Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya: EL CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790 i se’n disposa de documentació i informació detallada des de l’aparició del “Diario de Villanueva y Geltrú”, que el 1851 ja en publica el programa complet. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es completà entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.

El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans de dijous gras amb els anomenats “Balls de Mantons”, que celebren les diverses entitats que participen en l’organització del Carnaval. Es tracta de balls de gala als quals assisteixen, els homes, amb americana i les dones, amb el tradicional mantó de Manila. L’endemà, tenen lloc les Competències Musicals, una confrontació artística entre dues formacions musicals.

El dijous següent (dijous gras) es celebra l’àpat ritual de la festa, la Xatonada i té lloc, pel centre de la ciutat, una “guerra” de merengues anomenada “La Merengada”, a càrrec dels més petits, la qual té una continuació, havent sopat, en una concentració de diverses societats a la plaça de les Cols, on té lloc una nova guerra de merengues protagonitzada pel jovent.

El divendres es celebra l’Arrivo, una cercavila encapçalada pel Ball de Diables de Vilanova i algun dels dracs de la ciutat i constituïda per centenars de màscares agrupades per societats, que representa la rebuda al rei Carnestoltes, el qual, a la Plaça de la Vila, pronuncia el “Sermó”, que és un repàs, en clau crítica i d’humor, als aconteixements més destacats dels darrers mesos. A la nit, algunes societats celebren els “Balls de l’Arrivo”, el primer dels balls de màscares del Carnaval.

El dissabte al matí tenen lloc, organitzats per diverses societats i escampats per tot el centre de la ciutat, actes “carnavalers” de tota mena com a preludi del que a la tarda serà la concentració infantil de “L’Arribada del Caramel”, acte central del “carnaval infantil”. També durant el matí de dissabte s’inicien les representacions del “Ball de Malcasats”, format per una comitiva de màscares que parodien diverses parelles de casats amb problemes i les autoritats que els jutgen. Les representacions itinerants d’aquest ball pels carrers del centre continuen a la tarda, en què coincideixen amb el seguici del “Moixó Foguer”, un simulacre de passeig i exhibició d’una bèstia emplomada de blanc, que apareix i desapareix de dins d’una caixa. Les màscares d’aquesta comitiva, duen la cara completament tapada i vesteixen roba de dormir de color blanc i s’acompanyen d’una cobla de flabiols i sacs de gemecs. La nit de dissabte és la “Nit de Mascarots”. Aquests mascarots, normalment individuals o, en tot cas, lliures de qualsevol organització lligada a les societats del Carnaval, passegen per la ciutat o acudeixen als balls que organitzen diferents societats i la pròpia organització del Carnaval.

El dia central de la festa és el diumenge de Carnaval, amb Les Comparses, acte emblemàtic de participació massiva. Es tracta de la desfilada d’un gran nombre de parelles al darrera de la bandera de la seva societat saltant al ritme d’una marxa molt popular anomenada “El Turuta”. Al mateix temps que salten, es llancen, entre les diferents comparses i al públic que les contempla, una gran quantitat de caramels. Els homes duen barretina i vesteixen l’uniforme propi de cada societat i les dones vesteixen amb faldilla, un o dos clavells al cap i mantó de Manila. Les Comparses van acompanyades per una secció d’una banda de música o per una xaranga o similar i conflueixen en diferents torns a la Plaça de la Vila, on tenen lloc, si l’espai ho permet, les passades de lluïment i les tradicionals “guerres” de caramels. El mateix diumenge al vespre, tenen lloc “Les Danses” a la plaça de les Cols, ballades per grups de tres -un home amb dues dones-.

Dilluns a la tarda té lloc la Comparsa del Vidalet, integrada per parelles de nens i nenes disfressats i acompanyada per diverses xarangues, la qual recorre la ciutat per acabar a la Plaça de la Vila amb el Ball del Paperet. Al vespre surten els “Cors de Carnestoltes”, grups que canten lletres iròniques i humorístiques pels carrers del centre i finalment conflueixen al Teatre Principal on cada Cor ofereix una mostra del seu repertori.

