Joan Pont i Cos nasqué al número 2 del carrer Barcelona (anomenat cal
Molí de l'oli) de Cervera, el 21 de novembre de 1813; fill de Joan Pont i Cercós, pagès d'ofici, i d'Antònia Cos i Cases. Rebé les primeres lliçons de música del mestre de capella de la Parròquia, i excel·lent violinista, Cristòfol Farré, i també de Cristòfol Montiu. Destacà ja com a escolà de la capella cerverina i fou sol·licitat com a nen del cor de la catedral de Lleida per la seva bonica veu de tiple. Es dedicà allí a l'estudi de l'orgue i als 19 anys obtingué la plaça d'organista de Santa Coloma de Queralt, i posteriorment la d'Olesa. Aviat, però, tornà a Cervera, on fou nomenat mestre de capella de Santa Maria el 1836, en substitució del mestre Farré (que s'havia exiliat a França per la seva condició carlista), i també organista el 1837. Però el 1844, emparats per l'inici de la dècada de govern moderat a Madrid, retornaren els capellans exiliats, i Cristòfol Farré reclamà la reposició en el càrrec. S'enfrontaren violentament l'ajuntament, favorable a Pont (que era laic), i la comunitat de preveres, favorable al reverend Farré. Durant quatre anys hi hagué dues capelles de música a Cervera. En la discussió s'hi afegiren valors estètics, ja que el mestre Pont era acusat de banalitzar la música sagrada amb influència de l'òpera i la música de ball, la qual cosa era negada per l'acusat en virtut de la varietat d'emocions i l'atracció de públic. Es resolgué el contenciós amb un decret reial, el qual fou favorable a Cristòfol Farré. Joan Pont continuà com a organista però per poc temps. L'agost de 1851 renuncià a aquest càrrec per ocupar la mateixa plaça a Santa Maria d'Igualada, que exerciria fins a la seva mort, el 4 d'octubre de 1885.
Salvador Vidal i Duran nasqué a Cervera el 19 de febrer de 1818, on estudià solfeig amb Cristòfol Farré, composició amb Cristòfol Montiu, i orgue amb el pare Fr. José. Ja als 17 anys fou nomenat organista i mestre de capella de Sallent. D'allí marxà a Osca i després a Roma, on rebé les sagrades ordres. Tornà a Cervera el 1843 amb una cultura i una biblioteca musicals molt importants, i entrà a formar part com a primer violí de la capella de música del mestre Pont, primer, i de Cristòfol Farré, després. A Pont el substituí en el càrrec d'organista (1851) i a Farré en el de mestre de capella a la seva mort (1862). A més de pedagog fou un fecund compositor durant els 33 anys de mestratge a Cervera. El 1883 renuncià al càrrec i morí el 12 de setembre de 1884, al seu domicili de la plaça Major.
Text de Xavier Puig i Ortiz, procedent del llibret que acompanya el CD 'Completes. Maitines del Santíssim Misteri de Cervera' (Cervera, 2011).
Comentaris