Descobrim 'Sikarra' (II): els Lacetans

Els lacetans eren la tribu ibèrica que habitaven a la Catalunya central entre aproximadament el segle VIII aC fins a finals del segle I aC. Tenien per veïns els bergistans (al nord, Berga), els ausetans (a l'est, Osona), els ilergets (a l'oest, Lleida), i els laietans i cossetans (al sud, Barcelona i Tarragona).

El Bages era el nucli més important dels lacetans, amb extensions cap a ponent, part de l'Anoia, del Solsonès i potser de la Segarra. Juntament amb els ilergets i els ausetans van destacar per oposar-se al domini de la república de Roma i com a conseqüència foren sotmesos pel cònsol Cató el 195 aC.[1]

Van ser ciutats lacetanes importants Iesso (Guissona) i Sigarra (Prats de Rei). També eren lacetanes segons Ptolemeu: Iespus (Igualada), Ceresus (Santa Coloma de Queralt), Anabis (Tàrrega), Bacasis (Manresa), Telobis (Martorell), Ascerris (Segarra), Udura (Cardona), Lissa (una vila propera a Manresa), Setelsis (Solsona) i Cinna. Sigarra es deia en iber Sikarra.

Existeix certa confusió entre lacetans i iacetans ja que algunes fonts antigues els van confondre.

Us deixem amb aquest text de Rufino Fernández Redondo, inclòs a la revista 'Miscellanea Aqualatensia', 1987, núm. 4

Els Lacetans. Interpretació a través de les fonts clàssiques, arqueològiques i numismàtiques. Estat de la qüestió - Rufino Fernández Redondo

[1] ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum I. Edicions Pàtria, 1920, p.55.

Text extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Lacetans

Imatge: mapa Ptolomeu, publicat el 1578 per Mercator, extret de http://www.xtec.cat/~mroman/Ptolomeu.htm