Els Diables, Llucifer i la Processó de Corpus de Cervera, als segles XIV i XV

La festivitat de Corpus Christi ha de ser considerada fruit de la pietat popular medieval. Aconseguí l’impuls definitiu a partir de l’establiment de la seva celebració per part del papa Joan XXII (any 1316).

La festa va arrelar ràpidament als Països Catalans, de manera que cap als anys 70 del segle XIV ja estava generalitzada a totes les parròquies.

A Cervera, una de les sis o set viles més importants d’aleshores, també es degué implantar al voltant d’aquestes dates. La seva manifestació més destacada va ser la processó.

La primera referència certa (documentada) que apareix entre els documents de l’Arxiu Comarcal, és de l’any 1395, quan el Consell municipal de la vila, reunit el divendres dia 3 de maig d’aquell any a l’obrador d’en Pere de Matabous, acorda, entre d’altres assumptes, atenent la proximitat de la festa, que “se face solemnament, segons que és acostumat”[1]. Això vol dir que ja es venia celebrant amb regularitat des de feia algun temps, de manera ben lluïda com veurem.

A l’efecte dels preparatius d’aquest any de 1395, els paers proposaren que “per fer solemnament professó e festa sien a emprades totes les confraries, preveres e altres singulars d’aquesta vila, qui deg(u)en esser bons en fer bella festa, axí solemna e pus bella, si pus bella se pot fer, com tots anys és acostumat de fer”.

En la següent reunió de Consell, la data de la qual no es pot precisar pel mal estat de conservació del llibre, -en qualsevol cas, uns dies més tard-, “fou proposat [...] que com tots anys hage contrast e grans [dinis] en la professó qui es fa lo dia del Corpus Christi, e açò per lo poch regiment que hi ha; per ço pregaren (els consellers) lo dit Consell que hi assignen persones qui meten en regla aquells que iran a la dita professó” [2].

És a dir, degut a aquests desordres (contrast e grans danys) que es produïen a Cervera, d’altra banda com també esdevenia a moltes d’altres viles segurament per causa de la massiva participació i de la manca d’ordre en el protocol, per causa del “poc regiment que hi ha”, els consellers demanen que el Consell reguli la participació (s’hi assignin persones que meten en regla els participants a la processó).

El Consell, davant d’aquesta petició acorda que “sie comanat (encomanat) lo dit fet (d’organització) als paers a qui aquells hi assignen aquells que’ls plaurà”. O sigui: els paers determinaran quines persones se’n cuidaran d’aquesta regulació.

Així doncs, vista la necessitat de reglamentar, apareix la primera reglamentació en forma d’Ordinacions de la festa de Corpus Christi, que porta data de l’any 1411.

Aquest és el primer document on apareixen els diables com a element constitutiu de la processó cerverina. Unes ordinacions posteriors, de la mateixa processó, són de l’any 1426, on també hi continuen apareixent els diables com tindrem ocasió de comentar.

Val a dir que la processó de Corpus, seguia arreu un ordre de protocol molt rigorós. En primer lloc s’hi disposaven els elements profans (entre els quals, els diables) on hi destacaven els entremesos (representacions de tema bíblic) que se servien d’elements mòbils o transportables per a la representació (roques, castells, cadafals, etc. ; en el cas de Cervera, el 1398 sabem que desfilaren una arca de Noé i uns castells de fusta); en alguns llocs aquestes representacions eren parlades. Aquests elements profans, en sentit estricte, eren estranys i anteriors a la festa de Corpus. Ens referim a gegants, animals mítics o monstruosos, dracs, àligues, etc.

En el cas concret de Cervera, l’any 1411, el dimarts dia 9 de juny, es reuneixen “en la sala de la paheria los honrats en Bernat de Vilagrassa, Miquel Meyà e Pere Palau, (els) pahers, en Pere Oromir i en Bernat Cabirol, (i els) preveres Jacme de Muntbrió (i) Arnau Arnaldes, et faheren les ordinacions següents:

Primerament vayen Lucifer e los diables, en aprés vayen los trompadors, en aprés vaye la senyera (de la vila), la qual porte en Barthomeu Selva, prevere, en un caval(l), bé appareyllat ab sa dacmaticha; en aprés vaye lo joch de les spases, lo qual fan en Francesch Quintana e n’Arnau d’Abeylla; en aprés vaye la Cathalina, la qual fa la confraria del Sant Espèrit; en aprés vayen los jochs de la confraria de Sent Johan [...]”, etc.

El document segueix amb l’ordre de la resta de confraries. Tot seguit s’esmenten els brandons i penons d’altres confraries. A continuació els diferents ordes de frares amb les seves imatges: les clarisses, les figures dels apòstols, els agustinians, els dominics i els framenors de Sant Francesc fent cors (aquells a la part dreta i aquests a l’esquerra). També fent cors, els preveres d’ençà e d’enllà. Després seguien, per aquest ordre, les relíquies: lo cap de Sancta Palonia i lo cap de Sancta Victòria, lo braç de Sant Lurenç e lo lignum Crucis. Les dues darreres amb els seus diaques i sotsdiaques fent cors.

Més endarrera els oficis: los brandons dels notaris i dels paraires, entremesclats. Després, els dels sastres i els dels blanquers, també entremesclats. Tot seguit, tres diaques i tres sotsdiaques, amb un angel enmig, tocant una esquella. A continuació, los sonadors d’instruments de corda, ben apareyllats. I, finalment, quatre brandons blancs de la confraria de Santa Maria, ço és: dos avant la custòdia e dos aprés la dita custòdia.

Resulta curiós comprovar, a banda d’altres detalls de major o menor interès, la relació dels setze ordonadors de la processó: setze persones suposadament encarregades de vetllar per l’ordre establert que acabem de descriure. A més, s’hi relaciones, amb nom i cognom, els cinc músics d’aquell any: sonadors d’instruments, a efectes –cal suposar- del pagament de llurs honoraris.

Per acabar, les ordinacions de 1411, estableixen l’ordre de batlles i paers, amb els seus noms, que s’intercanviaran en la tasca de portar el pal·li en arribar a l’església de Sant Antoni. És a dir, des de la plaça Major fins a Sant Antoni hi ha uns encarregats i en el recorregut de tornada uns altres.

La següent reglamentació de la que tenim notícia és la de les Ordinacions fetes el 1426 pels paers Guillem Azbert, Berenguer de Graells, Francesc Lauradó i Francesc Quintana. L’original es conserva també a l’Arxiu Comarcal de Cervera. Són ordinacions molt més riques i complexes que les anteriors de 1411; potser per això, el prohom cerverí Faust de Dalmases, decidí editar-ne, ja el 1906, un tiratge de 112 exemplars, en bonica i curiosa edició de bibliòfil: 2 exemplars en pergamí, 10 en paper japonès i 100 en paper de fil Guarro, fins i tot amb una caplletra inicial que no es correspon, lògicament, al manuscrit original. Dalmases coneixia, sens dubte, la reglamentació de 1411, tal com ho denota la transcripció que en fa que, de vegades, incorpora elements del redactat del document de 1411.

En el document de 1426, dels diables no s’hi diu gran cosa més. Segueixen apareixent obrint la comitiva, potser en representació del mal que havia de ser combatut. Cal no oblidar que aquesta fou, també a Cervera, una època on a les esglésies s’hi penjaven cocodrils amb la mateixa intenció, però això són figues d’un altre paner. Exactament, en la disposició de l’ordre de la processó de 1426 es comença així: "Primo, vagen lo joch de Lucifer e los diables fahent lur joc; aprés vagen los trompadors e la tamor; en aprés vage la senyera de la vila a caval(l), la qual porte lo capellà; aprés, lo ball de les espases,[...]," etc.

Com a conclusió: pensem que la figura de Llucifer i els diables fent els seus jocs, a Cervera hi degueren aparèixer, en una data impossible per ara de determinar amb exactitud, però que podem suposar entre el segon i el tercer quart del segle XIV, amb la generalització de la processó de Corpus arreu, tot i que sabem que la primera notícia certa és de l’any 1411. La documentació de l’arxiu cerverí pot seguir donant notícies indirectes, tot i que improbablement dels elements que representaven, a l’imaginari col·lectiu de l’època, el mal i el maligne, allò que tot bon cristià havia d’esforçar-se a combatre. És evident que el mal i la seva representació sempre ha estat una constant en la nostra cultura: el 1553, per a la mateixa processó de Corpus, els paers de Cervera destinen diners per a pagar cohets pel drac, i també pel salari del pintor Pere Alegret, que aquell any pinta la boca de l’infern d’un d’aquests tabernacles [3]. Dracs, cocodrils i diables compartien de ben segur un mateix paper en aquest imaginari col·lectiu popular.

Autor: F. Xavier Rivera Sentís

[1] AHC de Cervera, Fons municipal, Llibre de Consells, 1395, f. 34 r.
[2] AHC de Cervera, Fons municipal, Llibre de Consells, 1395, f. 36 v.
[3] AHC de Cervera, Notaments, f. 46. 203-206.

Imatge 1: Ordinacions del Corpus de 1411 - AHC de Cervera

Imatge 2 i 3: Ordinacions del Corpus de 1426 editades per Faust de Dalmases el 1906 - AHC de Cervera