EL PIC DE L'INFERN (2.869 m)

 


El pic de l’Infern forma part del conjunt de cims que constitueixen la zona axial dels Pirineus. És la part més interna de la serralada, on afloren les roques més antigues. Fa uns 70 milions d’anys la placa europea i la ibèrica van començar a col·lidir entre elles. Els esforços de compressió que s’originaren van anar apilant grans unitats rocalloses les unes damunt de les altres, i van anar formant, a poc a poc i amb paciència geològica, aquesta serralada. Per tant, les roques que trobem a Núria són les més antigues conegudes fins ara als Pirineus, amb una edat d’uns 570 milions d’anys.

Dalt del cim i cap al vessant nord, afloren gneissos de roques granítiques. Podríem dir que són roques de l’«infern», perquè provenen de magmes profunds que es van emplaçar fa més de 450 milions d’anys. Mai més ben posat, doncs, aquest nom tan eloqüent al tercer cim més alt de la vall de Núria, després del Puigmal i el pic del Gegant o puig de Bastiments




A diferència d’altres cims propers, podem assolir el pic de l’Infern en diverses modalitats esportives. A peu o escalant, a l’estiu; amb grampons i piolet a l’hivern, per l’aresta sud-est, o bé per alguna de les canals de neu que podem trobar a la cara sud-oest. 


Imatges extretes de http://www.senderisme.tk/index.php/category/nuria-ulldeter/bastiments-pic-de-linfern/ i de http://geodsoler.blogspot.com.es/2010/08/bastiments-pic-de-linfern.html

Text extret de http://docs.cec.cat/public/M906%2001%20PIC%20INFERN.pdf

Comentaris