Dis 26març, reconstrucció històrica de LA #PASSIÓ MEDIEVAL DE #CERVERA




La Passió de Cervera és una de les passions més antigues; està documentada des del 1477 i el seu text, El Misteri de la Passió de Cervera, data del 1534. Inicialment, es duia a terme dins el temple de Santa Maria, però al ser estroncada a causa de les prohibicions canòniques derivades del Concili de Trento, que no permetien actes no litúrgics dins les esglésies, va reviure fora de la Parròquia i s'ha mantingut fins arribar als nostres temps.

El Patronat de la Passió de Cervera, fa uns quants anys, amb l'objectiu de rememorar els orígens de la seva passió, va endegar un projecte de recuperació de la Passió medieval de Cervera. El projecte tracta de posar en escena una reconstrucció el més fidel possible del Misteri de la Passió de Cervera a partir de les referències que es tenen de les representacions religioses a l'interior dels temples. Aquesta representació està entre la cerimònia religiosa i el teatre. És teatre religiós medieval, molt diferent al concepte de teatre que entenem actualment.

Per tal que aquesta reconstrucció sigui el màxim fidedigna possible, s'han dut a terme nombroses tasques de recerca històrica en diferents aspectes com són el vestuari, l'espai escènic, el text, la música, la simbologia, l'escenografia, la posada en escena, entre d'altres. En recull de tota aquesta recerca històrica, es van realitzar a Cervera, l'any 2012, conjuntament amb el Museu Comarcal de la Segarra, les jornades Reviure el patrimoni: Recreacions del passat per mitjà de la festa. La Recuperació de la Passió Medieval. 

El text 

El text, Misteri de la Passió de Cervera, constitueix un dels textos dramàtics catalans antics, del cicle de la Passió, més complets que han pervingut fins als nostres dies i el més interessant per la seva complexitat. Aquest text va ser escrit pels preveres cerverins, Pere Ponç i Baltasar Sança. La major part de l'escrit es basa en els fets narrats pels evangelistes; però, té la peculiaritat que hi ha encaixats temes que no estan en les sagrades escriptures, com el Somni de Clàudia, la dona de Pilat; la utilització dels diners retornats per Judes per comprar el terreny que fóra cementiri per estrangers; el mateix suïcidi de l'apòstol traïdor o la trobada de Joan i Maria al carrer de l'Amargura abans que ella hagués vist el seu fill. Els autors el van escriure com una autèntica obra dramàtica, més que com una homilia, construint uns personatges protagonistes i altres com a actors secundaris; van pensar en els moviments escenogràfics, en els elements del decorat i també en tots els detalls que poguessin donar més verisme a la representació. El seu objectiu principal era commoure els espectadors, movent-los a la pietat. 

Del text original, només falta el Convit de Llàtzer, una escena que no trenca la línia narrativa. La resta és completa i amb acotacions; nombrosos investigadors, especialment Agustí Duran i Sanpere, hi han treballat, per la qual cosa es disposa d’informació ja elaborada. Durant l'època medieval, aquesta representació es duia a terme durant tota la Setmana Santa, en diferents actes, però s'ha adaptat en un sol acte per poder-la representar en una sola sessió. 

L'escenografia i el vestuari 

L'escenògrafa cerverina Alba Cuñé ha realitzat el disseny escenogràfic, que inclou el vestuari i la caracterització, a partir d'una exhaustiva recerca històrica. Quant al vestuari, s'ha respectat la iconografia medieval, especialment la que ens mostren les pintures que tenim a l'abast, ja que sembla ser que els actors de l'època no es "caracteritzaven" per actuar. S'ha aprofundit també en els aspectes de les teles, els colors, les textures i la forma de la roba i, especialment, els complements, ja que el vestuari és un element visual molt important des del punt de vista escenogràfic. Pel que fa als materials utilitzats, per tal de mantenir-se fidel a l'època, són nobles: el vidre ha de ser bufat i els objectes de fusta, ferro... mai de plàstic ni altres materials que no existien al 1500. La llum serà de foc directe, sense res endollat. El que no pugui ser fidel, es camuflarà al màxim perquè no perjudiqui l'autenticitat de la representació. 

La música 

El mestre, Daniel Vilarrúbias i Cuadras (musicòleg medievalista) ha fet el treball de recerca i localització de la música, fent una aproximació de la sonoritat i l'estil religiós medieval. La música ha estat enregistrada sota la producció de Xesco Grau, amb l'objectiu de fixar el treball, tant en les partitures com en l'enregistrament de referència. 

El dia de la representació, aquesta música serà en directe i es compta amb la col·laboració de la Coral Lacetània. 

La posada en escena i els efectes especials 

La posada en escena és un dels aspectes més diferents pel que fa a les representacions actuals. La representació es durà a terme a la Parròquia de Santa Maria, igual com es feia a l'època medieval. L'escenari és allargat i ocuparà tot el centre de la Parròquia de Santa Maria, des de l'Altar Major (que representarà el Paradís) fins a la porta principal (on hi ha l'Infern) passant per tot el passadís central (escenifica la terra, on passa la majoria de l'acció). És un espectacle viu, on en cada zona hi ha moviment durant tota l'estona. A part dels efectes visuals, creats a partir de la llum natural i el foc, també hi hauran efectes olfactius i sonors que magnifiquen la representació i la fan més pròxima a l'espectador. 


Extret de http://www.lapassiodecervera.com/index.php?option=com_content&view=article&id=128:la-passio-medieval-de-cervera&catid=77:articles

Comentaris