ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (i V)

En commemoració del 45è aniversari de la creació d'Esquirols (1969-1985), us hem ofert en diversos lliuraments -avui és el darrer- el text 'D'un temps i d'un país', del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ('Esquirols. Cada dia és un nou pas', 'RockCol·lecció', núm. 23). 

De la dissolució del grup als homenatges

Mentrestant, el grup segueix fent concerts i assajant noves cançons. El setembre de 1985 presenten l'espectacle Cançons de la lluna al barret, basat en un poemari de Miquel Desclot. Musiquen "Cançó de saltar a corda", "Cançó de Sant Joan", "Cançó del cor del cavaller", "Cançó de lladre", "Cançó del campaner de Taüll", "Cançó del faroner"... Acorden enregistrar-ne un disc amb PDI i comencen els assajos a can Josep Pons, que posteriorment esdevindrà un prestigiós director d'orquestra. 

Després d'una actuació a Mont-roig del Camp, a finals de 1985, Dolors Roca comunica als seus companys la seva intenció de deixar el grup. Tot i la sotragada, Esquirols es plantegen continuar i busquen una altra veu que pugui substituir-la. Al cap de sis mesos, un diumenge d'abril de 1986, fent una passejada pels afores de l'Esquirol, Joan Crosas confessa als seus companys que no pot seguir compaginant la seva feina al grup amb la tasca d'actor. Tot i que també miren de trobar-li un substitut, sense Dolors Roca i Joan Crosas el grup no es veu capacitat per continuar. Anul·len la trentena d'actuacions que tenien emparaulades.

El final del grup no es fa públic i els seguidors d'Esquirols no se n'assabenten. Això fa que moltíssima gent els escrigui demanant-los actuacions i també encoratjant-los a seguir. Però la decisió ja estava presa. Vint anys després, la ferida que va suposar el final del grup fa temps que ha cicatritzat, i es tornen a veure per fer-la petar. Des d'Internet, un seguidor del grup, Jordi Lon, impulsa una campanya que demana que es faci una reedició en format CD dels discos per separat i amb totes les lletres, i també el retorn del grup. La primera part ja l'ha aconseguida; la segona sembla més difícil. El 5 de setembre del 2004 l'Esquirol va viure un acte d'homenatge als seus fills músics. A la vila osonenca es pot visitar la plaça dels Esquirols, on hi ha un monument al grup. El 2005 hi ha hagut més reconeixements públics, com les Esquirolades de Jordi Bertran i Pinyols o el gran homenatge al SAT de Barcelona que va tenir lloc el 9 de setembre.

Esquirols van néixer a l'Esquirol el 1969 i van fer l'últim dels gairebé sis-cents concerts a Mont-roig del Camp el novembre de 1984. Van deixar de cantar fa vint anys, però la seva història encara continua.

Enllaços interessants

• Entrevista a Joan Vilamala (Tornaveu, 1/1/2013)
• Lletres i acords de les cançons d'Esquirols (Kumbaworld)
• Llistat de cançons i lletres d'Esquirols (Viasona)

Imatge extreta de http://www.naciodigital.cat/osona/Infos2005/HomenatgeEsquirols.htm