'Com si tot fos un miracle': el pregó de Festa Major de l'Armand Forcat.

Reproduïm aquí, sota aquestes ratlles, el contingut del pregó de la passada Festa Major, pronunciat pel cerverí Armand Forcat, mestre divulgador del patrimoni de la nostra ciutat i de la nostra comarca.

Cerverins i cerverines, d’aquí i de fora, segarrencs tots.

Avui m’heu distingit amb el més gran honor que em podíeu fer: el privilegi de fer el pregó de Festa Major del Sant Crist de Sant Antoni de Cervera, la meva ciutat on sempre he viscut i el meu pregó diu això:

COM SI TOT FOS UN MIRACLE:

Quan jo era un nen, i d’això en fa molt poc, passava el pregoner, tocava una trompeta i la gent corria a escoltar el que el senyor alcalde ordenava. Si quan tocava la trompeta estaves a casa o jugant al carrer, els pares, que prou enfeinats estaven, et deien “corre nen, vés a escoltar el que diu el pregoner”. Fins aquí cap problema, però al tornar a casa, el pare o la mare et preguntava: “què ha dit el pregoner?”, i tu, naturalment, havies d’explicar-ho. I això no era gens fàcil, com tampoc ho és el que he de fer avui ara i aquí.

Quan el paer en cap em comunicà que jo havia estat elegit per unanimitat per fer el pregó de la Festa Major, un seguit d’emocions envaïren el meu cap i el meu cor: primer, una gran sorpresa, que un simple ciutadà com jo fos escollit per pregoner de la festa; després, un cert temor per la responsabilitat que representa, però també el gran honor d’anunciar una festa d’una ciutat que d’aquí a 14 anys esdevindrà mil·lenària.

Potser avui pot semblar inadequat fer un pregó anunciant una gran festa, però s’ha de fer. Ja ho digué aquell savi: “pot semblar frívol, però l’objectiu més elevat que pot tindre una persona és la de procurar estar de bon humor”. I la festa hi ajuda molt.

És ben cert que estem dins d’una crisi molt forta i persistent, però no és la primera i potser malauradament no serà l’última, per això si recordem temps passats de Cervera hi ha bons exemples de crisi i superació. Quan l’agricultura era la principal font d’ingressos de les famílies, la meteorologia era la gran preocupació atès que era i és terra de secà i per tant les collites no acostumaven a ser abundants, i tota l’economia comercial i industrial en patia les conseqüències, però l’humor i l’empenta dels cerverins i cerverines no s’aturava. Fa uns anys volien tenir una sala de ball i esbarjo per a la festa i ho aconseguiren, però durant bastant temps les persones que hi anaven havien de portar-se les cadires de casa, no hi havia cadires!

A l’inici de la Guerra Civil 1936-1939 quan aquells vàndals cremaven tot el que no els agradava anaren a cremar l’orgue de l’església de Sant Agustí, però un il·lustre cerverí els digué “no el cremeu perquè té una melodia magnífica i quan finalitzi la guerra l’instal·larem a la sala de ball i així ens estalviarem llogar orquestra, o gramola o pianola”, i l’orgue de Sant Agustí no es cremà.

Permeteu-me també que posi dos exemples d’empenta dels cerverins i cerverines:

Era el segle XIII, Cervera comptava amb 2.000 habitants i es varen dir “farem una església on hi puguem cabre tots” i la varen fer i amb donatius, i efectivament hi caben 2.000 persones. És l’església de Santa Maria.

Un altre exemple, en el segle XVII i després de la Guerra de Successió, el guanyador, Felipe V, promulgà el Decreto de Nueva Planta, el qual preveia tancar totes les universitats de Catalunya i construir-ne una de sola i única “en sitio de menos concurso”, que volia dir un lloc tranquil i a la vegada important. Cervera es mobilitzà i va anar a Madrid amb l’oferta que teníem una parcel·la de més de 10.000 metres quadrats, cosa que no era ben certa. La parcel·la sí que hi era, però estava ocupada per l’Hospital Berenguer de Castelltort, unes cases i corrals. Com que la proposta s’acceptà, es va haver d’expropiar l’hospital, les cases i els corrals i fer-ne un de nou, l’actual, avui transformat com a Residència Mare Güell i als ciutadans de Cervera els comprometeren a pagar durant 12 anys el 0,82% sobre totes les seves pertinences, fins i tot les joies. Després s’aconseguí un tant per cent sobre tot el que es descarregava al port de mar de Salou, fet que durant segles ha comportat la burla que els cerverins volíem port de mar. Tanmateix, però, les finances de les famílies de Cervera marxaren molt bé durant més de 100 anys, fins que es tancà la Universitat.

