptada o mesurada. Així mateix, la multiplicació d'un nombre n'augmenta el poder. Avui duem encara en el subsconscient el simbolisme dels nombres de les civilitzacions antigues com a herència d'una saviesa estranya; els vivim com a força, com a símbol, fins quimèricament, supersticiosament. Tretze, per exemple, és mal punt; la Unió Europea segueix xifres clau: l'Europa dels set, la dels nou, la dels dotze... la dels tretze no serà, en tot cas la dels catorze.

Celebrem cinquantenaris, centenaris, mil·lenaris; anar a cent per hora significa córrer com el vent; viure cent anys és do de llarga vida; passar les mil i una és haver sofert de tot; ser milionari, infinitament ric... Tanmateix, ja estem molt marcats pel sistema decimal.

En la cultura popular el simbolisme i la força dels nombres hi és present amb insistència; els jocs tradicionals, la xarranca, l'oca, tenen les cases numerades; a cuit o fet a amagar, qui para compta fins a un nombre fixat, i també a fet a córrer, i a tocar paret; a saltar a corda: "sopeta una, sopeta dues, sopeta tres...". També en jocs actuals, com la loteria o "plena", derivada a bingo; en molts jocs de cartes, com al "set i mig", al "tresillo", als "cincs"...; fins als daus i a la ruleta. Sobretot en la rondalla, els nombres tenen una força màgica o simbòlica més gran: tres fills, tres camins, tres proves, tres dons, a la tercera vegada... monstres de tres, set, nou caps... set nans del bosc, quaranta dies i quaranta nits, botes de cent llegües...

Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.

Imatge extreta de http://canalblog.es/tag/magia/