Dimarts a la nit té lloc el sopar, la ruta i el “Ball del Vidalot”, l’últim gran ball de màscares del Carnaval, el qual es tanca el Dimecres de Cendra, amb “l’Enterro de la Sardina” i la lectura del “Testament” del rei Carnestoltes, en el qual es repassen, en clau crítica i irònica, els fets més destacats del Carnaval que s’acaba. L’acte es clou amb una àpat popular a base d’arengades a la brasa.

Les Comparses

Són l’acte més emblemàtic i característic del carnaval vilanoví, i ja les esmenta Francesc de Papiol en les seves respostes al Qüestionari Zamora l’any 1790, esmentant també les guerres de “confites” que les caracteritzen. Han estat sempre presents en els carnavals vilanovins, i van ser el primer acte de carrer en ser recuperat -1955-després de la interrupció provocada per la guerra civil i la dictadura. Les Comparses són un ritual rigorós i al mateix temps disbauxat que s’inicia a primera hora del matí del diumenge de Carnaval, quan els comparsers es reuneixen a les seves societats, normalment després d’un intercanvi de regals i d’haver recollit el comparser a la comparsera a casa seva, en el cas – molt habitual-de parelles no casades. A les 9 en punt del matí, des de tots els punts de la ciutat s’inicia la desfilada de milers de parelles, entre infantils, juvenils i “grans” arrenglerades darrera de la bandera de la seva societat o “comparsa” –unes 90 en total saltant amb una determinada tècnica i intensitat, al ritme, entre d’altres, d’una marxa -El Turuta- que, escrita inicialment l’any 1926 com a pasdoble, va ser utilitzada durant molts anys com a marxa militar i es va incorporar com a música d’acompanyament a Les Comparses a finals de la dècada de 1950. La tonada es va popularitzar ràpidament i en l’actualitat és pràcticament l’himne de tot el Carnaval.

Al mateix temps que salten, les diferents comparses es llancen a grapats, entre elles i al públic que les contempla des dels carrers i els balcons, una quantitat de caramels que cal mesurar en tones. A més, cada vegada que en un carrer o plaça coincideixen dues o més Comparses es produeix, espontàniament, una “guerra” de caramels, de major o menor intensitat segons els casos. A tal efecte van proveïts, els homes, amb un mocador carregat de caramels i un uniforme basat en pantalons i sabates negres, americana, armilla, camisa, brusa o samarreta de diferent color segons la societat a què es pertany i barretina, també de diferent color segons la societat. Les dones, vesteixen obligatòriament vestit o faldilla, un o dos clavells fixats al cabell i mantó de Manila a les espatlles. Les fileres, formades normalment per entre 25 i 100 parelles, van acompanyades per una secció d’una banda de música o per una xaranga o similar. Les Comparses solen aturar-se en diferents moments durant el matí, normalment a les places, per tal que la música que les acompanya interpreti algun ball de parella o bé per fer passades i altres figures de lluïment.

A mig matí es fa una pausa per esmorzar i seguidament es reprèn el mateix ritual fins que a una hora convinguda i en diferents torns, Les Comparses conflueixen a la Plaça de la Vila, on, en un marc excitat i extraordinàriament atapeït tenen lloc, si l’espai ho permet, les passades de lluïment i, a continuació les tradicionals “guerres” de caramels, adaptades a l’actual realitat de gran diversificació de comparses i de manca d’espai degut al gran nombre de participants. Malgrat l’aparença disbauxada aquestes batalles mantenen un cert ordre que tothom coneix i compleix i que consisteix en un conjunt d’alternances d’atac i retirada entre els membres de les diferents comparses, els quals, en un moment donat dirigeixen “l’atac” també cap al públic i cap als balcons de la plaça, en particular cap al balcó de l’Ajuntament. Finalitzada la batalla, les banderes de les diferents comparses pugen al balcó de l’Ajuntament on se’ls imposa una llaçada i són onejades, mentre la banda de música interpreta alguna peça ballable per als comparsers que omplen la plaça, el terra de la qual, com el de molts carrers i places de la ciutat està ja ple de caramels que són trets, a palades, després de cada concentració.

Per a més informació: www.carnavaldevilanova.cat/‎

Visita aquí el Museu Virtual del Carnaval de Vilanova i la Geltrú

Text extret de http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cicles-festius/Carnaval/Carnaval-de-Vilanova-i-la-Geltru