Els elements del seguici festiu de Reus es traslladen al Vapor Vell

Escrita per -



Els elements del seguici de Reus que corresponen als que tenen figures, van iniciar ahir dijous el seu trasllat al nou espai de preservació patrimonial del Vapor Vell (carrer del Vapor Vell, 15), que l'Ajuntament de Reus ha adequat durant els darrers mesos.

El nou espai de preservació dels elements festius té una superfície d'uns 480 metres quadrats i ocupa la planta baixa d'un dels edificis més representatius de l'època de la revolució industrial de Reus, l'antic edifici de la fàbrica La Manufacturera de Algodón, creada l'any 1855 i coneguda popularment com el Vapor Vell. Fins fa pocs anys aquest edifici va tenir usos comercials fins que el va adquirir l'Ajuntament per donar-li un ús públic.

Intervencions realitzades
 
Les intervencions portades a terme per la regidoria d'Arquitectura i Urbanisme per adequar aquest espai han suposat l'eliminació de l'antic fals sostre per deixar a la vista les voltes originals, la supressió de diferents gruixos de sòl, el repintat de tot l'espai, la renovació de tot el sistema d'instal·lacions elèctriques amb la col·locació de nous enllumenats, el tancament i millora de diferents finestrals i accessos per millorar la seguretat del recinte i la creació d'un nou accés pel carrer de Gornals que permeti l'entrada i sortida dels elements festius.

Les façanes del carrer del Vapor Vell, del carrer de Sant Serapi i del carrer de Gornals també s'han millorat i condicionat, amb el repintat per unificar la imatge exterior de l'equipament. El conjunt de les accions d'adequació té un pressupost de 60.000 euros aproximadament.

Usos del nou espai
 
Un cop estiguin finalitzades les obres, aquest espai es destina a la preservació i custòdia dels diferents elements festius de la ciutat, llevat d'aquells que són propietat d'entitats i que es preserven en els respectius locals. També s'hi desaran altres materials i compelements dels balls. Els elements que passen a conservar-se a l'espai del Vapor Vell són:
  • Elements del seguici: gegants grans i petits de la ciutat, nanos grans i petits, l'Àliga, la Mulassa i la Mulasseta, les Galeres, els Cavallets, la Víbria, el Basilisc, el Lleó i la Cucafera petita.
  • Vestuari i complements dels balls de Cercolets (grans i petits), de Prims (grans i petits), Dames i Vells, de Gitanes i Gitanetes, de Mossèn Joan de Vic i de Pastorets petits.
  • Altres elements festius: Canó de festes i material del Masclet.
D'aquesta manera, la ciutat de Reus disposa d'un espai propi per als elements del seguici i materials que s'utilitzen habitualment durant els esdeveniments festius i un altre espai, al Museu de Reus – plaça de la Llibertat, on es conserven els elements històrics del seguici en el marc de l'exposició "Ara toca festa!". En aquest sentit, la ciutat de Reus disposa d'un centre expositiu permanent al Museu on poder conèixer la festa, les tradicions i la seva història, que continuarà realitzant aquesta funció de conservació de peces històriques i d'explicació de la festa.

Edifici històric
 
El Vapor Vell és el nom popular amb què es coneix una de les indústries cotoneres més importants que va tenir la ciutat, i el país, durant el període de la industrialització al segle XIX. Creada com La Manufacturera de Algodón l'any 1855, va arribar a ocupar dues illes amb una extensió de 100.000 m2. La seva creació va ser fruit de la fusió de La Industrial Reusense i Canals, Pàmies, Huguet i Companyia i l'aportació de capital nou, també reusenc, però sobretot barceloní. Tot i l'adopció d'una estratègia expansiva, les expectatives no es van arribar a complir. Així, el Vapor Vell va iniciar la darrera dècada del vuitcents amb una llarga crisi a la seva esquena. La baixa cotització de les seves accions en la borsa local era una clara mostra que La Manufacturera de Algodón no s'arribà a desempallegar de la crisi en què estava immersa. El 1890 la seva força motriu era de 400 cavalls de força, amb una producció anual de 624.000 quilos de torçats de cotó, i ocupava 500 treballadors. El 1900 instal·là l'enllumenat elèctric a les seves dependències, que alimentava amb l'electricitat que produïen les seves màquines de vapor. L'ampliació el 1896 de la factoria amb la instal·lació en el seu interior d'una farinera, de cara a diversificar la seva producció, fou una clara mostra dels dubtes que envaïen els administradors respecte al futur de l'empresa. El fet que durant els primers anys del nou segle no millorés la situació de la fàbrica fou la causa que a finals de 1910 s'adoptés l'acords de reduir el capital per poder cobrir l'import de les pèrdues i de dissoldre la societat, prèvia venda dels actius industrials. Durant el segle XX aquest edifici va tenir altres usos i en la seva última etapa abans de passar a mans municipals va funcionar com a establiment comercial dedicat a la venda de mobles.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada