El 'Cant de la Senyera'

 


El 'Cant de la Senyera' és una composició per a cor mixt que el mestre Lluís Millet va musicar a partir d'un poema de Joan Maragall. Va ésser creada expressament com a himne de l'Orfeó Català, una societat coral fundada l'any 1891 que va ésser capdavantera dins el panorama musical català.

Aquesta composició es va estrenar a Montserrat l'any 1896, durant la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya que s'hi va celebrar. L'acte, que va congregar una multitud i es va caracteritzar per un gran fervor religiós i patriòtic, va ser oficiat pel bisbe de Vic, Josep Morgades, un dels bisbes més representatius del procés d'adaptació de l'Església catalana a l'estat liberal i també de la defensa de la llengua catalana. Des d'aquest moment, i sempre que se li va permetre, l'Orfeó va iniciar tots els seus concerts interpretant aquesta peça tan simbòlica.

El 'Cant de la Senyera' va ésser prohibit pel règim franquista entre l'any 1939 i el 1960, precisament perquè era utilitzat com a càntic patriòtic i reivindicatiu de la identitat catalana. El 19 de maig de 1960, al Palau de la Música Catalana de Barcelona es va celebrar l'homenatge pel centenari del naixement del poeta català Joan Maragall, acte que havia estat organitzat per l'Orfeó Català i al qual assistiren alguns ministres de Franco. En el programa inicial estava previst que s'interpretés el 'Cant de la Senyera', però com que aquest seguia estant prohibit uns dies abans de l'acte va ésser exclòs del programa pel governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga. Així doncs, aquell dia l'Orfeó no va interpretar-lo, però una part del públic es va posar dempeus i va començar a cantar-lo, tot desafiant les autoritats que representaven el poder central. Aquest acte subversiu, conegut com els 'Fets del Palau', es va saldar amb un gran nombre de detencions i féu que aquest himne adquirís encara un major simbolisme per al poble català.

Un dels molts detinguts pel 'Fets del Palau' va ser Jordi Pujol, el futur president de la Generalitat, que tot i no trobar-se al Palau durant l'homenatge havia estat un dels organitzadors de la protesta. Va ser sotmès a un consell de guerra i enviat a la presó. Anys més tard, el mateix Jordi Pujol declararia que els 'Fets del Palau' havien estat la primera victòria del catalanisme contra el franquisme.

Entre tots els cants escrits pel poeta Joan Maragall el 'Cant de la Senyera' és, sens dubte, el que millor condensa el sentiment col·lectiu i el que millor reflecteix la simbiosi entre art i ideologia per la seva eficàcia reivindicativa i per la seva transparència simbòlica.





Lletra

Tornada:
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Tornada

--
dissabte 8 de febrer de 2014, a les 9 de la nit
CONCERT DE L'ORFEÓ CATALÀ, al Paranimf de la Universitat de Cervera
“El Palau convida”, intercanvi amb la Coral Ginesta de Cervera
Direcció: Josep Vila i Casañas
Preu de l'entrada: 12 €.
Venda Anticipada a 10 € a les botigues Anna Maria i Sol Major de Cervera


Imatge extreta de http://www.figueres.cat/cat/noticies/572/estelades-i-senyeres-per-la-diada-nacional-de-catalunya-a-figueres.html

Text extret del llibre d'Ana Riera '1001 curiositats de la Independència de Catalunya', L'Arca, 2013

Comentaris