MONTSERRAT, santuari nacional de Catalunya

 

El monestir de Montserrat està considerat com el santuari nacional de Catalunya. Es troba ubicat en una muntanya singular i espectacular que resulta visible des de cinc comarques catalanes, des de les quals se'n pot apreciar un perfil característic i diferenciat. 

Catalunya, especialment a partir de la Renaixença, va centrar a Montserrat els seus ideals religiosos i patriòtics. Per això no ens ha d'estranyar que Montserrat hagi mantingut al llarg de la història el caràcter de santuari nacional de Catalunya.

Montserrat és quelcom més que un santuari marià lligat a un monestir. És un dels indrets més emblemàtics de les terres catalanes, centre de cultura des dels segles medievals i tot un símbol del catalanisme. La muntanya de Montserrat fou reconquerida de sarraïns vers els anys 875-876 i cedida en part al monestir de Ripoll pels comtes de Barcelona Guifré el Pelós (el 888) i Sunyer (el 933). Segons aquestes donacions, el precepte del rei franc Lotari (982) i la butlla de Sergi IV (1011) a favor d'aquell monestir, l'alou montserratí comprenia quatre ermites: dues ubicades al peu de la muntanya (Sant Pere i Sant Martí) i dues, a la part alta (Sant Iscle i Santa Maria).

El primer prior del monestir que es coneix, de nom Ramon, va governar la casa entre els anys 1082 i 1094; la cronologia dels seus successors, no obstant això, resulta del tot incerta fins al segle XIII. En aquesta època apareixen ja, al costat dels monjos, les altres quatre branques de la comunitat, és a dir, els ermitans, els preveres, els donats i els escolans. A partir del prior Bernat Salvador (1284-1299) tots els priors foren nomenats per la Santa Seu. Benet XIII, darrer papa d'Avinyó, fou qui elevà el priorat montserratí a abadia, i ho féu concretament el 10 de març de 1409. L'abat Antoni Pere Ferrer (1450-1471), per la seva banda, va promulgar unes noves constitucions i va tenir un paper destacat en la revolta catalana contra Joan II. Ja al segle XVIII, el patrimoni del monestir augmentà considerablement gràcies a l'adquisició de noves possessions i drets senyorials -cal recordar que abans de la desamortització posseïa béns i percebia censos en uns dos-cents indrets de Catalunya-, mentre que l'annexió d'altres monestirs i les fundacions pròpies li permeteren d'estendre la seva influència a Europa i Amèrica. Durant la Guerra del Francès (1811-1812), el monestir de Montserrat va ésser destruït i, entre el 1823 i el 1824, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser traslladada a Barcelona. El monestir va ésser clausurat el 1835 i reobert per l'abat Blanch el 1844.

L'any 1881 s'hi va celebrar la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu, que fou proclamada pel papa Lleó XIII patrona de les diòcesis catalanes. A partir de 1939, especialment durant els governs dels abats Escarré i Just, Montserrat va exercir un paper significatiu en l'evolució de la vida religiosa a Catalunya, però a més va dur a terme una tasca de suplència en defensa dels valors culturals i cívics del país català. Més endavant, a partir de la segona meitat dels anys cinquanta, Montserrat va esdevenir un bastió del pluralisme ideològic democràtic, un refugi per als perseguits polítics i un centre protector de la cultura renovada en llengua catalana, la qual començava a ressorgir després de l'intent de genocidi cultural franquista. Les declaracions contra el règim franquista de l'abat Aureli M. Escarré a Le Monde, l'any 1963, significaren la primera confrontació pública entre l'Església catalana i la dictadura. L'abat Gabriel M. Brasó i l'abat Cassià Just continuaren la mateixa línia pluralista i d'asil dels corrents democràtics iniciada per Escarré. És per això que als anys seixanta Montserrat va revalidar el títol de símbol de Catalunya, que segueix ostentant en l'actualitat.

L'assemblea d'intel·lectuals celebrada a Montserrat el 1970 contra les condemnes a mort dictades pel consell de guerra de Burgos va ser l'origen de l'Assemblea de Catalunya, constituïda el 1971 amb el típic lema de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", un lema que d'aleshores ençà el poble català va fer seu. En acabar el règim franquista, Montserrat havia aconseguit actualitzar i canviar la seva imatge conservadora per una de progressista, i arribar així a un radi més ampli que el dels catòlics i tot això sense trencar amb la tradició monàstica.

El 2010 fou consagrat a Montserrat un nou orgue, que es va emplaçar sota el creuer del lateral esquerre, situació tradicional dels orgues a Catalunya des de l'època medieval. Fou construït pels tallers Blancafort, de Collbató, i ha estat reconegut entre els de primer nivell en l'àmbit internacional.

Imatge extreta de http://gaudiamusicaescolaniadeguriezo.blogspot.com.es/2013/10/stella-splendens.html

Text extret del llibre d'Ana Riera '1001 curiositats de la Independència de Catalunya', editat l'any 2013 per L'Arca.