He posat aquests exemples per il·lustrar el que pot fer la tenacitat i la il·lusió en temps precaris. Albert Einstein va dir: “hi ha només dues formes de viure la vida, una és com si res fos un miracle, l’altra és com si tot ho fos”. Jo m’apunto a la segona i la Festa Major del Sant Crist jo me la miro com si fos un miracle, és a dir, un gran miracle, però formada per tots els que es produeixen durant l’any, amb les celebracions festives i que malgrat les vicissituds, crisi i problemes, amb esforç, imaginació i tenacitat se celebren, com pot ser la festa del Sant Misteri.

Que no és un miracle que any rere any es trobin més de 150 cantaires i músics per interpretar Les Completes? I el Festival de Pasqua de Música Clàssica Catalana? I les Caramelles? I, fins i tot, les representacions de la Passió des de 1482? I la festa de Sant Antoni de Pàdua al barri de Sant Francesc, patró dels paletes? I la de Sant Cristòfol, amb el moviment de camions i cotxes? I la Festa del Carme, tan viva especialment des de l’obertura del local el Campanar, que ha creat un ambient cultural propi de les grans ciutats? I el Festival de Música d’Estiu, juntament amb els cursos internacionals de música? I la festa de Sant Jaume al barri dels Ametllers, que ha esdevingut una festa avui ja imprescindible del calendari de festes? No són un miracle? I Sant Magí, potser la més entranyable o popular de les festes de Cervera? Com pot ser que el 2012, i cada any, arribi una filera de ruquets carregats d’aigua de la font de la Brufaganya i al so de la música dels nois i noies del Conservatori i tot un estol de voluntaris repartint-la des de la capella del barri per tota la ciutat? No és un miracle això? I tant que ho és. I la festa de l’Aquelarre, que transforma tota la ciutat? I el que fan els cinc nuclis adherits a Cervera, tan petits en nombre d’habitants i tan grans al fer la festa major, com Castellnou, Malgrat, la Prenyanosa, Vergós i la Cardosa? I enmig de tots o en les mateixes, el Seny Major que aglutina agermanats els Diables Carranquers, Geganters, Bombollers, Campaners, Amics de Sant Magí, Trabucaires, Bandtokades i Sardanistes, als quals els uneix un fi comú: que totes les festes vibrin amb alegria! I tot aquest conglomerat de festes troben aixopluc aquí a la Paeria, la Casa de la Ciutat, la Casa de tots els cerverins i cerverines.

I per acabar, permeteu-me que us doni un consell: si algun dia us trobeu afeixugats o preocupats per algun problema, baixeu pel carrer Major fins a la plaça, atureu-vos davant la Paeria i mireu amb atenció les 15 figures o mènsules de sota les balconades, que no hi són pas perquè sí, ja que totes i cadascuna tenen el seu significat, tant en la vestimenta com en les cares, barrets o gorres. Mireu les 5 de la vostra dreta, que simbolitzen el món del treball, i les de sota el balcó central ens diuen que hem de mirar amb vista, escoltar amb atenció, tenir un bon olfacte, tractar amb gust i tenir molt de tacte, és a dir els cinc sentits corporals. I les 5 restants, que simbolitzen el món de la justícia. És a dir, tres grups de figures que volien i volen simbolitzar el bon funcionament d’un poble o ciutat.

Conciutadans i conciutadanes: el pregoner us desitja que tingueu tots una bona festa major i fins l’any que ve.

Visca Cervera!

Visca la Segarra!

Text extret de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat