El Patronat Municipal de La Patum incorpora al seu fons una col•lecció de fotografies inèdites de La Patum de 1926.
Aquesta col·lecció d'imatges, amb un valor històric extraordinari, documenta de forma excepcional La Patum dels anys 20.
Els fons documentals del Patronat Municipal de La Patum s’han vist
incrementats amb una extraordinària i interessantíssima col·lecció
formada per un total de 41 imatges corresponents a La Patum de l’any 1926 que no havien estat mai publicades, motiu pel qual totes elles són
absolutament inèdites.
Aquesta col·lecció d’imatges forma part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya o Cançoner Popular de Catalunya va ser una institució fundada a Barcelona
el 1922 dedicada a recollir de manera exhaustiva la música popular dels
Països Catalans. L'entitat fou creada gràcies a una donació de Concepció
Rabell, de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert. El projecte va
ser dut a terme entre els anys 1922 i 1936 sota el mecenatge de Rafael
Patxot i la direcció de Francesc Pujol -de l'Orfeó Català-. Gràcies a
aportacions diverses de molts estudiosos, concursos i a un treball de
camp sistemàtic i exhaustiu, reuní una col·lecció de materials que el
1936 superava els 40.000 documents.
L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a més de cançons, també
conté rondalles, refranys, danses i entremesos, entre d'altres. Els
originals d'aquest gran fons són dipositats des de 1990 a l'Abadia de Montserrat, essent-ne conservador el Pare Josep Massot i Muntaner. La
catalogació es realitza des del seu inici l'any 1997 a la Direcció
General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Justament,
aquesta incorporació de fons ha estat possible gràcies a la
col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme
i Acció Cultural i a l'Abadia de Montserrat amb el Patronat Municipal
de La Patum.
La missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular durant la qual es
va generar aquest material va tenir lloc l’any 1926, i fou duta a terme
per mossèn Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, 1888 – Roma, 1969) i pel
doctor Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1901 –
Barcelona, 2003), els quals són també, molt probablement, els autors de
les fotografies que s’han incorporat als fons del Patronat.
D’aquest conjunt de fotografies cal destacar-ne diferents aspectes.
En primer lloc que es tracta d’un reportatge molt exhaustiu, tan que
permet afirmar que aquesta és La Patum més ben documentada
fotogràficament fins a aquella època i que possiblement cal avançar fins
a les darreries dels anys 50 o primers de la dècada de 1960 per trobar
una col·lecció de fotografies semblant d’una mateixa Patum. Un altre
element a remarcar és justament el seu caràcter documentalista, doncs
les imatges defugen de la composició perfecta per anar a buscar el
detall concret i el màxim d’informació possible. En aquest sentit podem
afirmar que no són imatges perfectes realitzades per fotògrafs
professionals, ni aquest és el resultat que es buscava, però si que són
imatges extraordinàriament descriptives realitzades per investigadors i
estudiosos en matèria de festes, tradicions i cultura popular. Un tercer
element interessant és l’aportació històrica que les imatges poden
oferir als estudiosos.
A banda d’aquest material fotogràfic inèdit, la missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular sobre La Patum va recollir altres imatges de
la celebració ja conegudes així com tot de documentació sobre la festa
recollida de bibliografia berguedana i testimonis orals de l’època. Una
còpia de tot aquest material també ha estat cedit al Patronat Municipal de La Patum.
A partir d’ara, aquestes imatges s’estudiaran amb detall i està
previst que es presentin totes elles públicament, així com els elements
més rellevants que de la seva observació es puguin extreure, al mes de
novembre, coincidint amb els actes de commemoració del 8è aniversari del
reconeixement de La Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i
Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco.
Informació extreta de la pàgina web de la Patum de Berga, www.lapatum.cat
Comentaris