Arriba l'hivern

Desembre, gener i febrer, són els mesos d'hivern, l'estació més lenta de totes, la que costa més de passar. La força que ens dóna el sol queda esmorteïda i, a més, en gaudim menys estona: El sol d'hivern és emmarat: es lleva tard i s'acotxa aviat.

Les baixes temperatures de la temporada freda a les nostres terres ens deixen un munt de refranys consellers, d'entrada es diu: A l'hivern, el millor amic és un bon abric. I per ajudar-nos a sobreviure'l El foc de l'hivern és mig aliment i l'altre 50% A l'hivern, bona sopa i vi calent.

El clima mediterrani té una característica força inusual: que l'hivern és, juntament amb l'estiu, l'època més seca. Si ens fixem en les dites, s'espera sobretot que sigui fred: Hivern de gelades, collita assegurada. I, de fet, es creu que si és plujós, la primavera llavors farà d'hivern, cosa que seria altament perillosa per als cultius: Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja.

Una curiositat, el nostre clima no és patrimoni exclusiu del Mediterrani. Tenen un règim termomètric i de pluges semblant al nostre a la costa de Califòrnia, algunes regions del sud d'Austràlia, certes zones de Xile i l'extrem meridional de Sudàfrica.

Text del llibre de Mònica López "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.

Imatge extreta de http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8029374_1019/llibre/index.php?section=2&page=1