La rosa dels VENTS en refranys (I)
La rosa dels vents en refranys (I)
TRAMUNTANA: l'estrella dels nostres vents, el del nord
Paraula d'origen llatí, transmontanus, de l'altra banda de les muntanyes. A Catalunya, de més enllà dels Pirineus; a Itàlia, dels Alps.
Tot i que en certes ocasions pot bufar l'anomenada "tramuntana calenta", el del nord és un vent fred per excel·lència: La tramuntana no té abric i l'home pobre no té amic. El motor d'una forta tramuntanada són una borrasca i un anticicló potents, per això: Tramuntana vertadera, pluja pel davant o pel darrere. A més, es creu que si la pluja ve del nord, sol ser duradora: Quan el vent gira en tramuntana plou tres jorns i una setmana.
GREGAL: se'n diu del vent que bufa del nord-est
En català antic s'anomenava vent grec. Se suposa que la denominació va sorgir a Sicília o el sud d'Itàlia. Allà el vent del nord-est ve de Grècia.
Hi ha refranys que, conservant aquesta forma arcaica del gregal, anuncien que si bufa gregal, plourà: Vent grec, la pluja al bec.
El gregal i el llevant són vents molt propers i és habitual que d'una direcció es passi a l'altra en un mateix dia: Gregal matiner, llevant tarder. Tot i que poden tenir comportaments força diferents: Gregal la mou, llevant la plou.
En català antic s'anomenava vent grec. Se suposa que la denominació va sorgir a Sicília o el sud d'Itàlia. Allà el vent del nord-est ve de Grècia.
Hi ha refranys que, conservant aquesta forma arcaica del gregal, anuncien que si bufa gregal, plourà: Vent grec, la pluja al bec.
El gregal i el llevant són vents molt propers i és habitual que d'una direcció es passi a l'altra en un mateix dia: Gregal matiner, llevant tarder. Tot i que poden tenir comportaments força diferents: Gregal la mou, llevant la plou.
LLEVANT: vent de l'est, a on es lleva el sol cada matí
Vent que a la costa mediterrània és humit i sol anunciar pluja: Llevant aigua al davant. A les nostres terres és especialment famós: les llevantades, que poden fer ploure de valent: El llevant entra xiulant, xiulant; i se'n va renegant, renegant. Refrany que fa un retrat d'un vent que d'entrada sembla suau i acaba sent violent.
Llevant i ponent acostumen a estar enfrontats en ser un plugisser i l'altre sec: Llevant té una filla casada a ponent; quan ell la va a veure se'n torna rient i el seu antònim: Ponent té una filla casada a llevant; quan ell la va a veure se'n torna plorant.
XALOC: és la direcció del vent del sud-est.
L'origen de la paraula és incert. Es creu que prové de la paraula àrab que es fa servir per anomenar el vent que ve d'on surt el sol.
El xaloc és un vent d'origen marí i per tant, humit. Se'l considera un vent que porta núvols, pluja i fred. Xaloc, vent de fora i aigua prop o Xaloc, tanca la porta i encén el foc. A més, en ser un vent que té molt de recorregut marítim al Mediterrani, aixeca força onada i pot provocar mareigs a dalt d'un vaixell: Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar basques i al terra humit.
Imatge de la Rosa dels Vents extreta de http://ideainterna.wordpress.com/2013/08/26/disseny-de-la-rosa-dels-vents/
Text de Mònica López extret del llibre "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.
Comentaris